Els eclipsis són el resultat de l’
alineació del Sol, la Lluna i la Terra.
N’ hi han dos tipus, els de lluna i
els de sol. Els de lluna succeeixen
quant la terra s’ interposa entre la
lluna i el sol, I un eclipsi de sol
succeeix quan la lluna s’ interposa
entre la terra i el sol.
Per què succeeixen?
Els eclipses són produïts per la
interposició de la Terra entre el Sol i la
Lluna, o la Lluna entre el Sol i la Terra,
depén del tipus d’ eclipsis que sigui. La
Teoria que es té actualment sobre els
eclipsis, es que succeeixen perquè la Lluna
gira més ràpid al voltant de la Terra, que la
Terra al voltant del Sol, és a dir, que no es
mouen a la mateixa velocitat. Aquest es el
motiu pel qual surgeixen els eclipsis.
Es pot deduïr quants n'hi hauran?
Els eclipsis sempre s' han deduit,
mitjançant càlculs astronòmics. Des de
l' antiguitat que s' utilitza aquest
mètode i fins ara es totalment efectiu.
Els maies deduirien quan succeiria un
eclipsi mediant els seus calendaris,
pero no sempre era efectiu ja que en el
seu calendari estava predit tot de
manera que els eclipsis tenien que
succeir sempre en uns dies concrets,
però el temps entre dos eclipsis va
variant de manera que aquell metode
no era efectiu.
Com es fa?
Actualment per deduir-ho s’
utilitzen uns càlculs
astronòmics. En l' antiguitat,
es van adonar de que el sol i
la lluna complien uns cicles
regulars de manera que mai
apareixien en el mateix
moment del dia. Però es van
adonar que aquest cicle
deixava de cumplir-se cada
un cert periode de temps
formant un eclipsi. O be
enfosquint la superfície de la
lluna, o cobrint el sol.
Ovserbació dels Eclipsis
S'estudia mitjançant avions en
vol o satèl·lits, els quals
permeten allargar el temps
d’observació. Si mirem un eclipsi
de Sol directament s’ ens faría
mal a la vista. En canvi en un
eclipsi de Lluna, es pot observar
com la lluna es cobreix per l’
ombra de la terra al llarg de
diverses hores, començant per
un extrem i acabant per tota la
lluna sencera o només una part.
Eclipsi de Lluna
Un eclipsi de Lluna succeeix quan la Terra, el Sol i
la Lluna s’alineen de manera que la Terra bloqueja
els rajos solars que arriben al satèl·lit, és a dir la
lluna. Els eclipsis lunars tan sols poden passar a la
fase de Lluna plena. Es poden classificar en:
Parcials: Que una part de la Lluna es ocultada.
Totals: Que tota la superfície lunar entri en el con
de l’ombra terrestre. Penombra: Que la Lluna entri
en el con de la penombra de la Terra.
Eclipsi de Sol
Un eclipsi de Sol succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i
cobreix totalment o parcialment el Sol. Això només pot passar durant la
fase de la Lluna nova. Es poden classificar en: Totals: Tot el Sol està cobert
per la superfície de la lluna. Parcials: Només una part del Sol està coberta
per la superfície Llunar. Anulars: La Lluna cobreix completament el Sol,
però es veu el contorn il·luminat. Això succeeix perquè la Lluna està més
lluny de la Terra i més aprop del Sol de manera que la Lluna es veu més
petita i no pot cobrir el Sol completament encara que estigui en la mateixa
posició que en un eclipsi total.
Quan duren?
La duració dels eclipsis és el temps que dura
un eclipsi de sol o de Lluna. L’ eclipsi que ha
durat més temps, ha sigut l’ eclipsi del 29 de
març de 2006, va durar 6 minuts i 18 segons,
l’eclipsi va ser de Sol.
Freqüencia dels
Eclipsis
Els eclipsis no tenen una freqüència
concreta, es a dir que no sempre es el
mateix temps entre dos eclipsis. Però en
un periode de 18 anys, 11 dies i 8 hores,
es a dir 6.585,32 dies, Anomenat Saros,
en el que succeeixen 70 eclipsis 29 d’ells
de Lluna i 41 de sol. Aquest periòde es
coneix desde fa molt de temps. Una
vegada acaba el saros, torna a
començar, i així successivament.