Activitat avaluació Islam

CIÈNCIES SOCIALS 2n d'ESO

PROVA D'AVALUACIÓ - Aspectes tècnics

Descripció de de la prova L'activitat, resumida, consisteix en la lectura d’un text sobre l’Islam on, de manera individual, hauran de marcar els fets clau, les idees principals i els anys que hi apareixen. Un cop llegit el text hauran d'elaborar i situar en un eix cronològic els fets més importants citats en el text i les seves causes i conseqüències. En principi, el vocabulari i els conceptes clau del text són de la temàtica que hem tocat a classe durant les últimes sessions, i per tant no hauria d'haver paraules estranyes per l'alumnat. Tot i així, disposaran del glossari que hem anat elaborat dia a dia durant la unitat didàctica.

Competències que es veuen implicades En aquesta activitat es pretén desenvolupar la competència 1 de la dimensió històrica de les competències bàsiques de l'àmbit social. Aquesta consisteix en ''Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.''. Aquesta competència doncs, pretén que l'alumnat entengui que l'evolució de l'islam a la Península Ibèrica no ha estat lineal, i que els canvis sempre han tingut les seves raons i les seves conseqüències en aquell context. També es té en compte les competència transversal comunicatives i les metodològiques.

Orientacions per a l'avaluació Tindrem en compte 4 nivells per l'avaluació de la competència i per tant de l'activitat. S’ha de dir que la següent graella serà entregada també als alumnes, juntament amb la fitxa, perquè siguin conscients de quins criteris d’avaluació tindrem en compte.

Materials i recursos La prova d’avaluació es realitzarà a l’aula ordinària amb un temps màxim de 45 minuts, per poder fer un tancament de l classe del dia amb els 10 últims minuts de classe. La prova en si consistirà en una fitxa individual on hi constarà el text i els anunciats necessaris per realitzar la prova i també la rubrica on hi consten els criteris d’avaluació de la prova. Com, ja s’ha dit anteriorment, l’alumnat també disposarà del glossari de la unitat didàctica. També dir que la prova s’adaptarà a qualsevol tipus de diversitat dins de l’aula. Per exemple, en la situació de tenir un cas de dislèxia el text es llegiria en veu alta per part de tot l’alumnat per assegurar la seva comprensió.

PROVA D'AVALUACIÓ - La fitxa de l'alumnat

Nom i cognoms:                                                                                                                                 Data:   PROVA D’AVALUACIÓ Eix cronològic de l’islam a la Península Ibèrica         1. Llegeix atentament el text següent. A mida que vagis llegint, subratlla els fets rellevants de que hi trobes,               amb les dates, les causes i les conseqüències corresponents. Si hi ha alguna paraula que no entens pots                   consultar el glossari de a unitat.   L’islam a la Península Ibèrica L’islam és una religió monoteista que creu en un Déu únic. Va ser transmesa als éssers humans mitjançant el profeta Mahoma. Després de la mort de Mahoma, els àrabs van escampar l’islamisme per Àfrica, Àsia i part d’Europa.  Els exèrcits musulmans van iniciar la conquesta de la Península Ibèrica l’any 711. Conquistaren el regne visigòtic. Els visigots, ja afeblits a causa de baralles internes, van ser incapaços d’encarar-s’hi. El rei visigot Roderic va morir a la batalla de Guadalete i les seves tropes es dispersaren. Els exèrcits musulmans van avançar ràpidament i ocuparen les principals ciutats d’Andalusia i Toledo, capital del regne visigòtic. En set anys van controlar tota la Península, llevat de les zones més muntanyoses o despoblades. Una vegada controlat el territori, que els musulmans van anomenar Al-Andalus, es va convertir en una província o emirat dependent del califat omeia de Damasc. La capital de l’emirat es va establir a la ciutat de Còrdova i van nomenar un valí (governador), que hi exercia el poder. Els exèrcits musulmans van continuar la conquista més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats a Poitiers (732) i es replegaren definitivament a la Península. L’any 929, Abd al-Rahman III es va sentir fort per fer-se independent religiosament i es va proclamar califa dels creients d’Al-Andalus. Naixia així el califat de Còrdova. L’època del califat (929-1036) va ser la de màxima esplendor i estabilitat d’Al-Andalus. Es va produir una gran expansió econòmica i es van frenar els intents d’expansió dels regnes cristians hispànics, especialment en època d’Al-Mansur. A partir de l’any 1008, la unitat del califat es va començar a desintegrar. En menys de 30 anys (1008-1031), Al-Andalus es va fragmentar en més de 25 regnes, les taifes, una mena de ciutats Estat, envoltades de territori, amb la ciutat com a centre econòmic. Malgrat l’ajuda dels musulmans procedents del nord d’Àfrica (almoràvits i almohades), al segle XIII els cristians van conquistar la majoria de terres d’Al-Andalus. La taifa de Granada va ser l’única que va sobreviure a l’avanç dels regnes cristians al segle XIII. Tot i l'avanç dels regnes cristians i la dissolució de l'Al-Àndalus al 1492, part de la comunitat, la cultura i l'art islàmic van seguir presents, perdurant fins els temps actuals.             2. Un cop subratllats els fets rellevants amb les dates, les causes i les conseqüències corresponents, situa                     tota la informació en un eix cronològic i explica els fets utilitzant les teves pròpies paraules. Per la seva                   elaboració disposes de tota la part de darrere del full.