El saber és una forma de ser en el món, d’establir
contacte amb la realitat, amb la finalitat d’entendre-la i
de poder distingir-ne les seves parts. Podem definir-lo
com l’aprehensió de la realitat
LES FONTS DEL SABER
El saber, com a forma
d’aprehensió del món,
es nodreix de dues
fonts: la sensibilitat i
la raó.
TIPUS DE SABER
Els sabers es poden
classificar de
diferents maneres
segons ens centrem
en l’objecte de saber,
la seva estructura
interna, les formes
d’experiència, etc
DISCURS MITIC: narracions fantàstiques
que intenten explicar l’ordre de la
naturalesa a través de forces
sobrehumanes, com déus, semidéus,
herois o forces personificades.
DISCURS LOGIC: adoptant una actitud
racional que ens permeti esvair els
dubtes.
1.3. CARACTERISTIQUES I FUNCIONS DE LA FILOSFIA
Quines són les característiques
de la filosofia? Racional, Universal,
Radical, Profana i Normativa
El filòsof és un individu que se situa entre el savi i l’ignorant
Interessos de la filosofia
Què puc saber?, Que he de fer?, Què m'és
permès esperar?, Què és l'ésser humà?
Principals funcions de la filosofia?
Ensenyar a pensar bé, Ajuda a
entendre la realitat, Contribueix a
clarificar i millorar el propi món,
Ajuda a viure lliurement i
Col.laborar en el projecte de
construir un món just i solidar.
1.4 BRANQUES I PERIODES
Filosofia teorica: Lògica, Metafísica,
Antropologia filosòfica, Filosofia de la
ciencia i de la tècnica, Filosofia del
llenguatge
Filosofia pràctica: ètica o filosofia moral, estètica
o filosofia de l'art, filosofia política, Filosofia del
dret, Filosofia de la religió
Filosofia Antiga: Es fundacional desde que can
començar a questionar-se el mite i termes lògics.
Filosofia medieval: Relfexiona en
un entror cultural presidit per les
tres grans religions monoteistes:
Judaisme, cristianisme i
islamisme
Filosofia moderna: Introdueix el paradigma
de la consciència: l'important ja no és
l'objecte, sinó el subjecte cognoscent
Filosofia contemporània: te dues fases, la
primera: en què s'imposa la confiança en el
progrés huma, i la segona: En la qual apareix el
paradigme de la cultura o era postmetafísica.
1.5 Els mètodes filosofic.
EMPIRICORACIONAL: En ell es parteix de la
convicció que comptem amb dues fonts de
coneixements: els sentits i l'enteniment.
EMPIRISTA: separa les
dues fonts de
coneixement que el
mètode empíric-racional
considera necessàries:
experiència i raó
RACIONALISTA: afirma
la primacia de la raó per
damunt de l’experiència,
ja que el primer que
tenim davant nostre no
són les sensacions de
l’exterior, sinó les idees
de la nostra ment
TRASCENDENTAL: no
tracta d'indagar quin
és l'origen del nostre
saber, com passava
amb l'empirisme i el
racionalisme clàssics,
sinó de
fonamentar-lo, de
donar raó d'ell
L'ANÀLISI DEL LLENGUATGE: la
mayor parte de los problemas
filosóficos se plantean porque las
expresiones filosóficas son
imprecisas y oscuras y dan lugar
a confusiones.
MÈTODE EXISTENCIAL: se
centra en el sentit de
l’existència humana, per tal
d’esbrinar quin és el
fonament i destí de la
nostra vida.
HERMENEUTIC: era l’art
d’interpretar i comprendre el
sentit dels textos (originàriament
dels bíblics).