B.6 ÒRGANS JURISDICCIONALS

  ORGANS JURISDICCIONALS PODER JUDICIAL I TRIBUNAL CONSTITUCIONAL.     1) PODER JUDICIAL I POTESTAT JURISDICCIONAL.   Poder judicial (jutges i magistrats) jutjats i Tribunals   Títol 6è poder judicial > Potestat jurisdiccional: Aplicar el dret per resoldre conflictes i fer complir allò que s’a decidit si no es compleix voluntàriament. Jutjament i resolució del que s'ha jutjat.   Suport de l’Admin. De justicia (aquesta no forma part del poder judicial,només comprèn l’organització d’activitats relacionades amb la justicia)   1.1 PRINCIPIS CONFIGURADORS DEL PODER JUDICIAL:   >EXCLUSIVITAT: només excedida per jutjats i magistrats , potestat jurisdiccional en determinats supósits que preveu la C.E. Altres òrgans poden exercir la potestat jurisdiccional com el T.C.   >UNITAT JURISDICCIONAL: únic a tot el territori estatal . No hi pot haver jurisdiccions especials . els rgans es troben integrats en una organització única i comparteixen un mateïx règim jurídic.   >ESTATUT DE JUTGES I MAGISTRATS:cos únic i el seu estatut es regeix pels principis de: independència, inamobilitat, imparcialitat, incompabilitat  i responsabilitat.    -Independència: Externa :el poder judicial es un poder independent dels altres poders de l'Estat, el poder executiu (govern) no                                   pot interferir en la tasca dels jutges i magistrats.                                  Interna : adopten les seves decisions sense cap ordre, instrucció o sugggeriment  relatiu als fets sotmesos al seu                                  juici. Les decision poden ser revisades únicament per una instància superior mitjançant recursos previstos                                  legalment. -Inamobilitat: Jutjes i magistrats només poden ser separats, suspesos traslladats o jubilats per les causes establertes per la llei. Evita que es poguin apartar de les funcions per causes que no siguin professionals la cual cosa es una garantia per l'independència.   -Imparcialitat: Jutges i magistrats apliquen la llei de forma imparcial , per garantir-ne l'imparcialitat amb els supòsits concrets . Abstenciò (abstenir-se de conèixer els assumptes quan incorrin les causes posant en perill la seva imparcialitat. Podríem dir que es com un reflexe d'autodecisió ) Recusació (part del procés on el jutge o magistrat no coneix el cas e incorre en alguna de les causes esmentades. En aquest cas es com una mena de "decisió/opinió/influència externa que garanteïx la imparcialitat del supòsit)   -Incompatibilitat: jutges i magistrats no poden exercir un altre carge públic, ni pertanyer a partits polítics o sindicals .Les causes d'incompatibilitat garanteixen la independència dels órgans judicials  i eviten un condicionament de la llibertat de criteri.   -Responsabilitat: jutges i magistrats son responsables e l'exercici de la seva funció jurisdiccional.  Parlem de responsabilitat penal quan ens referim a l'autoría d'un delicte, per exemple un delicte de prevaricació , de responsabilitat civil quan es causa un dany o prejuici en exercici de les seves funcions i de responsabilitat disciplinària en l'imposició de sancions pel Consell General del Poder Judicial.        

2) TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA A CATALUNYA: Art. 152 C.E estableix un tribunal superior dins l'ambit territorial . El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya es l'ultima instància jurisdiccional de tots els processos judicials iniciats a Catalunya sense perjuici de la facultat reconeguda al Tribunal Suprem per l'unificació de la doctrina. Correspón al T.S.J.C l'interpretació del dret de Catalunya.   3) MINISTERI FISCAL: Defensa de la legalitat (no confondre amb la defensa de l'acusació) -No jutja (part no sentenciosa) no forma part del poder judicial. -Únic órgan a tot l'Estat. -S'organitza d'acord als principis de : unitat i jerarquía. -Dependència jeràrquica : -Ministeri Fiscal (elegit pel Govern) -Cuatrienal : (nomenat pel rei) El Ministeri Fiscal defensa la legalitat, basat en la C.E . Mentre que els Advocats de l'Estat defennen els Interesos de l'Estat. Els delictes privats (injuries i calumnies) : acepció subjectiva i previ procediment d'inici d'una querella, normalment s'initzia per la persona ofendida). Els procesos civils del ministeri fiscal inclouen la protecció de menors d'edat o incapacitacions, vetllant per els col.lectius minoritaris)

4) TRIBUNAL CONSTITUCIONAL: