Les activitats econòmiques principals eren l'agricultura i la ramaderia (El 80% -90% de la població viva i treballava al camp).
La terra era la principal font de riquesa, la qual estava vinculada amb el títol nobiliari, l'església, el municipi i la corona.
Malgrat la ineficiència en la producció de l'agricultura i la ramaderia, era també una economia subsistecial (per a un sobreviure) Fet el qual congelava el creixement de la població. Si la població creixia, els aliments s'escaciaven i molta gent moria de gana i/o malalties i epidèmis, així restaurant la població en què estava.
PRODUCCIÓ DE BENS
La majoria dels bens de consum eren produïts per la mateixa familia pagesa, la producció és escassa però estava basat en el treball artesanal.
Els tallers a les ciutats s’agrupaven en gremis que eren unes associacions de tallers i treballadors que
realitzen el mateix ofici. ( gremi de sabaters, de fusters, de ferrers....). Els gremis tenia una reglamentació molt estricta: Decidien la quantitat de productes a realitzar, els
materials a utilitzar i el preu de venta.
No permetien la lliure competència ni l’establiment de nous tallers amb la qual cosa, també limitaven
la producció i provocaven que la producció de bens també fos molt escassa.
COMERÇ
També era molt escassa i poc desenvolupada. Hi havia molt poca producció d'aliments i béns, i ja de per si també tenien transport insuficient més les complicacions en vies de comunicacions.
Hi havia dos tipus de comerç, les quals eren:
Comerç Interior: Intercanvi de productes agraris i manufacturats. Fires i mercats d’àmbit local
o comarcal.
Comerç Colonial: Intercanvi de productes amb les colònies. Es donava des del s. XVI, però
sols el podien practicar el llocs prop del mar i amb port. (caràcter marítim).
La monarquia absoluta o absolutisme era el sistema polític de l'antic régim.
El monarca exerceix totes les funcions de govern sense
cap limitació: El rei fa les lleis, el rei les fa complir i el rei jutge el seu compliment. Els monarques absolutistes reben la seva autoritat, el seu poder absolut de Déu, del qual, es considerava que eren el representants a la Terra.
El poder dels reis absolutistes és manifestava en els luxe desmesurat dels seus palaus
que compartien amb els membres de la cort.
El mes representatiu és el Palau de Versalles que el rei francès Lluís XIV es va fer
construir a les afores de Paris.
La religió era la marca a destacar a la cultura de l'antic règim.
Per tal de vigilar que ningú s'apartés
d’aquesta explicació del món es van
crear uns tribunals, que
s’encarregaven de controlar a tots
aquells que no respectaven o
qüestionaven aquesta explicació del
món: LA SANTA INQUISICIÓ.
Milers de persones van ser sacrificades per
mostrar unes idees diferents a les
explicacions del món donades per
l'Església cristiana.
L'antic règim tenia una organització estamental, és a dir, els que naixien en aquest grup, s'hi quedaran i no podran canviar de grup. Aquests grups eren l'organització social de la desigualtat civil, o sigui, que no tota la població era tractada per igual.
PRIVILEGIATS
Minoria de la població
NO PRIVILEGIATS
majoria de la població
LA NOBLESA
Constitueixen el grup dominant a la societat de l'Antic Règim. En general
gaudeixen de bones condicions de vida i tenen privilegis. El seu poder i riquesa es basava en:
- La Propietat Territorial: Tenien grans possessions de terres sobre
les quals exerceixen el seu domini i explotació (cobren rendes).
- Gaudeixen de privilegis: Lleis pròpies, drets per a cobrar rendes...
Accés a alts càrrecs, dret a portar espasa, banc a l'església...
- Exempts de pagar impostos.
Hi havia 2 tipus de nobleses, les quals eren:
Noblesa de la cort: Molt Rica i Poderosa. Ocupa els alts
càrrecs a l’administració ia l’exèrcit.
Porta una vida de luxe i ostentació.
Noblesa de províncies: Menys rendes i més modesta.
EL CLERGAT
ALT CLERGAT
Provenen de les classes nobiliàries. Vivien amb el luxe característic noblesa.
Gaudeixen dels seus privilegis. La gent que ho comformaben eren:
- Bisbes
- Abats
- Cardenals
BAIX CLERGAT
Provenen de la pagesia. Vida senzilla i en contacte directe amb el poble. La gent que ho comformaben eren:
- Sacerdots
- Monjos
- Flares
ELS CAMPEROLS
(PAGESIA)
És el subgrup més nombrós a l'antic règim.
Vivien i treballaven al camp i realitzaven activitats agrícoles. Estaven disposats a pagar la majoria dels impostos. A més, vivien en pessimes condicions la qual cosa li donaven una curta esperança de vida. La formació cultural era l'analfabetisme.
LES CLASSES POPULARES URBANES ( CPU )
La formen els treballadors manuals de les ciutats : Artesans, Obrers, oficis,
personal domèstic, etc.
Viuen d’un salari. Les seves condicions de vida empitjoraren molt al llarg del segle
XVIII pel creixement de la població i la pujada dels preus dels aliments.
LA BURGESIA
Va ser el grup dominant del tercer estat.
Vivien a les ciutats i es dedicaven a negocis. Ells augmentaven les seves riqueses gràcies als seus treballs, fins i tot alguns podien superar les riqueses dels nobles. Gaudien de bones condicions de vida i economiques mes no tenien privilegis. Tenien una formacio cultural concreta.
LA RELACIÓ ENTRE ELS DIFERENT GRUPS DEL TERCER ESTAT
Malgrat les grans diferencies econòmiques i socials que hi havia entre els tres grups
que formaven el Tercer Estat, al segle XVIII hi ha tres aspectes que els uneixen:
Una legislació pròpia diferent a la dels
privilegiats.
Les Carregues Fiscals: Sols ells els
paguen el impostos.
L’ Oposició als privilegis i el desig
d’aconseguir la igualtat Civil (igualtat
davant la llei).