Partícules de càrrega
negativa i de molt poca massa
que constitueixen els raigs
catòdics.
PROTÓ
Partícules de càrrega
positiva i de massa molt més
gran que la dels electrons.
NEUTRÓ
Partícules de massa
similar a la del protó, però
sense càrrega elèctrica.
NOMBRES
ATÒMIC, Z
Nombre de protons
que tenen els nuclis
dels àtoms d'un
element.
A = Z + N
A= nombre màssic
B= nombre atòmic
N= nombre de
neutrons
MÀSSIC, A
Suma del nombre de
protons i de neutrons
que té el nucli d'un
àtom.
MODELS ATÒMICS
THOMSON
L'àtom està constituït per una esfera
de matèria amb càrrega positiva, el
qual hi ha un nombre suficient
d'electrons per a neutralitzar-ne la
càrrega.
RUTHERFORD
- La massa del l'àtom i la càrrega positiva
es troben en la zona central, el Nucli.
- Fora del nucli, els electrons giren en
òrbites circulars.
BHOR
Els electrons, en el seu
moviment, al voltant del nucli,
havien d'estar distribuïts d'una
manera ordenada, es a dir, nivells
d'energia.
ACTUAL
- L'electró es comporta com una ona en el seu moviment al voltant del nucli.
- Orbitals atòmics, ja que no és posible la trajectòria exacte de l'electró.
- Els orbitals s'agrupen en 7 nivells energètics.
CONFIGURACIÓ
ELECTRÒNICA
La configuració o estructura electrónica d'un
element és la distribució dels elements dels
seus àtoms en els orbitals dels diferents nivells
d'energia.
ELS SISTEMA PERIÒDIC
DELS ELEMENTS
Permet establir relacions entre els diferents
elements i aporta informació molt valuosa sobre
les seves propietats i el seu comportament
químic.
GRUPS I PERÍODES
GRUP
En cada grup apareixen els elements que
presenten el mateix nombre d'electrons en
l'últim nivell ocupat o capa de valència
PERÍODE
Hi han 7 períodes
El període 1 conté 2 elements
Els períodes 2 i 3 contenen 8 elements cadascun
Els períodes 4 i 5 contenen 18 elements cadascun
Els períodes 6 i 7 contenen 32 elements cadascun
REGULARITATS EN EL
SISTEMA PERIÒDIC
ELECTRONEGATIVITAT
Tendència a treure els electrons
d'altres àtoms, pel qual estan
enllaçats.
CARÀCTER METÀL·LIC
METALLS
tendència a cedir i a captar
electrons amb facilitat.
NO METALLS
Tendència a cedir i a captar
electrons amb facilitat.
ENLLAÇOS QUÍMICS
ENLLAÇ IÒNIC
Atracció electrostàtica que apareix
entre els ions positius i negatius que
consitueixen el compost iònic
FORMACIÓ
DELS IONS
DE L'ENLLAÇ IÒNIC
CRISTALL IÒNIC
PROPIETATS
A temperatura ambient són sòlids amb un elevat punt de fusió
No condueixen l'electricitat en estat sòlid
Són conductors en dissolució o fosos
Són fràgils
Són solubles amb l'aigua
Diferents classes de forces que mantenen units, de manera estable,
els àtoms en les substàncies.
ENLLAÇ COVALENT
Unió de dos àtoms que
comparteixen un o més parells
d'electrons
TIPUS
MOLECULARS: formen mol·lècules
Gasos, líquids i sòlids amb un punt de
fusió i d'ebullició baix.
La majoría són insolubles en aigua i
solubles en dissolvents orgànics.
No condueixen l'electricitat ni en estat pur ni
en dissolució.
ATÒMIQUES: estructures tridimensionals
Sòlids amb un punt de fusió alt i molt
durs.
Insolubles en l'aigua i en gairabé tots els
dissolvents.
No condueixen el corrent elèctric.
FORCES INTERMOLECULARS
Forces atractives existents entre les
molècules de les substàncies covalents
moleculars.
TIPUS
FORCES DE VAN DER
WAALS
Dèbils i de naturalesa electrostática.
La intensitat augmenta amb la
grandària de la molécula.
ENLLAÇ D'HIDROGEN
Enllaç intermolecular més intens que les
Forces de Van der Waals
Punts de fusió i d'ebullició més elevats.
ENLLAÇ METÀL·LIC
Força atractiva que hi ha en els metalls
entre els ions positius i electrons mòbils
de valència que els envolten.
PROPIETATS
Punt de fusió alt.
Densitat elevada.
Solubles entre ells en estat fos i formen aliatges.
Bons conductors de la calor.
Bons conductors de l'electricitat.
Quan els apliquem una tensió mecánica, es deformen,
sense que el metall es trenqui.