2n Batxillerat: Conceptes fonamentals de sociolingüística (Àlex Lluch)

Questão	Responda
Sociolingüística	Ciència que estudia el comportament dels parlants d’una llengua, és a dir, estudia la identitat lingüística dels grups socials, les seues actituds i els seus prejudicis enfront la llengua. També analitza les realitats multilingües i els fenòmens de contacte lingüístic.
Multilingüisme	és el fet de conviure en un mateix territori diverses llengües
Interferències lingüístiques	és el fet que fa que dues o més llengües conviuen en un mateix territori
Bilingüisme	ús altern de dues llengües. El bilingüisme només es produeix en situacions de llengües en contacte i només és estable quan no hi ha conflicte lingüístic
Bilingüisme individual	quan una persona és capaç de fer servir dos idiomes
Bilingüisme social	un grup social usa dues llengües; una de pròpia i una altra d’un altre grup, que es van alternant segons unes normes establertes
Bilingüisme territorial	un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades: en cadascuna d’elles s’utilitza una d’elles (el cas de Bèlgica). La situació més freqüent és la de bilingüisme social que , cas que hi haja desequilibri en l’ús d’ambdues llengües (una s’empra en les relacions formals i l’altra, la pròpia, en els àmbits familiars) provoca una situació de substitució lingüística
Bilingüisme unilateral o unidireccional	Es dóna quan, en una societat on conviuen dos grups lingüístics diferents, els parlants d’una llengua coneixen la seua i l’altra, mentre que els parlants de la segona només coneixen la seua (uns són bilingües i els altres unilingües)
Substitució lingüística	és un procés pel qual una comunitat lingüística abandona la seua llengua i acaba formant part d'una altra comunitat lingüística diferent
Diglòssia	situació que es produeix en una societat on conviuen dues llengües o més i una d’elles es considerada superior i té uns usos elevats culturalment i sociopolítica, mentre que l’altra o les altres s’usen per a funcions informals
Conflicte lingüístic	situació produïda quan una llengua forana comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions que corresponen a la llengua pròpia d’una comunitat lingüística. Aquest procés pot abocar en la substitució lingüística
Substitució lingüística (ampliat)	la llengua pròpia (L1) es desplaçada de forma parcial o total per la forana (L2) en diversos àmbits d’ús. És un procés lent, de caràcter quantitatiu (nombre de parlants i freqüència d’ús) i qualitatiu (diferent distribució de funcions lingüístiques, normes i àmbits d’ús). Aquest procés es pot resoldre favorablement amb la normalització lingüística
Normalització lingüística	procés social pel qual una llengua minoritzada esdevé el mitjà habitual de comunicació privat i públic, formal i informal, oral i escrit, en el conjunt d’una societat. L’objectiu és que tota la població conega i use la llengua de forma habitual i en tots els nivells i àmbits d’ús. Els mitjans de comunicació i l’ensenyament constituiran els instruments fonamentals per a la normalització del coneixement. Les mesures que els poders públics prenen per afavorir aquest procés rep el nom de política lingüística
Normativització lingüística	procés de codificació ortogràfica, morfosintàctica i lèxica d’una llengua
Llengua minoritària	llengua que disposa d’un nombre reduït de parlants (a Europa, el suec amb 8 milions de parlants, per exemple)
Llengua minoritzada	llengua que veu restringida els àmbits d’ús i les funcions en benefici d’una altra llengua, la denominada dominant (el català, l'èuscar o el gal·lés, per exemple)
Llengües normalitzades	ocupen tots els àmbits d’ús d’una societat
Prejudicis lingüístics	Judicis de valor no racionals emesos sobre una llengua o sobre una varietat lingüística, generats per la ignorància o la malvolença, que responen a estereotips. Se sol diferenciar entre prejudicis interlingüístics, que afecten la valoració d’una llengua respecte d’altres (llengües fàcils/difícils, llengües importants/poc importants, llengües suaus/aspres, llengües de cultura/primitives, llengües útils/inútils, llengües de lèxic ric/pobre o llengües de literatura superior/inferior), i prejudicis intralingüístics, que tenen relació amb la diversitat interna d’una llengua (jerarquia entre llengua i dialecte, menyspreu de les varietats alienes, denigració de les formes no estàndard o menyspreu de l’estàndard)
Diglòssia i bilingüisme	En una societat saben expressar-se en dues llengües i les fan servir en funcions diferents. Com per exemple a Paraguai, on la llengua A és el castellà i la B el guaraní.
Diglòssia sense bilingüisme	En una societat on els membres d'una classe introdueixen una llengua que només coneixen els membres d'aquest grup. Com per exemple, a Rússia abans de la primera guerra mundial l'aristocràcia parlava francès, però la resta del poble només rus
Bilingüisme sense diglòssia	En una societat on els individus aprenen una segona llengua per pròpia voluntat. No incideix en els usos lingüístics de la llengua pròpia
Ni bilingüisme ni diglòssia	seria el cas de comunitats monolingües com pot ser els castellans de les regions castellanoparlants, els islandesos, portuguesos...

Próximo

2n Batxillerat: Conceptes fonamentals de sociolingüística (Àlex Lluch)

Descrição

Resumo de Recurso

Semelhante

	Criado por Àlex Lluch quase 6 anos atrás