Esparta va sorgir a mitjan del segle IX aC. Durant l'època
micènica, existien al sud de la naixent Esparta dos centres
urbans: Amicles i Terapne. En aquesta última ciutat van trobar
santuaris dedicats al rei Menelau i a la seva esposa Helena,
personatges de la Ilíada d'Homer.
Constitució
Se sap ben poc de l'evolució interna d'Esparta. Molts grecs pensen que no n'hi
va haver, degut a l'estabilitat de la constiució espartana, que va romandre sense
canvis des dels temps de Licurg. Els espartans no tenien literatura històrica ni
lleis escrites degut a una ordenança de Licurg que ho prohibia expressament.
L'Estat estava governat per dos reis, que pertanyien a dues famílies diferents,
amb igual autoritat per tal que un no pogués actuar contra el veto de l'altre.
Societat
Els periecs
Es creu que els periecs eren els habitants de les ciutats costaneres i d'alguns assentaments terra
endins de Lacònia, conquerits pels espartans però no reduïts a la condició d'ilotes. Els periecs (o
perioikoi) no són ciutadans, però s'encarreguen de la vessant artesanal i comercial de l'economia.
Els periecs (de la perifèria) van ser la segona capa en l'esfera social de la ciutat d'Esparta,
després dels espartistes. A diferència dels espartistes, els periecs podien dedicar-se al comerç i a
la indústria artesanal. La segona capa social estava composta per persones lliures, però sense
drets polítics, administraven les seves comunitats que se situaven fora de la ciutat d'Esparta.
Els espartites
Homoioi (els iguals). Espartans de ple dret. Pertanyien a aquest grup aquells qui eren
fills de pares Espartans, sent els únics que posseïen drets polítics, constituït pels
ciutadans. Aquests eren els guerrers conquistadors, descendents dels doris i nascuts en
la mateixa Esparta. El nom d'Homoioi és testimoniatge, segons Tucídides, del fet que
Esparta "ha instaurat la màxima igualtat entre l'estil de vida dels acomodats i el de la
massa: tots duen una vida en comuna i austera". Els espartans havien de dedicar la
seva vida a l'estat d'Esparta, romanent a la disposició de l'exèrcit o dels assumptes
públics.
Els ilotes
Els ilotes eren esclaus de l'estat. Se situen en l'esglaó més baix de la societat
espartana. La seva condició exacta disputada ja va anar en l'antiguitat: segons
Critias, van anar "especialment esclaus" mentre que a Pólux, que ocupaven un
Estat "entre l'home lliure i esclaus". vinculat a la terra. Ritualment van ser
maltractats, humiliats i sacrificats fins i tot. El nom és part de la tradició del
llogaret de Hélos (Ἕλος), situat sud d'Esparta. Els Hilotas o ilotas estaven
destinats diàriament a tasques agrícoles o al treball domèstic. Podien entrar
també en les files de l'exèrcit esparta.
Origen
La ciudad fue fundada tras la
conquista de Laconia por los dorios
Las reformas en el siglo VII a.C. fueron un verdadero punto
inflexión en la història de la ciudad,a partir de entonces todo se
encaminaría a reforzar su poderio militar i Esparta se convertiria
en la ciudad hoplita por exelencia