Éren instruments sorollosos emprats per cridar les tropes o avisar d'una alerta o notícia.
Teclat
Orgue,
claviorgue,
clavicordi,
clavicémbal
S'utilitzaven en
recintes tancats
(música baixa)
Corda puntejada amb màstils
El llaüt,
mandora,
vihuela
Annotations:
La mandora és d'origen morisc, la vihuela va ser substituida per la guitarra de 5 cordes o guitarra barroca. El llaüt és d'origen oriental.
Doble llengueta
cromorn,
xeremeia, baix,
bombarda, sac de
gemecs
Annotations:
Instruments emprats en cerimònies religioses.
Bisell
flauta de bec,
flauta baixa
Annotations:
Flauta de bec: Durant el Renaixement i fins al Barroc va ser un instrument principal a tot Europa, era barata, fàcil de tocar... un instrument popular i senzill.
Flauta baixa: nstrument utilitzat des del segle XII, però molt menys menys popular que la flauta de bec a l'Edat Mitjana i al Renaixement a conseqüència de la seva major dificultat d'execució. El seu tub és cilíndric, de fusta i té sis forats per tocar.
Corda fregada
Violí
Annotations:
El violí és col·locat entre la mandíbula i l’espatlla i el seu mànec entre el dit gros i l’índex de la mà amb la que la persona l’agafa. L’altre mà condueix l’arquet. L’extensió és d’unes tres octaves i mitja. La família del violi va començar al s. XVI però fins al s XVIII no va ser utilitzat a les capelles musicals.
Corda puntejada (sense
màstils)
L'arpa
Annotations:
Des del final del s. XVI fins al final del s. XVII va ser construïda l’arpa doppia amb dos rengles de cordes i a vegades tres, que permetien de tocar totes les notes de l’escala cromàtica. En el Renaixement es substitueix l’arpa diatònica per la cromàtica que té més possibilitats.
Percussió
pandero
Annotations:
Té una sola membrana. És un instrument conegut en la música folklòrica de tota la península però fonamentalment a la gallega i a la portuguesa. S’utilitzava molt per acompanyar música instrumental de dansa tant a l’Edat Mitjana com en el Renaixement.