Unitat 4: La prosa del segle XV

ENTRE CAVALLERS I BURGUESOSLa crisi del feudalisme i la pèrdua de poder de l'esglesia anuncien el final de l'edat mitjana i l'arribada del Renaixement. Així la pèrdua de constantinoble en 1453 ha sigut la fita històrica fixada com a inici de l'edat moderna.Les relacions amb la Itàlia del Renaixement, permeten el contacte dels nostres escriptors amb l'humanisme, però tingué escassa repercució en la nostra literatura.A la Corona d'Aragó, la mort sense descendencia de rei Marti l'Humà, ocasionà un conflicte de sucessió, que es resolguí en 1412 en el compromís de Casp a favor de Ferran d'Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara, fet que provocà la castellanització de la cort i l'aproximació política a Castella, a partir de la unió d'Aragó i Castella amb el matrimoni de Ferran II i Isabel I en 1469.Catalunya decaigué a casusa d'una crisi económica i social que contrasta amb l'esplendor que visqué Valencia, aleshores cantre económic i cultural. A Valencia fou intal.lada la primera imprempta de la península. La imprempta posà la lectura a l'abast d'una població urbana que pertanyia a la burguesia benestant valenciana que continuava parlant, llegint i escrivint en valencià.

L'ESTANDART LITERARI DEL SEGLE XVEl paper de la conselleria reial i la tasca literària del escriptors del Segle d'Or enriquíren i envigoríren la llengua tant en narrativa com en poesia que durant e segle XV es distancià definitivament de la poesia trobadoresca.La maduresa a que havia arribat la llengua afavorí l'aparició d'una consiencia de correcció lingüistica. Així el valencià Joan Esteve publicà el diccionari imprés més antic en una llengua romànica, recull paraules i frases amb la traducció llatina.Bernat Fenollar escrigué les regles d'esquivar vocables o moltes grossers o pagesívols, on defensava el model de llengua de les ciutats. Durant el segle XV la llengua rep dos noms: valenciana i mallorquina. Influí tant l'esplendor económica de  Valencia, com l'aïllament de cada estat de la Corona d'Aragó per la desaparició dels referents culturals comuns.

LA NARRATIVA CAVALLERESCA Durant l'edat mitjana els cavallers representaven els ideals propis de la noblesa o el mon feudal (vassallatge, fidelitat, protecció dels dèbils, honor i gloria). La narrativa de cavalleries nasqué per a defensar la institució de la cavalleria. Els primers s'inspiraren en la història i les llegendes clássiques grecollatines; mas tard recrearen els antics mites céltes.Durant el segle XV la mentalitat burgesa comança amb uns valors nous: la realitat enfront de la fantasia i el valor i l'esfor´propis com a promoció personal. Les novel.les cavalleresques son realistes i versemblants i als herois ja no els cal tindre sang noble per a ser importants: poden ascendir socialment gràcies al seu valor i esforç.

CURIAL I GÜELFAEscrita a mitjan segle XV és anonima, Conté nombroses referencies a la tradició literaria clàssica grecoromana, a la italiana o a la literatura propia i esta dividida en:LLIBRE PRIMER(Tema amorós): Curial entra a la cort del marqués de Monferrat, on sínicia en la cavalleria, ajudat per Güelfa, donzella viuda i jove que s'enamora d'ell. Curial viatja a Àustria, on se lo ofereix la mà de Laquesis. Güelfa, traïda i gelosa, es retira en un convent.LLIBRE SEGON(Bel.lic i militar): Curial participa en el torneig de Melú; hi lluita al costat de Pere el Gran i esdevé el >. A París, Curial viu episodis amorosos, fet que convenç Güelfa de la infidelitat de Curial i deixa de protegirlo. Curial li demana perdó.LLIBRE TERCER(Saber i ciencia): Curial viatja a Jerusalem i Grècia per fer penitència. De retorn, naufraga al nord d'Adrica i és empresonat. A Tunis, coneix la donzella Camar, que s'enamora de l'heroi. Curial la rebutja per Güelfa i aquesta se suicida. Curial retorna a Monferrat, venç els turcs, obté el perdó de Güelfa i es casen.A més del tema amorós. Ès un heroi que actua dins els limits humans, amb una psicologia complexa que evoluciona al llarg de l'obra. La llengua és elaborada però té un to planer i viu (modismes, frases populars, interrogacions, etc) la descripció és realista i versemblant.

JOANOT MARTORELL I TIRANT LO BLANCL'autor es Joanot Martorell nascut a València. Fou un cavaller que es veie involucrat en justes, plets i lluites a mort, destaca el plet contra Joan de Monapalau a qui acusà d'haver deshonrat la seua germana. Aquest duel el porta a Londres per demanar al rei Enric VI que hi fora de jutge, finalment la demanda es resolguí amb una idemnització econòmica.Escrigué Tirant lo Blanc entre 1460 i 1468 any de la mort de l'autor, per aixó restà inacabat, fin que Galba acabà la novel.la i la feu imprimir en 1490.En la novel.la es combinan tres plans: cavalleresc (torneigs i accions militars), històric(referencies a la realitat immediata historica) i realista(realitat quotidiana). Presenta històries versemblants i creïbles fet que permet considerar-la una novel.la moderna.Martorell també escrigué lletres de batalla i un relat inacabat titulat Guillem de Varoic, que es una adaptació d'una narració anglonormanda del segle XIII.

Tema, estructura i argument de TirantTirant narra les proeses d'un cavaller que, amb esforç i valor aconsegueix el grau de capità general, posa fi a l'amenaça dels turcs contra Constantinoble i es casa amb Carmesina, la filla de l'emperador, per la qual cosa esdevè hereu el tron.

Nueva Página