Compartien la consciència d'una crisi noveŀlística
Els nous autors juguen amb la ficció amb l'intenció de donar joc a la memòria o d'il·lustar un
sentiment de la vida, però la narrativa és un gènere objectiu.
Refusat.
Autors i obres.
Falles Folles fetes Foc (1974) d'Amadeu Fabregat,
L'adolescent de sal (1974) de Biel Mesquida
Característiques
Caràcter de crònica generacional
Tema de la fugida, a causa de l'entorn claustrofòbic familiar i el context sociopolític (dictadura
franquista)
Enric Sullà, Viatge a Ítaca
Tractament mític de la realitat i presentació d'un nucli compacte: família o poble
Un regne per a mi (1976), de Pau
Faner
València
Apareix més tardanament i lligada amb la normalització
lingüística
En pocs anys es van adonar a conéixer, a més de Fabregat i de Cremades i Arlandis, nous noveŀlistes
com Rafael Ferrando i Lluís Fernandez, Gandia Casimiro i J. Ll. Seguí, J. B. Mengual (Isa Tròlec) i Isabel
Clara Simó.
Les seues obres responen a plantejaments diferents als de la generació del 70.
Autors i obres
Joan F. Mira, El bou de foc, el 1974.
Amadeu Fabregat, Falles Folles Fetes Foc
Anys 80 fins a l'actualitat
Tres factors
Evolució general de la societat cap a uns determinats modes de producció i consum cultural propis
de les societats postindustrials.
La literatura catalana ha disposat d’un cert suport institucional
Obligatorietat en l'ensenyament
Pel que fa a la renovació i continuïtat de la literatura catalana, durant aquells anys van
desaparéixer els grans escriptors
Llorenç Villalonga, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Joan Vinyoli...
Es va produir la reivindicació d'autors que havien estat relativament marginats
Joan Perucho, Joan Brossa, Pere Calders...
Uf, va dir ell, de Quim Monzó
Aquest llibre va obrir una literatura imaginativa i directa que reflectia, amb tocs d'humor que no amagaven
un cert sentit tràgic de l'existència, la desorientació ideològica de la nova societat postfranquista.
protagonista de la literatura catalana dels anys vuitanta va ser la narrativa, en concret la novel·la,
Monzó el seu màxim representant, caracteritzada per la disgregació de la identitat dels protagonistes
i per una trama plena de connnotacions simbòliques o al·legòriques
Temes predominants el tedi, l'angoixa, la sensació d'absurd acompanyada de l'humor i la consciència
d'artificialitat de qualsevol ideologia o sentiment i, per tant, de la mateixa literatura.
Un segon tipus de narrativa es caracteritza per l’exploració dels mecanismes col·lectius de la
memòria i per l’ambientació rural de les històries
Autors
Jesús Moncada i Maria Barbal
Generació dels anys 70, però van començar a publicar a partir de la dècada següent
narrativa està basada en la mitificació d'un lloc geogràfic concret
Moncada
El Cafè de la Granota (1985)
Camí de sirga (1988)
La noveŀla de gènere (políaca, eròtica, ....)
Molt practicada pels escriptors, que l’han considerada un mitjà d’arribar a un públic més ampli
Destacam, Ferran Torrent
No emprenyeu el comissari (1984)
Penja els guants
1971 (postguerra)
Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi
Graells
Generació literària dels 70
Realisme històric en crisi.
Trets comuns
Marcats pels canvis sociopolítics dels anys 50-60 (maig francés del 1968, agonia i desenllaç dictadura 1971)
Mateixos elements formatius (cinema, televisió..., formaven part de la seva obra)