Guerra carlina

Comentari de la primera guerra carlina (1833-1840)El mapa a tractar presenta les zones i expedicions carlistes que es varen produir durant la Primera Guerra Carlista, durant la regència de la mare de Isabel II (era menor d'edat). Es de tipus militar, encara que també podem observar dates polítiques.La guerra comença el 1833 a causa de la mort de Ferran VII. L’heredera al tron era menor d’edat, per la qual cosa la seva mare es va ocupar de la regència.. No obstant, davant la poca fermesa del govern, va sorgir un nou candidat: en Carles, germà del rei. Això va suposar la divisió en dos bàndols, per una part els isabelins (partidaris de Isabel) i per altre els carlins (partidaris d'en Carles). Els partidaris d'en Carles defensaven el manteniment del antics furs i s'oposaven al liberalisme. Entre els que donaven suport al carlisme hi havia gran part de la pagesia, la petita noblesa i membres del clero. Amb tot, la causa isabelina va tenir el suport de la alta noblesa i dels funcionaris, encara que també del sector de la jerarquia eclesiàstica. La Regent va procurar el suport del liberals, accedint a les seves demandes (fi de l'absolutisme i de antic règim). L’any 1833 s’hi dona lloc l’aixecament de partides armades al nord de la península. A partir d’aquest aixecament, comença la primera etapa de la guerra, compresa del 1833 al 1835. La guerra s’hi estabilitza a sort dels carlins, que com observam al mapa aconseguiren més influencia al nord. Varen ocupar Tolosa, Bergara, Durango i Èibar, però fracassaren a Sant Sebastià i Bilbao. L'infant Carles es va instal.lar a Navarra, on va formar un petit estat de govern i un exèrcit. Entre els anys 1836 i 1839 es desencadena la segona etapa, a favor del bàndol isabelí. El 1836, el general Gómez va estendre l’activitat carlina cap a Andalusia. Es va posar fi al setge carlí a Bilbao. Un any després, durant l’expedició carlina que pasà per Madrid, va ser repel.lit l’exèrcit liberal. Les tropes es van replegar cap al nord. Entre aquest any i el 1839, hi ha una sèrie de victóries liberals. Després, s’acorda la signatura del conveni de Bergara. Així s’estableix el manteniment dels furs a les províncies basques i a Navarra. La guerra acaba el 1840. Així es tanca la disputa iniciada durnat la Guerra de la Independència entre l’absolutisme i el liberalisme. A partir del conveni de Bergara, començarà una etapa de progrés i modernització, i també la normalització de l’economia i política espanyola.