dialecte

Descrição

diferents dielectes de la llengua catalana
Marta Smith
Mapa Mental por Marta Smith, atualizado more than 1 year ago
Marta Smith
Criado por Marta Smith mais de 6 anos atrás
106
1

Resumo de Recurso

dialecte
  1. Què és

    Anotações:

    • Forma concreta com s’utilitza la llengua en una zona, que podem diferenciar i delimitar de la resta basant-nos en criteris lingüístics. Diversos factors que provoquen dialectes: L’espai = VARIETATS GEOGRÀFIQUES El temps = VARIETATS HISTÒRIQUES Grup social, generacional = VARIETATS SOCIALS La situació comunicativa = REGISTRES FORMALS (especialitzats o estàndard) o INFORMALS (col·loquial, vulgar i argots). Dos tipus de dialectes: Dialectes constitutius: dialectes catalans formats per l’evolució del llatí vulgar (el català central, el rossellonès i el nord-occidental). Dialectes consecutius: dialectes originats en els territoris incorporats a la corona catalanoaragonesa en l’època de la reconquesta i de l’expansió mediterrània entre els segles XII i XIV (el balear, el valencià i l’alguerès).
    • Forma concreta com s’utilitza la llengua en una zona, que podem diferenciar i delimitar de la resta basant-nos en criteris lingüístics. Diversos factors que provoquen dialectes: L’espai = VARIETATS GEOGRÀFIQUES El temps = VARIETATS HISTÒRIQUES Grup social, generacional = VARIETATS SOCIALS La situació comunicativa = REGISTRES FORMALS (especialitzats o estàndard) o INFORMALS (col·loquial, vulgar i argots) Dos tipus de dialectes: dialectes constitutius: dialectes catalans formats per l’evolució del llatí vulgar (el català central, el rossellonès i el nord-occidental)dialectes consecutius: dialectes originats en els territoris incorporats a la corona catalanoaragonesa en l’època de la reconquesta i de l’expansió mediterrània entre els segles XII i XIV (el balear, el valencià i l’alguerès).
    1. Català oriental i Occidental

      Anotações:

      • La llengua catalana presenta unes varietats geogràfiques dins del domini lingüístic, agrupades en dos grans blocs dialectals: el català oriental i el català occidental. Aquesta divisió, la va establir el filòleg Milà i Fontanals l’any 1861 i està basada, principalment, en la pronunciació diferenciada de les vocals a/e i o/u en posició àtona (a banda d’altres trets morfològics, sintàctics i lèxics). Així, en el bloc oriental, la a i la e es neutralitzen en [ə] i la o i la u es pronuncien [u]. En el bloc occidental aquestes vocals no es neutralitzen en posició àtona, és a dir, es mantenen ben diferenciades.
      1. Occidental

        Anotações:

        • El territori on es parla el català occidental comprèn la part occidental del Principat de Catalunya, les comarques de la Franja d’Aragó, les comarques catalanoparlants del País Valencià i el Principat d’Andorra.
        1. valencià

          Anotações:

          • És el dialecte parlat, principalment, a la franja costera del País Valencià
          1. Subdialectes
            1. Septentrional, L’apitxat i meridional

              Anotações:

              • Septentrional: Els sons [dz] i [ts] es converteixen en [dj] i [tf] respectivament: pots es realitza [pótf] ... també destaquem en el lèxic grans sinònims per expressar el mateix concepte: angorfa,tanyar, perxe i falsa cambra són sinónims de golfa. L’apitxat: L’ensordiment dels sons [z], [dj],[j] i [dz] en [s], [tx] i [ts] I la labiodentals [v] es conberteix en [b]. El meridional:l’article determinat plural, tant masculí com femení, pren la forma es: es xics, es xiques... i la a àtona de final de mot s’assimila a la vocal tònica de la síl·laba anterior: serra fa [sÉrrE].
          2. català nord-occidental

            Anotações:

            • Aquesta varietat geogràfica es parla a l’oest i al sud de Catalunya, Andorra i la Franja d’Aragó.
            1. Subdialectes
              1. Lleidatà i Tortosí

                Anotações:

                • Lleidatà; en l’àmbit fonètic es caracteritza per pronunciar [E] la vocal a àtona de final de mot:nosa es realitzaria [nózE]. També cal destacar que la  primera, la segona i la tercera persona del singular i la tercera del plural del present del subjuntiu fan la terminació en –o: que tu caminos, que elles prèngom... Tortosí: És troben molts termes propis del valencià: vore(veure),xic/xica (noi/noia)... i a la morfosintaxi, destaca el fer que les paraules acabades en –st fan el plural afegint-hi una –s: gests, trists ...
                1. Ribagorçà i Pallarès

                  Anotações:

                  • Ribagorçà;afegeix una –o a mots noms maculins(vaso,molto…), fa els plurals femenins en –as (cosas, pedras …). Els verbs imperfets de la segona i la tercera conjugació es fa amb la terminació –eva i –iva, respectivament: jo correva, ell colliva, a més que té un lèxic específic per algunes paraules: Molla, Brenca, Enta o enda… Pallarès: A final de paralula , el dígraf –ig es realitza [j] com també passa en algunes paraules com:  pluja,barreja etc…
            2. Oriental

              Anotações:

              • El territori on es parla el català oriental comprèn la  ona est del Principat, les terres de la Catalunya Nord, les Illes Balears i la ciutat de l’Alguer (Sardenya). El català oriental es divideix en diferents dialectes: el català central, el balear, el rossellonès o català septentrional i l’alguerès.
              1. Català Central

                Anotações:

                • Està localitzat a la meitat oriental del Principat de Catalunya: comarques de Girona, de Barcelona i de Tarragona. El català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic. La morfologia i el lèxic particulars del català central han esdevingut, en una gran mesura, els propis de la llengua literària moderna.
                1. Subdialectes
                  1. Barceloní i Tarragoní

                    Anotações:

                    • Barceloní (obertura molt gran de les vocals [e] i [o] i la vocal neutra tendeix a pronunciar-se [a]). També dins de Barcelona es distingeixen les parles de Sants, Gràcia... Tarragoní (la pronúncia de la [v], diferenciada de la [b] i els plurals en –ns, per exemple: hòmens).
                    1. Septentrional de transició , Salat i Xipella

                      Anotações:

                      • Septentrional de transició (comarques de l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Baixa Cerdanya). Salat (una franja de la Costa Brava: ús de l’article es/sa/es/se, en lloc de l’article determinat el/la/els/les). Xipella (les e àtones de les síl·labes finals es pronuncien i; per exemple quinze quinzi)
                  2. L’alguerès

                    Anotações:

                    • És el dialecte parlat a la ciutat de l’Alguer (Sardenya), repoblada pels catalans del Principat (regnat de Pere III el Cerimoniós al segle XIV). Ha estat reconegut com a llengua minoritària per la República italiana i per la Regió Autònoma de Sardenya.
                    1. balear

                      Anotações:

                      • La procedència majoritàriament oriental dels colonitzadors instal·lats a Mallorca (època de l’expansió mediterrània de la corona catalanoaragonesa) explica la filiació oriental del balear.
                      1. Subdialecte
                        1. Mallorquí, Menorquí i Eivissenc

                          Anotações:

                          • Mallorquí; En el vocalisme àton cal remarcar la distinció de o i u ( topar/tupar ), neutralitzada quan segueix u o i tòniques ( cuní 'conill'). Els fonemes / k / i / g / coneixen, a punts de l'illa, variants mèdio-palatals ( kap 'cap', crek 'crec'). Les assimilacions consonàntiques, freqüents, dificulten la comunicació amb parlants peninsulars: dos sacs, rector , sonen do tsats, retto(r) . Menorquí; pas sistemàtic de o àtona a u ( truná , tronar), fins i tot de ua precedit de velar ( aigu, aigua; mall. aigo ) i més força l'empremta lexical anglesa ( xoc, guix de la pissarra; bord , safata; pinxa , arengada), conseqüència de les tres dominacions britàniques al llarg del s XVIII. Eivissenc; el lèxic mostra unes grans influències valencianes ( bellota, dacsa, jupetí ); d'altres mots els comparteix amb diferents contrades ( espurna, quelcom, gord ['gras'], polit ['formós'], entrepussar ['ensopegar']), i uns altres són usats exclusivament a les Pitiüses ( baldraca ['càntir'], major ['avi'], maqueri ['encara que'], boix ['nen'], etc).
                      2. rossellonès o català septentrional

                        Anotações:

                        • El rossellonès parlat a les terres de la Catalunya Nord: Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir, i Alta Cerdanya. És un dialecte molt influït històricament per l’occità i més recentment, pel francès.
                    2. Quadre comparatiu entre tots els dialectes principals
                      1. textos
                        1. audio

                          Anotações:

                          • https://www.youtube.com/watch?v=xiUCxjG4Tck

                          Semelhante

                          ¿Qué tipo de maestro eres?
                          Diego Santos
                          5 Pasos para el Éxito en el Aprendizaje
                          maya velasquez
                          Consejos para Realizar un Resumen
                          Diego Santos
                          Poniendo en Práctica el Aula Invertida (The Flipped Classroom)
                          Diego Santos
                          Pequeños Trucos para Leer Más en Menos Tiempo
                          Diego Santos
                          5 Maneras de Usar las Redes Sociales en el Aula
                          Diego Santos
                          Concepción Pedagogia y Didáctica
                          NEIL BERNAL R.
                          Currículo
                          Fernanda Espinoza
                          METODOLOGÍA DE LA ENSEÑANZA
                          Francisco Vergara
                          ESTÁNDARES DE LOS RECURSOS EDUCATIVOS DIGITALES
                          Juliana Martinez