Criado por Ana “annylin1211
aproximadamente 10 anos atrás
|
||
Questão | Responda |
Espectre electromagnètic? | Distribució energètica del conjunt d'ones electromagnètiques. |
Llum? | - No existeix fora de nosaltres - És una lectura del cervell + ment - Cervell capaç de convertir en llum part de l'energia electromagnètica |
Lluminositat | Amplitud d'ona |
Color | Longitud d'ona |
Saturació | Puresa de llum |
Ull | - Òrgan encarregat del sentit de la vista - Trasforma energia lluminosa en senyals electriques que són enviades al cervell a traves del nervi òptic |
Còrnia | - Alt poder de refracció (gran capacitat per doblegar els raigs de llum modificant la seva trajectoria, projectant-los enfocats sobre la retina) - Realitza l'enfocament principal de la imatge |
Pupil·la | - Obertura central de l'iris Regula la quantitat de llum que entra a la retina - Llum: es tenca - Foscor: s'obre |
Iris | Controla la quantitat de llum que entra al ull i arriba a la retina |
Fòvea | - Depresió a la retina - Punt d'enfocament central - Zona de major agudesa visual |
Cistal·lí | Lent que enfoca la llum de manera precisa sobre la retina (acomodació) |
Disc òptic | - Punt cec - Zona per on surten els axons de les cèl·lules ganglionals de la retina - Formen el nervi òptic |
Acomodació visual | Modificació de la lent que permet enfocar correctament l'imatge a la retina |
Estructures per les que passa la llum | LLUM--> CÒRNIA--> PUPIL·LA--> CRISTAL·LÍ--> HUMOR VITRIO --> RETINA (CONS I BASTONS) --> FÒBEA |
Nervi òptic | Transmet la informació visual cap al SNC |
Camí que segueix la info visual des de la retina fins la escorça | Fíbre nervioses (nervis òptics)-->nervis es creuen i intercanvien part de les seves vies al Quiasme-->nucli geniculat lateral (talem)-->escorça cerebral (Dibuix) |
Quiasme òptic | Part del cervell on es creuen parcialment les fibres axòniques dels nervis òptics |
Axons del Tracte òptic | Acaben al tàlem |
Axons de les Radiacions òptiques | Acaben a l'escorça estriada (lòbul occipital) |
V1 | - Primer lloc on arriba la infromació visual des d'el tàlem - On es projecta topogràficament les imatges que veiem (neurones s'organitzen com si fosin un mapa visual) - Representació deformada a l'escorça |
Cel·lules de la retina | Fotoreceptors: cèl·lules sensibles a la llum converteix energia lluminosa en potencials elèctrics |
Bastons | - Veure el blan i el negre, brillantò o lluminositat de les imatges - No responen a longituds d'ona de manera diferencial |
Cons | Veure els colors |
Cons (cromàtics) | - baixa sensibilitat - visió diurna - pocs fotopigments - baixa amplificació - saturats amb llum intensa - alta resolució temporal - alta agudesa visual - concentrats a la fòvea |
Bastons (acromàtics) | - alta sensibilitat - visió nocturna - molts fotopigments - alta amplificació - saturats amb llum diurna - baixa resolució temporal - baixa agudesa visual - concentrats a la retina |
Rodopsina | - Molècula sensible a la llum - Foscor: innactiva - Llum: s'activa |
Fototransducció | Transformació de llum en PA |
Fototransducció (foscor) | entra el Na pel canal GMPC i la RODOPSINA s'activa (despolarització)-->s'allibera GLUTAMAT que inactiva la bipolar (receptors metabotropics inhibitoris)-->alliberació de pocs NT-->ganglionar no activa (taxa basal) |
Fototransducció (llum) | llum destrueix la RODOPSINA (retinal+oxina)-->es canvia la configuració de la molècula per tant s'activa-->activa la proteïna G (transducina)-->fosfodiesterasa-->tancament GMPC (hiperpolarització)--> no glutamat--bipolar despolarització--> ganglional PA |
Camp receptor cel·lula ganglional | Concentrics, amb un centre i una perifèria 1)Centre il·luminat: ganglional s'activa 2)Perifèria il·luminada: ganglional s'inhibeix 3)Tot il·luminat: ganglional es queda igual (taxa basal) |
Ganglionars centre on | _ |
Ganglionar de centre off | _ |
Sensibilitat espectreal cons i bastons | Dibuix |
Teoria tricromàtica | La percepció del color es el resultat de la interacció de 3 mecanismes (colors) que són sensibles a diferents longituds d'ona (curta (blau), mitjana (verd), llarga (vermell)) |
Teoria de codificació per oposició al color | Hi han molts colors que no son convinables, es deu a que les cèl·lules ganglionars tenen CR opossats que responen als colors primaris, s'activen amb el vermel al centre i el verd a la perifèria. Cada receptor produeix deos tipus de respostes antagoniques |
Organització V1 | cons M+LL/nanes/parvocel·lulars/IV C beta bastons+cons/parasol/magnocel/IV C alfa cons blaus/biestratificades/IV A, II, III |
Columnes de dominància | Cada meitat rep info provenint d'un sol ull, no obstant això, tenim neurones binoculars en les que es convina la informació dels 2 ulls |
Columnes d'oriencació espacial | Totes les neurones d'una mateixa columna són sensibles a la mateixa orientació de l'estímul a l'espai. |
Blobs | Neurones que responen al color, però també a contrastos de lluminositat |
Interblobs | Sensibles a l'orientació, textura. contrast de lluminositat i disparitat binocular. |
Neurones de V1 | Responen al color, l'orientació, forma, textura, contorns, patrons de lluminositat |
Neurones blobs | Neurones de tipus monoculars, amb CR grans que responen a a contrastos de color (doble oposició al color), |
Neurones interblobs | Neurones binoculars, sensibles a la posició Simples, complexes i hipercomplexes |
Neurona SIMPLE | No es troben a la capa IV. CR sensibles a les barres de llum de la retina i l'rientació i posició. Contribueixen al processament de la forma |
Neurones COMPLEXES | CR sensibles a l'orientació en qualsevol localització Contribueixen al processament del moviment |
Neurones HIPERCOMPLEXES | CR sensibles a l'orientació i longitud Processen vores i límits Responen quan s'acaba l'estímul que hi ha a la retina |
Cèl·lules de Vi FREQÜÈNCIES ESPACIALS | Responen a reixes petites de llum d'ona cuadrada i sinusoïdal d'alta o baixa freqüència. Són sensibles a l'orientació |
Anàlisi del color cèl·lules opossades dobles | Responen a convinacions de colors oposats |
Disparitat retiniana | Forma de percebre profunditat i relleu (visió 3D). El cervell integra els dos punts de vistes que són geugerament diferents Dibuix |
Organització escorça extraestriada | V!, VII, V3A i V3/VP tenen una organització retinotròpica (info visual analitzada per categories) |
Corrent DORSAL | (lóbul parietal) VI-->V2-->V3/V3A-->V5-->solc interotemporal Necessària per guiar el moviment a l'entorn Processa profunditat, forma, on es troba l'objecte? |
Corrent VENTRAL | (lòbul infratemporal) VI-->V2-->V3-->V4-->escoça infratemporal VI-->V2-->V4-->escoça infratemporal Analitza color, forma i reconeixement de l'objecte (què és l'objecte?) |
V1 --> V2 | Blobs -->color (fines) Interblobs --> profunditat (amples), orientació (pàlides) |
Visió del COLOR | V1 (neurones als blobs)-->V2 (bandes fines)--> V4 (neurones que responen a moviment, color, forma i profunditat) Lesió a V4: ACROMATOPSIA |
Percepció de la FORMA | V1 (interblobs)--> V2 (amples i pàlides)-->OL/OV?? AGNÒSIA visual: 1)Color: dificultat per identificar-lo; 2)Aperceptiva: incapacitat identificar formes |
Percepció de la PROFUNDITAT | V1 (interblobs)-->V2 (banda ampla)--> V3/V3A--> corrent dorsal-->solc intraparietal (moviment, textura, interpossició) |
Visió del MOVIMENT | V1 (interblobs <cel complexes>)-->V2-->V3/V3A (inici del procesament del moviment)--> V5/MT--> corrent ventral-->lòbul parietal-->guia visual del moviment ACINETOPSIA: incapacitat per percebre moviments |
GIA VISUAL DEL MOVIMENT (solc intraparietal) | Asolir i agafar objectes i coordinar moviments dels ulls Sindromes de BALINT: apraxia (no control mov ulls), ataxia (no dirigir vista per localitzar objecte) i simultagnosia (no percebre 2 objectes a la vegada) |
Quer criar seus próprios Flashcards gratuitos com GoConqr? Saiba mais.