Criado por Astrid Perdigó
quase 9 anos atrás
|
||
Epistemologia Defensa que el coneixement és ciència i que aquesta s'obté a partir de la inducció, i és la descripció de la realitat (fets que agrupem perquè tenen un seguit de regularitats) Quan descobrim que una regularitat es compleix es dedueix una llei per generalitzar-la. Les lleis es poden basar en X coses, però generalment s'obtenen de la inducció, que funciona perquè la naturalesa és constant i uniforme i fins i tot les mates o les idees innates són fruit de la inducció. Ètica (Utilitarisme) Proposa l'Utilitarisme com a Hedonisme Social, defensant que per assolir la felicitat s'ha de tenir en compte la societat ("no pots ser feliç en una societat de gent infeliç"). La relació que estableix entre Felicitat-Plaer-Societat es basa en el principi d'utilitat (major felicitat/plaer amb el major nombre de persones felices). Hem de fer les accions que proporcionin un major nombre de felicitat en la gent per aconseguir viure bé en societat i aconseguir una reforma social. Va aprofitar la teoria de Bentham per afegir-hi que no tan sols ens havíem de fixar en la quantitat de plaers, sinó en la qualitat d'aquests. Per això, havíem de distingir entre FELICITAT (sentiment difuminat i per a tota la vida) i SATISFACCIÓ (plaer intens i puntual, de duració determinada). Ell preferia els plaers espirituals que proporcionen l'art i la cultura i per tenir-los havies d'anar a la Universitat. Així doncs, la societat ideal per a Mill era una societat culta i formada. Per aprovar el seu fonament ètic, parla de la consciència moral, que esdevé pels remordiments i ens ajuda a distingir entre el bé i el mal (plaers). Aquesta consciencia realment prové de forma natural els sentiments altruistes. Aquests sentiments són un fet i són necessaris per aplicar i aprovar el principi d'utilitat , ja que connecten els nostres sentiments amb els de la societat. El principi d'utilitat serveix com a criteri i finalitat: Criteri: distingir accions bones o dolentes. Finalitat: aconseguir objectiu de ser feliços, perquè la felicitat és el fi últim i s'imposa per si mateixa. - PAS DE LA ÈTICA A LA POLÍTICA- Parla de justícia com a concepte moral i polític, perquè s'ha de basar entre la llei i la moral, caracteritzant-se per la imparcialitat i la igualtat. Política Parla de llibertat distingint dos tipus: 1. Autodeterminació (capacitat d'escollir) relacionada amb el lliure albir. És una llibertat positiva i interna, donada pel subconscient. 2. Absència d'obstacles, relacionat amb l presa de decisions polítiques. És una llibertat negativa i externa perquè consisteix en eliminar els obstacles que s'interposen en el teu camí per aconseguir allò que vols. Es centra en la segona llibertat perquè es l'única que es pot observar i estudiar. Estableix que tot país ha de tenir 3 àmbits de llibertat: - De pensament (consciència): manifestar el que pensem sense ser jutjats. - De preferències o gustos: poder manifestar els nostres gustos o preferències sense ser detinguts. - De reunió i associació: poder formar grups polítics i/o socials que vulguem. Mill també estableix que l'únic límit per la llibertat individual és quan aquesta genera el mal o dany a la societat. Quan es limita la llibertat a nivell d'estat en parlem de: - Paternalisme: l'estat es comporta com a pare protector de la societat. - Moralisme: obligar la societat a tenir unes normes morals. No obstant, Mill no accepta cap de les dos perquè diu que l'únic principi vàlid és el principi de danys, i que les tres amenaces que poden haver són: lleis, costums, majoria( com la majoria pot generar coacció, s'ha de protegir les minories i tenir-ne consideració).
Quer criar suas próprias Notas gratuitas com a GoConqr? Saiba mais.