La societat romana diferenciava els ciutadans dels que no ho eren: estrangers, dones i esclaus. En els
orígens de la ciutat de Roma, els ciutadans lliures formaven dues comunitats rivals:
Els patricis, que eren membres de la noblesa, posseïen grans extensions de terra i eren força rics. Eren els
únics que podien participar en el govern de la ciutat, ocupar-ne els principals càrrecs públics i ser oficials de
l'exèrcit.
A partir del segle III, els plebeus van aconseguir tenir els mateixos drets que els patricis.
Els plebeus, que eren els ciutadans lliures més pobres i generalment es dedicaven a l'artesania i al comerç.
Havien de pagar impostos i servir en l'exèrcit, però no podien participar en el govern de la ciutat.
Els esclaus
L'activitat econòmica de Roma depenia del treball dels esclaus. A canvi de l'alimentació i l'allotjament, els esclaus
feien tota mena de treballs al camp, a les mines, als tallers o a les cases.
Alguns esclaus tenien la possibilitat d'obtenir la manumissió, és a dir, la llibertat, i convertir-se en lliberts. Els
lliberts eren considerats ciutadans, per bé que els seus drets civils eren molt restringits.
L'economia romana
L'economia de la civilització romana es fonamentava en l'agricultura i l'explotació del territoris que
conquerien els seus exèrcits. L'agricultura romana, com la grega, es basava en la trilogia mediterrània, és a
dir, en el conreu de la vinya, l'olivera i el blat. Els romans, però, van introduir-hi millores tècniques:
El comerç i l'espoli de les províncies
Les ciutats romanes no eren autosuficients i necessitaven proveir-se d'aliments, sobretot de cereals, que
obtenien de les províncies. Els romans també mantenien relacions comercials amb els pobles establerts enllà de
les seves fronteres, i n'importaven productes diversos:
Esclaus, ivori i or de l'Àfrica subsahariana. Seda, pedres precioses i espècies de l'Índia i de la Xina. Ambre i
pells del nord d'Europa.
Els romans explotaven al màxim els territoris que conquerien: convertien en esclaus els presoners de guerra,
creaven impostos molt feixucs i confiscaven els béns —terres, mines, boscos i pedreres— dels pobles
conquerits.