T-14: EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)

1. EL CANVI D'ORIENTACIÓ DE L'ECONOMIAInici dècada 1950--fracàs autarquia evident. Si es volia sortir estancament econòmic i millorar nivell de vida població--imprescindible canvi de rumb per obrir economia espanyola al món occidental i afavorir-ne el creixement.1.1. ELS GOVERNS DEL "DESARROLLISMO"Govern format per franco 1957 i governs successius del 1960--comportar canvi orientació franquisme i marcar transició des d'una primera etapa, en que van prevaler principis falangisme, fins una 2a etapa, dominada pels tecnòcrates.Aquesta nova generació polítics (alguns vinculats a l'Opus Dei i relacionats amb les èlits econòmiques)--consideràven el creixement econòmic com la principal garantia d'estabilitat social. El seu perfil + tècnic que ideològic i tenien com a objectiu--incorporació a la gestió de l'Estat de criteris de racionalitat i d'eficàcia econòmica i d'eficàcia econòmica--assegurar continuïtat règim. Apostaven per un reformisme tècnic que, sense qüestionar dictadura, trobés sortida a la greu situació econòmica i social derivada de l'autarquia.Aquest canvi d'orientació--propiciat per la mala conjuntura econòmica del final dècada 1950 (exhauriment reserves Banc d'ESP, augment inflació i desequilibri pressupostàri), per pressió organismes internacionals en moment que ESP acabava de sortir de l'aïllament i per augment protestes socials. A + Europa vivia etapa de recuperació econòmica després 2a guerra mundial i economia espanyola disposada a aprofitar condicions favorables mercat internacional.1.2. EL PLA D'ESTABILITZACIÓ1a acció correctora de la política econòmica--arribar de la mà del pla d'estabilització (1959). Objectiu--posar fi intervencionisme estatal dels anys precedents i afavorir liberalització comercial i financera. Projecte d'actuació comprenia 3 eixos:-Estabilització de l'economia--per reduir inflació--apujar tipus d'interès bancari, limitar concessió crèdits i congelar salaris. Per poder limitar dèficit públic--proposar reforma fiscal per incrementar recaptació i limitar despesa de l'estat.-Liberalització interior de l'economia--es va dur a terme a partir eliminació organismes estatals interventors i posant fi a la reglamentació preus fixos.-Liberalització exterior de l'economia--objectiu--eliminar obstacles a l'entrada mercaderies estrangeres i facilitar inversió capitals exteriors. Es va anunciar la convertibilitat pesseta--facilitar intercanvis i devaluar 50% en relació amb el dòlar.A canvi compromisos, diversos organismes internacionals--atorgar préstecs a ESP per poder fer cara a la greu situació econòmica i evitar possible suspensió de pagaments. A + llarg termini aqueswtes mesures volien incorporar l'economia espanyola als mercats internacionals--posar bases d'un creixement econòmic posterior.1.3. ELS PLANS DE DESENVOLUPAMENTAl programa d'estabilització--afegir (1960) la posada en marxa dels plans de desenvolupament econòmic i social. Se'n van promulgar 3 (vigència quadriennal (1964-1967, 1968-1971, 1972-1975)); per supervisar-ne funcionament--crear càrrec de comissari del pla de desenvolupament, per al cual va ser nomenat el català Laureà López Rodó. El projecte consistia a aplicar una planificació econòmica indicativa--objectiu impulsar de de l'Estat el creixement de l'economia mitjançan programació de l'activitat del sector públic i oferir inversors privats informació i previsió i incentius fiscals i subvencions.Plans encetar 2 línies d'actuació: accions estructurals (pretenien solucionar deficiències de la indústria (dimensió escassa empreses, baixa productivitat...)) i pols de desenvolupament (intentaven reduir desequilibris econòmics regionals promovent noves indústries en zones de d' industrialització escassa). Aquesta planificació--poca repercussió a CAT; actuació + important--impuls sector petroquímic a Tarragona i ajuts per la construcció d'una refineria petroli d'iniciativa i capital privats.Planificació franquista no assolir objectius programats, perquè recursos públics que s'hi esmerçaren eren eixugs en relació amb objectius perseguits i sovint malbaratar o invertir de manera ineficaç. Malgrat que plans de desenvolupament tenir escassa rellevància--èxit + gran--proveir iniciativa privada d'infraestructures (electrificació, refineries petroli, carreteres...) i productes bàsics (acer, carbó, alumini...)--afavorir creixement industrial.

2. ELS ANYS DEL CREIXEMENT ECONÒMICEntre 1959 i 1973--ESP tenir període desenvolupament econòmic intens en què taxa de creixement va ser 2a + important (després Japó), entre països OCDE. Aquesta xifra tant elevada s'explica perquè economia espanyola partia d'un nivell molt baix, però tmb perquè aprofitar efectes positius expansió economia europea.2.1. UNA INDUSTRIALITZACIÓ ACCELERADAEn un context econòmic internacional favorable--economia catalana anar creixent (1960-1974), i desde 1950--mantenir per sobre economia espanyola. Cuses desenvolupament--renovació activitats agràries i gran increment sectors 2ari i 3ari. Aquest creixement industrial--degut millorament de la productivitat gràcies baixos salaris, importació tecnologia i inversió capitals estrangers. Augment productivitat--baixa dels preus--afavorir exportacions. Augment nombre assalariats--incrementar el de consumidors, que, juntament amb difusió compres a terminis--portar gran augment de la demanda de béns de consum duradors.A CAT i resta d'ESP--totes branques industrials expandir, però algunes amb intensitat + gran i es van convertir en motor creixement econòmic. Sector que liderar progrés industrial--indústria metal·lúrgica, vinculada producció automòbils, electrodomèstics i maquinària. 1964--esdevenir 1er sector industrial català i superar sector tèxtil (líder tradicional indústria catalana).Indústria química, energètica, siderúrgica, construcció naval i construcció--registrar a tot ESP taxes de creixement molt elevades. Sectors + tradicionals (baix nivell tecnològic però molt competitus, perquè costos laborals molt baixos) (vestuari, calçat, mobles))--experimentar augment. Creixement + intens zones amb tradició industrial (Biscaia, BCN, Astúries), però també gran expansió econòmica zones noves (Madrid). Tmb crear nous enclavaments industrials a València, Alacant, Ferrol, Sevilla, Huelva i Burgos.Estructura industrial catalana continuar assentada sobre predomini de la petita i mitjana empresa. A diferència resta d'ESP, no hi havia a CAT grans empreses amb una presència important de capital públic de l'INI (excepte SEAT, Pegaso i ENHER). Desenvolupament aquells anys--consolidar concentració econòmica 5 comarques industrials rodalia de BCN (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme), que reunien 70% producció industrial. Fora aquesta zona, només Tarragonès i Baix Cmp ritme creixement semblant.2.2. LA RECONVERSIÓ DE L'AGRICULTURA TRADICIONALTransformacions econòmiques 1960--provocar crisi de l'agricultura tradicional. Aquesta es basava en abundància mà d'obra, salaris baixos i adequació de l'oferta a les demandes d'un mercat poc extens i poc diversificat.En algunes regions espanyoles--subsistia ampli minifundisme al costat grans latifundis (en mans propietaris absentistes que regentaven explotacions explotades de manera insuficient i productivitat escassa.Noves oportunitats treball que oferia indústria--estimular èxode rural i descens mà d'obra pagesa--augmentar salaris. Empresaris agrícoles (per mantenir o millorar guanys)--iniciar procés de mecanització i d'ús d'adobs químics--intensificar conrreus; Aquesta iniciativa--reduir + ocupació al camp i fer augmentar emigració. Millorament renda població--diversificació de la demanda d'aliments, amb disminució consum de cereals i llegums i augment productes ramaders (llet i carn) i hortofrutícules. Per millorar productivitat agrària--govern estimular concentració parcel·lària a les zones on propietat estàva molt fragmentada i promoure construcció regadius. Aquest procés--canviar aspecte camp espanyol: població activa agrària va disminuir i moltes petites explotacions van desaparèixer, mentre empreses agràries milloràven sistemes producció.CAT, entre 1950-1975--nombre pagesos reduir 1/4. La composició producte agrícola català modificar-se: cereals retrocedir i augmentar viticultura, fruita, cítrics, horta i tubercles. Expansió dedicada arbres fruiters (pomeres, pereres i pressegueres)--donar sobretot comarques plana lleidetana. Ramaderia intensiva--gran expansió, esglaonada en 3 etapes: 1r crèixer sector aviram; 2n sector porquí i 3r vacum. 2.3. EL PROGRÉS DEL SECTOR TERCIARI1960--augment considerable serveis en el conjunt econòmia espanyola. Factors que van influir en la terciarització--procés urbanització molt intens, augment xarxes distribució i comerç, millorament mitjans transport i comunicació i turisme. A diferència resta ESP, a CAT sector terciari continuar tenint - importància que el secundari; element definitori del sector 3ari català--menor pes empleats dels organismes de l'administració pública de l'estat.Boom turístic 1960--font d'ingressos elevats i augment activitat hotelera i serveis complementaris. Benestar europeu i generalització vacances pagades--generar flux molt important de turistes que elegien ESP com destinació preferent pel clima càlid, abundància platges i serveis i preus econòmics. Segons procedència, visitants estrangers a ESP--alemanys, francesos, holandesos, belgues i suïssos. + 30% d'aquests destinació CAT.A +, les necessitats de finançament--promoure creixement sector bancari--invertir capitals abundants i obtenir beneficis molt profitosos.Comerç internacional--tmb experimentar canvis significatius--augmentar volum en xifres absolutes (importacions i exportacions), i se'n va modificar la composició. Per 1a vegada exportacions principals deixar de ser productes agrícoles, i béns acabats esdevenir majoritaris en les vendes a l'estranger. Importacions experimentar creixement + gran: grup mercaderies + important--béns d'equipament per renovació industrial, productes energètics i derivats (petroli) i matèries primeres. Resultat--balança comercial mantenir negativa durant tot període.2.4. EL FINANÇAMENT EXTERIOR DEL CREIXEMENTClau creixement econòmic 1960--obtenció recursos de l'eterior per finançar importacions, que es multiplicàven i desequilibràven balança pagaments, però que eren imprescindibles per al creixement industrial.1r recurs--inversió de capitals (de l'europa occidental i destinat a la indústria), ateses a les bones condicions que oferia ESP (sous baixos, escassa pressió fiscal, poca conflictivitat laboral...); 2n recurs--divises proporcionades per arribada massiva de turistes europeus; 3r--remeses que els espanyols que havien emigrat a Europa enviaven a les famílies--contribuir doble sentit: 1rament perquè, si població emigrant s'hagués quedat a ESP--col·lapsar creixement perquè hauria augmentat desocupació i 2n perquè abundància mà d'obra--frenat mecanització camp.2.5. LES LIMITACIONS DE L'ECONOMIA ESPANYOLAEntre limitacions principals destaca polarització creixement econòmic en el sector industrial i el de serveis i abandó relatiu sector agrari--conseqüència--camp espanyol restar en situació de retard i bona part població rural--emigrar. 2n lloc--escassa despesa en investigació i feblesa sector financer espanyol, que consolidar una economia amb una gran dependència de la tecnologia i de la inversió estrangeres. Això comportar no només haver de comprar patents i importar maquinària sinó tmb supeditar economia espanyola als ritmes de creixement i decissions d'empreses europees.Tot i increment 40% renda per habitant entre 1960-1975--nivell vida mantenir per sota de les economies + industrialitzades d'Europa. Estat no ser capaç de procurar la redistribució riquesa mitjançant una fiscalitat moderna i progressiva ni d'impulsar la creació d'infraestructures per donar solidesa i continuïtat al creixement. Totes aquestes evidències--evidents quan 1973 una crisi colpejar economia mundial.

*HI VA HAVER UN MIRACLE ECONÒMIC ESPANYOL?Actualment majoria historiadors coincideixen a explicar el pretès miracle espanyol no com a resultat directe de les directius econòmiques franquistes, sinó com a conseqüència de la integració d'ESP en el mercat internacional i de l'aprofitament de l'onada d'expansió que vivia l'europa de la postguerra. Cal tenir en compte que el marc polític de la dictadura--garantir conflictivitat laboral molt reduïda i uns salaris + baixos que als països veïns. Això--permetre beneficis empresarials + alts i estimular inversió de capitals estrangers.

3. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I CANVI SOCIALExpansió econòmica 1960--estimular creixement demogràfic i desencadenar moviments migratoris + grans de l'ESP contemporània. Paral·lelament--societat espanyola modernitzar hàbits socials i culturals i avançar cap a societat de consum.3.1. L'AUGMENT DE LA POBLACIÓ1960--població espanyola experimentar taxa creixement annual + important de tot el segle. L'augment demogràfic va ser conseqüència--descens mortalitat (infantil) i natalitat elevada com a resultat condicions vida + favorables. Millorament expectatives econòmiques--contribuir a mantenir nombre naixements elevat en un moment en que l'ús mètodes planificació familiar pràcticament inexistent i en què franquisme propsava una política clarament natalista. Tmb produir augment de l'esperança de vida.Creixement població catalana + accelerat com a conseqüència gran onada migratòria que arribar a CAT. Paral·lelament, la natalitat + elevada dels nouvinguts, majoritàriament joves en edat de procrear--situar taxa de natalitat catalana per damunt mitjana espanyola.3.2. ELS MOVIMENTS MIGRATORISCreixement demogràfic anar acompanyat importants moviments migratoris. Procés mecanització i modernització agricultura--deixar sense feina molts pagesos, que van veure en l'emigració possibilitat d'obtenir ingressos que no podien aconseguir al seu lloc d'origen. Això produir (1960)--intens èxode rural per fugir condicions vida miserables i manca perspectives futur.Zones agrícoles ESP (Andalusia, Extremadura, 2 Castelles, Múrcia i Galícia)--proveïdores principals emigrants que cercaven millors oportunitats de vida en ciutats industrials espanyoles i europees. Aixi molts espanyols--traslladar altres països europa per trobar feina: França, Alemanya, Suïssa  i Bèlgica destinacions principals.Migracions interiors encara + espectaculars: entre 1962-1973 moltes persones canviar lloc residència. Igual que migracions exteriors, regions agrícoles--zones proveïdores emigrants. Contrapartida--gran augment població zones amb + dinamisme econòmic (Madrid, CAT, PB i València).Aquest moviment migratori especialment intens a CAT, on arribada treballadors procedents altres zones ESP durant període franquista--+ intens tota seva història. Va ser un procés que es va fer sense planificació--tenir importants conseqüències socials i provocar desequilibris territorials.Immigrants procedien Andalusia, Extremadura, 2 castelles i Aragó, tmb zones muntanya i interior CAT. Nouvinguts--instal·lar-se a BCN i cinturó industrial (Badalona, Santa Coloma, Sabadell, Terrassa, Cornellà, Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi...).Aquestes poblacions--crèixer gairebé fins saturació i sense disposar infraestructures necessàries. Barraquisme i proliferació barris mal equipats (habitatges precaris i dèficits de serveis socials bàsics)--caracteritzar urbanisme aquells anys. Contrapartida--desenvolupament progressiu (joves) comarques + agrícoles (Urgell, Pallars, Solsonès, Conca de Barberà...).3.3. ELS CANVIS EN L'ESTRUCTURA SOCIALDesenvolupament indústria i expansió sector serveis--transformació molt important estructures socioprofessionals de la població. La seva distribució sectorial mostra aquest canvi social: sectors agrícoles disminuir i industrials i serveis augmentar.Aquesta nova estructura--acompanyada creixement nombre obrers industrials. A CAT, amb tradició industrial + gran, la xifra assalariats superior mitjana espanyola i semblant regions europeees industrialitzades.Tmb augmentar volum classes mitjanes i consolidar nova burgesia urbana. Juntament amb professionals autònoms, crèixer nombre funcionaris de l'Estat i el de professionals qualificats dedicats a la gestió industrial o financera i a les activitats terciaàries.3.4. LES NOVES PAUTES SOCIALS I CULTURALExpansió econòmica comportar transformació profunda societat espanyola i catalana--deixar enrrere misèria i rígida moral de ka postguerra i va avançar cap a unes pautes socials i uns hàbits culturals propis societats industrialitzades.1r lloc, l'augment poder adquisitiu-- fer possible entrar societat de consum, que es va viure amb gran intensistat, perquè es partia d'uns nivells molt baixos i es va produir ràpidament. LLars espanyoles--començar equipar-se amb nou utillatge (frisgorífic, tv...) i alhora--popularitzar automòbil (a partir comercialització seat 600).2n lloc, nivell educatiu població millorar considerablement. 1970--llei general d'educació--remodelar tot sistema educatiu i suposar augment població escolaritzada, des de ensenyament primari fins universitari, i creixement inversions de l'Estat en educació. Consegüentment--analfabetisme disminuir fins assolir nivells països + avançats d'Europa.3r lloc, família començar a experimentar canvis significatius, que es van anar aprofundint anys següents. Família extensa tradició rural--substituïda per família nuclear, típica món urbà i industrial. Alguns joves--començar viatjar a l'estranger i introduir a ESP noves idees i pautes comportament que estimulaven a abandonar llar familiar i instal·lar-se pel seu compte.Condició femenina--canviar manera substancial. La dona començar a abandonar paper tradicional de mare i esposa per incorporar-se món estudis i treball remunerat (activitats administratives i de serveis). Moltes de les dones que arribaven edat adulta 1970--assolir nivells d'estudis equiparable al dels homes i mostrar portadores nova mentalitat--defensava llibertat i realització personal i tmb rebutjava moltes normes socials imperants. Reivindicació drets de les dones--sorgiment nou moviment feminista (assolir nivell desenvolupament + alt  a dècades següents ). Malgrat incorporació dona noves activitats productives, taxa ocupació femenina es va mantenir a ESP molt per sota mitjana Europa occidental.Renovació de l'església derivada del Concili Vaticà II--gran impacte a ESP i influir decisivament un sector de l'església espanyola--començar a distanciar-se règim i alinear-se costat sectors socials que reclamàven democratització. Cnvis interior església es van produir en un context de secularització creixent i de disminució influència en tots els àmbits de la societat.Progrés econòmic (modernització social i canvi pautes culturals), en comptes enfortir règim franquista (tal com esperaven promotors desenvolupament econòmic)--enfeblir suports socials. Canvi social--estimulart creixement d'un nou tipus d'oposició--reclamava amb força democratització del règim.

4. REFORMISME FRANQUISTA I IMMOBILISMEEn aquest context de transformació econòmica i social--franquisme intentar modernitzar estructura política per mitjà d'una obertura que no presentava canvis democràtics i d'una reforma de les seves institucions--permetessin augmentar consens social i assegurar-se la continuítat.4.1. EL GOVERN DELS TECNÒCRATESObertura a l'exterior, desenvolupament econòmic i transformació radical societat--dur al govern a emprendre reformes polítiques--emmascarar alguns dels aspectes + dictatorials del franquisme.Ascensió política de l'almirall Carrero Blanco significar el reforçament dels tecnòcrates vinculats a l'Opus Dei al govern i a la marginació de les famílies tradicionals del règim (falangistes, militars i catòlics de l'Asociación Católica Nacional de Propagandistats), malgrat que sempre intentar mantenir un cert equilibri entre els diferents grups. Governs successius a partir 1962--incorporar nous ministres de la línia tecnòcrata (Alberto Ullastres i Laureà López Rodó), i joves falangistes de la línia reformista (Manuel Fraga Iribarne, que ocupar cartera d'Informació i turisme).Objectiu d'aquests governs--orientar cap a la promoció del desenvolupament econòmic, però tmb cap a una renovació política que impliqués la modernització de l'administració, la legislació i les institucions del règim. El seu programa es centrava en el convenciment que la prosperitat econòmica població enfortiria la pau social i supliria manca llibertats i de participació política de la societat espanyola. Filososfia del "desarrollismoÇ"--esperava consolidar franquisme per mitjà reformes legislatives i d'un millorament benestar social--donéssin aparença de modernitat a la dictadura sense canviar-ne caràcter profundament antidemocràtic. Lema--La prosperitat com a substitut de la democràcia.4.2. LES REFORMES LEGISLATIVESNova orientació govern--obligar a fer un impuls legislatiu per modernitzar les institucions, apaivagar tensions socials i canalitzar discrepàncies creixents entre famílies del règim. 1r lloc--recompondre institucions i lleis repressives de la postguerra que deixàven els delictes d'oposició al règim en mans de la jurisdicció militar. Per suavitzar situació--1963 crear Tribunal d'Ordre Públic (TOP), que remetia els delictes polítics a la jurisdicció civil, però això no significar cap alleugament de la repressió. Creació d'aquest tribunal--pretenia suavitzar perfil dictadura a l'exterior, que havia quedat molt mal parada a causa execució comunista Julián Grimau abril 1963.2n lloc--augmentar tolerància i permissivitat amb la promulgació d'una Llei de premsa (1966)--suprimia la censura prèvia i permetia la publicació de noves revistes periòdiques i llibres que fins aleshores havien estat prohibits però fixava sistema multes i suspensions--penalitzar publicacions que superessin el marge de tolerància de la llei. 1967 la Llei de llibertat religiosa--reconèixer igualtat totes les religions i llibertat de practicar-les, i Llei de representació familiar--permetre elecció procuradors que componien el terç familiar. Aquesta llei--molt restrictiva (només permetia presentar candidatura a les persones afins al Movimiento i limitava dret de vot caps família.3r lloc--modificar el marc de les relacions laborals. Una Llei de convenis col·lectius (promulgada 1958) ja havia permès, en el marc del sindicalisme vertical, negociar els salaris i condicions laborals entre empresaris i obrers i havia establert els jurats d'empresa i els enllaços sindicals, que eren elegits a les empreses. Aquest nou marc--permetre l'entradisme (entrada treballadors opositors al franquisme dins sindicalisme oficial). Van ser significatives les eleccions sindicals 1966, en les quals les candidatures impulsades pels sindicats clandestins (CCOO i USO)--obtenir èxit molt notable.1967--aprovar Llei de la Seguretat Social--ampliar els mecanismes de cobertura social amb càrrec a l'Estat (assegurança de malaltia, vellesa, viduïtat...). Iniciar la construcció d'un incipient Estat del Benestar, malgrat que amb un gran retard en relació amb Europa i amb un sistema fiscal que permetia el frau generalitzat i la manca d'equitat social en el repartiment càrregues tributàries.Tmb promulgar la Llei orgànica de l'Estat (1967), una nova llei fonamental--es pretenia coronar l'edifici institucional del franquisme. La llei (aprovada amb referèndum)--introduïa retocs en algunes lleis fonamentals, depurava llenguatge de la retòrica feixista, confirmava institució monàrquica del règim i pretenia deixar el futur "atado y bien atado", segons expressió franco. A +--concretava funcions òrgans de l'Estat: mantenia concentració poders del dicador, però introduïa separació entre cap de l'estat i president del govern, tot i que franco continuar exercint 2 càrrecs fins 1973, en què va designar Carrero Blanco com president govern.1969, i d'acord amb el que estipulava Llei de successió--Franco designar com a successor, amb títol príncep d'ESP, Joan Carles de Borbó (fill Joan de Borbó). Aquest nomenament--significar un agreujament tensions entre tecnòcrates i falangistes: 1rs partidaris successió monàrquica com a garantia de l'opció renovadora, mentre que 2ns pretenien impulsar les institucions del Movimiento com a garantia de la continuitat règim.4.3. LES RELACIONS INTERNACIONALS1962 ESP sol·licitar l'ingrés a la Comunitat Econòmica Europea, però va ser negat perquè estatuts especificàven que només hi podien ser admesos Estats amb règims democràtics. No obstant 1970--aconseguir de signar-hi un acord preferencial--permetre reduir aranzels i afavorir exportacions industrials espanyoles.ESP participar tmb--procés de descolonització africà. 1956 França pactar amb el rei del Marroc el reconeixement de la independència de la zona francesa del protectorat francoespanyol. Malgrat protestes molts militars--ESP veure forçada a retirar-se del Marroc. 1968, sota pressió nacionalistes equatoguineans i de les Nacions Unides--concedir independència a Guinea Equatorial i 1969--cedir a Marroc territori d'Ifni. De l'antic imperi espanyol a Àfrica només restava Sàhara Occidental (fins 1975).4.4. EL TRIOMF DE L'IMMOBILISMEDicessions entre reformistes i immobilistes al si del govern--esclatar públicament 1969 arràn de l'escàndol Matesa, una empresa de maquinària textil connectada entorn Opus Dei. Aquesta empresa--protagonitzar un frau financer relacionat amb l'exportació de maquinària textil i denuncies per corrupió--implicar alguns alts càrrecs del règim. Afer--difós per la premsa i sectors + immobilistes del govern--culpar l'obertura informativa propiciada per la Llei de premsa d'haver contribuït a una campanya de desprestigi.Cas Matesa--repercussions polítiques importants--perquè va provocar expulsió sectors + tecnòcrates del govern, que tmb eren considerats responsables augment de la contestació social. Vicepresident nou govern ( Carrero Blanco)--defensar necessitat d'endurir la política interna del règim modificant en sentit restrictiu la Llei de premsa i augmentant la repressió.D'aquesta manera alguns delictes tornar a ser considerats rebel·lió militar i l'Estat d'excepció (1960 i 1970)--esdevenir recurs freqüent--augmentar detencions i violència policíaca. El consell de guerra a Burgos (1970), amb la petició del fiscal de 6 penes de mort contra militants d'ETA--provocar àmplies protestes populars i una campanya internacional en demanda de l'indult dels condemnats. Franco exercir el dret de gràcia, però això no va significar una disminució de la repressió sistemàtica dels opositors al règim.En aquest context les tensions internes, centrades en la continuïtat del règim després de franco, es van decantar a favor posicions immobilistes avalades per Carrero Blanco i pel dictador. Així, el nou projecte de Llei d'Associacions polítiques (que havia de permetre associacions dins diferents tendències règim)--va ser paralitzat, i nova Llei sindical (1971)..només recull normes ja vigents que només consolidar estructura sindicalisme vertical; també endurir pràctica sancionària Llei de premsa.

5. CONFLICTIVITAT SOCIAL I OPOSICIÓ POLÍTICAMalgrat que creixement econòmic i canvi social van se 2 elements distintius 1960 i 1970, tmb ho va ser l'existència d'una conflictivitat social creixent. Extensió mobilitzacions a sectors + amplis de la població--permetre a l'oposició antifranquista erosionar suport social de la dictadura.5.1. ELS MOVIMENTS SOCIALS D'OPOSICIÓProtesta treballadors--focus de tensió social principal a partir 1960, en què crèixer intensitat vagues i reivindicacions obreres. Entre 1960-1975 els conflictes laborals augmentar i es van localitzar a les zones amb una tradició sindical i reivindicativa + arrelada (Astúries, Barcelona, Guipúscoa i Biscaia, però escampar tmb Madrid, Pamplona, Ferrol, Vigo, Sevilla, València i Valladolid). Majoria d'aquests conflictes--origen en les qüestions laborals, encara que molts acabar polititzant-se perquè autoritats franquistes no reconeixien dret de vaga i consideraven les protestes laborals un problema d'ordre públic. 1962 a Astúries--vaga minaires que es va estendre pels nuclis industrials del país.Conflictivitat obrera--estimular sorgiment sindicalisme al marge de l'oficial. 1964 a BCN--néixer les Comissions Obreres (CCOO), un sindicat independent i democràtic que impulsava lluita laboral (salaris, condicions treball...) i la lluita política (llibertat sindical, drets civils...). Nova organització combinava acció il·legal (vagues) amb la legal, i aprofitava l'elecció d'enllaços sindicals per ocupar part de l'estructura del sindicat franquista. A partir 1967 un grup sindicats vinculats a les Joventuts Obreres Cristianes--separar de CCOO i fundar Unió Sindical Obrera (USO).Un 2n element de contestació--moviment estudiantil, que a partir 1960 va manifestar el seu ideari antifranquista. 1966 estudiants UB, en un acte celebrat al convent dels Caputxins de Sarrià--crearen Sindicat Democràtic d'Estudiants (SDEUB)--aconseguir anorrear sinidicat oficial (SEU) i va ser el dinamitzador de la protesta estudiantil dels anys següents.1970--sorgir + moviments socials, entre els quals van assolir gran relleu moviments de les organitzacions veïnals als barris populars grans ciutats. Eren associacions de veïns impulsades per una minoria polititzada--reclamava millors condicions vida per barris desatesos per l'administració. Aquest activisme veïnal--anar introduint reivindicacions democràtiques.Difusió postulats reformistes del Concili Vaticà II i preocupació per la injustícia social--propiciar aparició dins església catòlica actituds crítiques amb la dictadura. Exemples clars dissidència--declaracions Abat de Montserrat (1964) i participació organitzacions catòliques (JOC, HOAC) en les mobilitzacions obreres. Una part jerarquia eclesiàstica--distanciar del règim i expandir actituds antifranquistes entre capellans (+ joves)--com es va veure manifestació pacífica capellans a BCN contra maltractaments a comissaria (1960). Rivindicació democràtica arribar tmb files de l'exèrcit, on grup oficials crear la Unión Militar Democràtica (UMD).5.2. ELS GRUPS POLÍTICS ANTIFRANQUISTESExtensió conflictivitat social--propiciar creixement i recomposició de l'oposició política al franquisme. Partits polítics--renovar els seus dirigents i seves activitats i van estendre la influència entre diferents sectors socials.A CAT l'organització d'esquerra amb una estructura organitzada clandestina + sòlida--Partit Socialista Unificat de CAT (PSUC)--aconseguir una implantació social considerable com a resultat d'una estratègia política que propugnava la penetració en les organitzacions de masses (Comissions Obreres, associacions d'estudiants, moviments veïnals...). Tmb hi van tenir paper important organitzacions socialistes com Front Obrer de CAT (FOC) (Fundat 1961), i el Moviment Socialista de CAT (MSC)--aconseguiren notable implantació a la UB. Altres grups polítics mantenir presència testimonial encara que poc activa, com Unió Democràtica de CAT (UDC), Front Nacional de CAT (FNC) i Esquerra Republicana (ERC). Tota aquesta oposició va coordinar la seva actuació i va crear Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de CAT (1969)--per tal d'elaborar programes compartits i estratègies comunes. 1974--néixer un altre partit--Convergència Democràtica de CAT (CDC), catalanista de centre.A la resta de l'estat el grup + actiu--Partido Comunista de ESP (PCE); tmb mantenia la seva organització Partido Socialista Obrero Español (PSOE), que al congrés de Suenses (1974)--renovar seva actuació i elegir nova direcció. Oposició moderada estava representada per la democràcia cristiana, amb poca base social però amb alguns líders de prestigi. 1962 algunes forces polítiques antifranquistes (PSOE)--participar en el IV Congrés del Moviment Europeu, que el franquisme anomenà "el contuberni de Munic"; allà l'oposició clandestina i alguns dissidents del règim van coincidir a reivindicar la necessitat d'una ESP democràtica.Al PB el Partit Nacionalista Basc (PNB) mantenia la seva estructura, però fet de + repercussió--creació d'ETA (1959). La nova organització, barreja d'idees socialitzants i de nacionalisme radical,--propugnar una estratègia de lluita armada contra franquisme a partir 1968.5.3. LA REPRESA CULTURAL DE CATA CAT la reivindicació de l'ús de la llengua catalana--donar lloc a una represa cultural que va aprofitar una certa tolerància del règim. Així emergir un moviment cívic catalanista--comportà aparició primeres revistes en català (Serra d'Or) i creació i consolidació entitats (Òmnium Cultural), projectes culturals (Enciclopèdia Catalana), editorials (Edicions 62)... Però fenòmen amb incidència + gran--Nova Cançó catalana (Raimon, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet...)Aquest moviment recuperació cultural anar acompanyat de campanyes reivindicatives en defensa de la catalanitat i les llibertats democràtiques. Tenir ressò especial--Fets del Palau de la Música de BCN (1960), on alguns dirigents van ser detinguts, acusats de repartir fulls de mà i entonar cançons catalanistes; tmb tenir molta transcendència--campanyes "volem bisbes catalans" i "català a l'escola". Paral·lelament, produir moviment important de renovació pedagògica (Rosa Sensat)--incidir formació mestres i impulsar democratització i catalanització de l'ensenyament.

6. LA CRISI DE LA DICTADURAIncapacitat franquisme per adaptar-se a les demandes socials i al context internacional--precipitar crisi del règim, que es va manifestar obertament després mort Franco 20 novembre 1975.6.1. LA CRISI POLÍTICA DEL RÈGIMDes del seu nomenament com a president del govern juny 1973 Carrero Blanco--esdevenir persona cabdal per mantenir unió totes famílies franquistes i assegurar continuïtat règim després mort dictador. Aquests plans quedar truncats 20 desembre 1973, en que Carrero Banco va ser assassinat per ETA en un atemptat a Madrid.A partir aquest moment la fractura entre els qui propugnaven continuïtat règim a qualsevol preu, malgrat que comportés incrementar la repressió (immobilistes), i els qui apuntaven cap a la convivència d'un canvi progressiu mitjançant la creació d'associacions polítiques dintre del Movimiento (oberturistes)--es va anar fent cada com + gran. Sectors + ultres, que s'oposàven a qualsevol transformació i defensàven el caràcter inalterable els principis del 18 juliol, es van aferrissar en les seves posicions. Formaven el búnquer, que agrupava comandaments militars, vells falangistes i polítics + recalcitrants del règim (José A.Girón i Blas Piñar).Gener 1974--formar nou govern, presidit per Carlos Arias Navarro, que pretenia unir oberturistes i immobilistes. El seu programa quedar resumit en l'"espíritu del 12 de febrero" (expressió que fa referència a la data en què el president pronuciar a les Corts un discurs de presentació d'un projecte d'obertura que contemplava un cert pluralisme polític). Arias prometre una nova llei municipal--pretenia elegir alcaldes i membres de les diputacions provincials, va augmentar el poder dels procuradors a Corts i incrementar nombre; tmb anunciar reformes sindicals i una nova llei sobre associacians polítiques.Sectors ultradretans--denunciar perill imminent de destrucció del règim i van forçar que, amb Franco greument malalt, el govern d'Arias Navarro es decantés vers l'immobilisme. Decebuts davant minses reformes endegades, els ministres oberturistes--abandonar govern. Fracàs intent obertura des de dins del franquisme en va palesar la incapacitat per democratitzar-se i la descomposició interna que patia.6.2. L'EXPANSIÓ DELS MOVIMENTS ANTIFRANQUISTESA partir 1973--creixement espectacular conflictivitat social i de la concentració política. La protesta obrera i d'estudiants--augmentar considerablement (vagues i manifestacions) i els grups d'oposició--promoure creació de nous organismes unitaris per reivindicar la democratització del país i vimpedir la continuïtat del franquisme.1971--crear l'Assamblea de CAT, que comprenia tota l'oposició catalana (partits polítics, sindicats, associacions de veïns, entitats culturals i professionals...) i va mobilitzar una oposició de masses amb l'eslògan "Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia". En l'àmbit global espanyol, el 1974, per iniciativa PCE--constituir a París la Junta Democrática de ESP, que integrava Comissions Obreres, partits d'esquerra i personalitats de la dreta democràtica. El seu programa propugnava la formació d'un govern provisional per implantar un règim democràtic i adoptar de manera immediata mesures com l'amnistia, llibertats polítiques i sindicals i la legalització tots partits polítics. 1975--PSOE impulsar Plataforma de Convergència Democràtica juntament amb UGT, PNB  i altres sectors democratacristians. 1976 la Junta i la Plataforma, que tenien programa semblant--fusionar en Coordinación Democrática o Platajunta.Darrers anys dictadura--intensificació de la violència política. ETA--incrementar atemptats i sorgir nou terrorisme ultraesquerrà que tenia com a referents principals el FRAP i el GRAPO, que van fer atemptats i segrestos. Franquisme respondre amb intensificació de la repressió: 1974--executat Puig Antich (jove militant anarquista); 1975 un nou decret llei antiterrorista--significar instauració d'un Estat d'exempció permanent, i al setembre van ser condemnats a mort i executats, malgrat nombroses peticions internacionals d'indult, 2 activistes ETA i 3 del FRAP.6.3. LA MORT DEL DICTADORMalaltia franco anar agreujant durant 1975-1975. Amb dictador sense poder exercir seves funcions--govern haver de plantar cara a un nou focus desestabilitzador, conflicte del Sàhara. Aquest territori, ric en fosfats, era cobejat pels països veïns (Algèria, Mauritania i el Marroc). 1973 els sahrauís havien creat el Front Polisario--organització nacionalista que lluitava per la independència. ESP optar per acceptar-ne la descolonització i va acceptar un referèndum d'autodeterminació del territori.Rei Hassan II del Marroc, que comptava suport EUA per frenar possible expansió de l'algèria progressista--organitzar octubre 1975 la marxa verda--invasió pacífica territori sahrauí que va mobilitzar desenes de milers de civils. Davant perill conflicte bèl·lic amb Marroc, ESP optar per claudicar. 14 novembre--signar l'Acord de Madrid--suposava lliurament del Sàhara al Marroc i a Mauritània. Abandonament d'ESP--iniciar conflicte encara no resolt entre Marroc i Polisario, que va proclamar la República Àrab Sahrauí.Franco morir 20 novembre 1975. Darrere seu deixava règim anacrònic i en crisi profunda. La pretensió que el dictador tenia el futur d'ESP "atado y bien atado" va acabar sent una il·lusió sense fonament.

T-14 part 1

T-14 part 2