és el moviment cultural que es va produir a Occident
durant l'última dècade del s. XIX i la primera del XX
representava una actitud de rebuig al mecanicisme de la civilització
industrial i a la consideració de l'art com una mercaderia
a Catalunya engloba unes actituds culturas i estètiques amb la
voluntat de construir una cultura nacional i oberta a Europa
va sorgir com a moviment entorn del 1862
a més de que els autors seran coneguts com mordernistes
però no es va limitar a la literatura sinó que
va prevaldre la idea de dependència mútua de totes les arts
per això es va posar en un primer pla l'arquitectura o l'òpera i es van
reivindicar arts menors com cartellanisme, la forja o els gravats
a Europa va produir un horitzó
cultural nou
perquè pensaven que havien rebut una herència cultural morta i
havien viscut en plena decadència cultural i social
va provocar que els modernistes catalans proposaran com a
solució l'obertura indiscriminada a tot el que és modern
va quedar teoritzat en l'article publicat per Jaume
Brossa "Vida del Passat"
representava el punt de partida del modernisme en
la nostra cultura
que tenia com a objectiu assolir una cultura identificada amb la modernitat
intel·lectual i estètica europea, que comprenguera tots els gèneres i totes les arts
un dels exemples més clars va ser la campanya de la reforma
lingüística que es va emprendre en la revista L'avenç
amb la intenció
d'adoptar una ortografia
unificada per al català
d'establir uns criteris gramaticals que
feren desaparéixer l'anarquia lingüística
Evolució
a l'any 1863 quan va començar a
diversificar-se en dos grups
els regeneracionistes
van dirigir la seua activitat a
la propagació d'un programa
de regeneració moral, social i
política
els esteticistes
limitaven les seues
activitats al camp de la
cultura
cal al 1906 va sorgir un nou
grup d'intel·lectuals joves
que impulsaven una nova imatge de l'artista com una
peça integrada dins de l'estructura social
moviment conegut com noucentisme
Joan Maragall (1860-1911)
va emprendre una tasca d'agitació i de
difusió dels nous corrents estètics i
ideològics
a més de que la seua figura està centrada en la
poesia modernista
basada en: l'expressió senzilla d'experiències i sensacions
reals, feta a través de visions de la natura, i rebutjava d'una
marena molt conscient la retòrica del romanticisme autòcton
destaca per uns mites
col·lectius i individuals
com el comte Arnau o el bandoler
Joan Serralonga
també destaca per la
seua prosa
comprén col·laboracions
periodístiques, un epistolari,
discursos i pròlegs
amb una ideologia dinàmica,
cosmopolita i moderna
Els poetes a Mallorca
va sorgir un grup de poetes que poden ser estudiants dins
d'una poètica col·lectiva, anomenats l'Escola Mallorquina
caracteritzada per un to expressiu
volgudament contigunt i per l'interés
per la forma i la musicalitat
destaquen poetes com
Miquel Costa i
Llobera
perfecció formal dels versos i
l'humanisme clàssic i
mediterrani
destaca per un poema antològic, Lo pi
de Formentor
Joan Alcover
poesia del dolor
però també destaca
per les elegies
La novel·la i la narració modernistes
al final del s. XIX, la novel·la realista entra
en crisi a Europa
el món extern no es veu com
recognoscible i coherent, es desfà en
realitats múltiples i contradictòries
però la narrativa va trobar una via de renovació en les
propostes poètiques del simbolisme francés i no es va
proposar reflectir una realitat objectiva, sinó de suggerir-ne
una d'interior, amagada i gairebé desconeguda.
així es va instaurar en la prosa el ritme
poètic, les imatges i les metàfores
Obres principals d'aquest període
Els sots feréstecs
de Raimon
Casellas
Josafat
de Prudenci
Bertrana
Marines i boscatges
de Joaquim
Ruyra
L'auca del
senyor Esteve
de Santiago
Rusiñol
El modernisme al País Valencià
en aquest àmbit es pot parlar
en el camp artístic
amb construccions com l'Estació del Nord o el
Mercat Central
la figura més rellevant va ser
Eduard López-Chàvarri (1875-1970)
va ser escriptor i músic
però també va tractar
temes culturals
destaca per els
llibres
Cuentos
lírics
De l'hora i la
montanya i
Proses de viatge
a més de que va publicar volums de proses
literàries, en què és visible la influència de
Rusiñol
El teatre modernista
és un art total capaç de sintetitzar les
expressions artístiques des de la poesia fins a la
pintura, passant pel drama i la música
que va seguir dues línies
La simbolista
representada per
Adrià Gual (1872-1873)
va comportar innovacions en la
tènica teatral
com l'escenografia que tenia com
objectiu captar l'atenció de
l'espectador per mitjà de la suggestió i
la creació d'un ambient
va aconseguir l'èxit amb l'obra
Misteri de dolor
La realista
seguida per Ignaci Iglésias (1871-1928) i
preocupada per l'expressió de
la problemàtica social
va ser el definidor d'un teatre realista
a més de que estava caracteritzat per
una forta càrrega simbòlica