a més d'un període artístic, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i
les arts escèniques des del 1600 fins a 1700, aproximadament. L'art espectacular del barroc recordava la gran òpera del moment.
El període del Barroc se situa entre els períodes del Renaixement i el Neoclàssic. Va estar molt de moda en les monarquies absolutistes
Terminologia:
La paraula barroc, com la majoria de les designacions d'un període, època o estil, fou inventada pels crítics posteriors, i no pas pels practicants de l'art als segles XVII i principis del segle XVIII.
El terme barroc prové de la paraula portuguesa barroco, amb el significat de «perla imperfecta» o,
per extensió, de "joia falsa". Benvenuto Cellini l'aplicà per primera vegada com a sinònim d'extravagant.
L'estil barroc va sorgir a principis del segle XVII, després del Concili de Trent (1545-1563) a Itàlia.
Época barroca:
Històricament, el barroc té l'origen en la segona meitat del segle XVI, en un moment de profunda crisi econòmica, política, social i cultural. Enmig de la crisi, però, s'inicià un procés de transformació:
En l'àmbit de l'Església catòlica, es produí la Contrareforma, iniciada amb el Concili de Trent (1545-63).
El triomf de la ciència nova (Galileu, Kepler, Descartes, Newton, Bacon...) significà l'esfondrament complet de la filosofia i de la ciència aristotèliques.
Els reis van començar a pagar no sols als artistes sinó als científics, per la qual cosa els artistes havien de competir amb ells.
La ciència no sols es considerava superior a la religió i la filosofia, sinó que va néixer la física
i els ràpids avenços tecnològics (telescopi, microscopi, termòmetre, baròmetre, regla de càlcul, etc.) contribuïen a enriquir els estats.