DES DE ON ES DESENVOLUPA EL CONCEPTE DE SEGURETAT?
DESDE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
DESDE LA JUNTA DE SEGURETAT DE CATALUNYA
DESDE LA LLEI ORGÀNICA 2/1986, DE FORCES I COSSOS DE SEGURETAT
DESDE L'ESTRUCTURA DEL SISTEMA DE SEGURETAT A CATALUNYA
LA COMPETÈNCIA DE SEGURETAT HI INTERVENEN L'ESTAT, LES COMUNITATS AUTÒNOMES I ELS AJUNTAMENTS EN COMPETÈNCIA
EXECUTIVA
COL·LABORADORA
COMPARTIDA
COMPLEMENTÀRIA
UN SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA ÉS EL CONJUNT D'ADMINISTRACIONS, ÒRGANS, AUTORITATS I SERVEIS QUE CONTRIBUEIXEN A GARANTIR LA LLIBERTAT I LA SEGURETAT DELS CIUTADANS I L'ORDRE PÚBLIC.
LA COORDINACIÓ EN MATÈRIA POLICIAL ENTRE ELS MOSSOS I LES FCSE S'ARTICULA A TRAVÉS DE
LA JUNTA DE SEGURETAT DE CATALUNYA
LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT CIUTADANA
LA DIRECCIÓ GENERAL DE LA POLICIA
EL MINISTERI FISCAL
LA JUNTA DE SEGURETAT DE CATALUNYA ESTÀ INTEGRADA PER
UN NOMBRE IGUAL DELS DIFERENTS COSSOS I FORCES DE SEGURETAT DE L'ESTAT
PER UN NOMBRE IGUAL DE REPRESENTANTS DEL GOVERN CENTRAL I DE LA GENERALITAT
PER UN NOMBRE IGUAL DE REPRESENTANTS DEL GOVERN CENTRAL, DE LA GENERALITAT I DE L'EUROPOOL
LA A I LA B SÓN CORRECTES
L'ARTICLE 164.2 165.2 166.2( 164.2, 165.2, 166.2 ) DE L'ESTATUT ESTABLEIX QUE PERTOCA A LA JUNTA DE SEGURETAT GENERALITAT EL CAP DE LA POLICIA AUTONÒMICA( JUNTA DE SEGURETAT, GENERALITAT, EL CAP DE LA POLICIA AUTONÒMICA ) EL COMANDAMENT SUPREM DE LA POLICIA AUTÒNOMA I LA COORDINACIÓ DE L'ACTUACIÓ DE LES POLICIES I FORCES DE SEGURETAT DE L'ESTAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA LOCALS( I FORCES DE SEGURETAT DE L'ESTAT, DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, LOCALS )
ÉS LA LLEI QUE PARTEIX DE LA BASE DEL CARÀCTER CONCURRENT DE L'EXERCICI DE LA COMPETÈNCIA DE SEGURETAT PÚBLICA I PRETÉN RESPECTAR L'AUTONOMIA DE LES DIFERENTS ESFERES DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, PERÒ ALHORA VOL DONAR IMPORTÀNCIA A LA NECESSITAT D'INTERCOMUNICACIÓ ENTRE ELS DOS COSSOS DE SEGURETAT DE L'ESTAT: LA GUARDIA CIVIL I LA POLICIA NACIONAL
LA LLEI ORGÀNICA 4/1986, DE FORCES I COSSOS DE SEGURETAT
LA LLEI ORGÀNICA 2/1989, DE FORCES I COSSOS DE SEGURETAT
LA LLEI ORGÀNICA 4/1989, DE FORCES I COSSOS DE SEGURETAT
LA LLEI ORGÀNICA 2/1986, DE FORCES I COSSOS DE SEGURETAT
L'ARTICLE 3 DE LA LLEI ORGÀNICA 2/1986 5 DE LA LLEI ORGÀNICA 2/1986 34 DE LA LLEI ORGÀNICA 2/1986( 3 DE LA LLEI ORGÀNICA 2/1986, 5 DE LA LLEI ORGÀNICA 2/1986, 34 DE LA LLEI ORGÀNICA 2/1986 ), DE FORCES I COSSOS DE SEGURETAT, PROCLAMA EL PRINCIPI DE COOPERACIÓ RECÍPROCA I ELS DE COORDINACIÓ ORGÀNICA. A L'ARTICLE 10 L'ARTICLE 11 L'ARTICLE 12( L'ARTICLE 10, L'ARTICLE 11, L'ARTICLE 12 ) ES FA UNA LLISTA DE LES FUNCIONS DE LA GC I DE LA PN, I DESPRÉS ESTABLEIX QUE LES FCSE ESTAN OBLIGADES A LA COOPERACIÓ RECÍPROCA EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES RESPECTIVES.
VETLLAR PEL COMPLIMENT DE LES LLEIS I ALTRES DISPOSICIONS DE L'ESTAT I GARANTIR EL FUNCIONAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS ESSENCIALS ÉS UNA COMPETÈNCIA
EXCLUSIVA DELS MOSSOS
COMPARTIDA AMB LES FCSE
DE COL·LABORACIÓ AMB LES FCSE
PRÒPIES DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT
LA PARTICIPACIÓ DELS MOSSOS EN LES FUNCIONS DE POLICIA JUDICIAL ÉS UNA COMPETÈNCIA
ATRIBUÏDA
EXCLUSIVA
PRÒPIA
COL·LABORATIVA
VIGILAR ESPAIS PÚBLICS, PROTEGIR MANIFESTACIONS I MANTENIR L'ORDRE EN GRANS CONCENTRACIONS HUMANES. LA FUNCIÓ D'AQUESTA FUNCIÓ CORRESPON PRIORITÀRIAMENT A LES POLICIES AUTONÒMIQUES, SENSE PERJUDICI DE LA INTERVENCIÓ DE LES FCSE, QUAN A A REQUERIMENT DE LES AUTORITATS DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA O PER DECISIÓ PRÒPIA HO CONSIDERIN NECESSARI LES AUTORITATS ESTATALS.
L'ARTICLE 55 L'ARTICLE 53 L'ARTICLE 55.1( L'ARTICLE 55, L'ARTICLE 53, L'ARTICLE 55.1 ) REGULA LES COMPETÈNCIES ATRIBUÏDES A LA POLICIA LOCAL
LA INSTRUCCIÓ D'ATESTATS PER ACCIDENT EN EL NUCLI URBÀ S'HA DE COMUNICAR A LES FCSE, IGUAL COM QUAN S'EFECTUEN DILIGÈNCIES DE PREVENCIÓ I ACCIONS DIRIGIDES A EVITAR LA COMISSIÓ D'ACTES DELICTIUS EN EL MARC DE COL·LABORACIÓ ESTABLERT A LES JUNTES LOCALS DE SEGURETAT.
LA LLEI 10/94, D'11 DE JULIOL, DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT A L'ARTICLE 12.2 ESTABLEIX QUE TOTES LES FUNCIONS QUE L'ORDENAMENT JURÍDIC ATRIBUEIX AL COS DE MOSSOS S'HAN DE COMPLIR SOTA ELS PRINCIPIS DE COOPERACIÓ, COORDINACIÓ I COL·LABORACIÓ MÚTUA AMB LA RESTA DE FCSE.
LA LLEI 16/1991, DE 10 DE JULIOL, DE POLICIES LOCALS A L'ARTICLE 12.2 ESTABLEIX QUE LES FUNCIONS DE POLICIA JUDICIAL S'HAN DE COMPLIR D'ACORD AMB ELS PRINCIPIS DE COOPERACIÓ MÚTUA I DE COL·LABORACIÓ RECÍPROCA AMB LA RESTA DE FCSE.
LA JUNTA DE SEGURETAT COMA ÒRGAN DE CARÀCTER ADMINISTRATIU ENCARREGAT DE COORDINAR L'ACTUACIÓ DELS MOSSOS I LES FCSE (ARTICLE 164.4). ÉS CONCEBUDA COM UN INSTRUMENT DE COOPERACIÓ ENTRE ADMINISTRACIONS I ÉS INTEGRADA PER UN NOMBRE IGUAL DE REPRESENTANTS DEL GOVERN CENTRAL I DE LA GENERALITAT.
QUIN ANY VA COMENÇAR EL DESPLEGAMENT EL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA A CATALUNYA ?
1998
1997
1992
1994
LA JUNTA DE SEGURETAT DE CATALUNYA ESTÀ FORMADA PER 4 PERSONES EN REPRESENTACIÓ DEL GOVERN CENTRAL I 4 PERSONES EN REPRESENTACIÓ DE LA GENERALITAT.
QUI PRESIDEIX LA JUNTA DE SEGURETAT DE CATALUNYA
EL SUBDELEGAT DEL GOVERN CENTRAL EN MATÈRIA DE SEGURETAT
LA PERSONA TITULAR DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE POLICIA
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT
EL MAJOR DELS MOSSOS
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PRESIDEIX LA JUNTA DE SEGURETAT DE CATALUNYA QUI SÓN ELS ALTRES REPRESENTANTS DE LA GENERALITAT QUE LA COMPONEN ?
LA PERSONA TITULAR DEL DEPARTAMENT D'INTERIOR
LA PERSONA TITULAR DE LA SECRETARIA GENERAL DEL DEPARTAMENT D'INTERIOR
LA PERSONA TITULAR DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE LA POLICIA
LA PERSONA TITULAR DE L'ASSESSORIA JURÍDICA DEL DEPARTAMENT D'INTERIOR
PER TENIR UN INSTRUMENT D'INTERCANVI D'INFORMACIÓ, DESENVOLUPAMENT DE COL·LABORACIÓ TÈCNICA, ALIMENTACIÓ DE BASES DE DADES CORPORATIVES I PER TAL D'ANAR INCREMENTANT LES RELACIONS ENTRE ELS COSSOS POLICIALS I DESTACAR LA COORDINACIÓ EN MATÈRIA DE POLICIA JUDICIAL LA JUNTA DE SEGURETAT VA ACORDAR CREAR
EL COMITÉ DE POLICIES I FCSE
LA SALA INTERPOLICIAL DE CATALUNYA
LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT POLICIAL CATALANA
QUINA ÉS LA SEGONA REGIÓ PROVINCIAL MÉS POBLADA DE L'ESTAT?
MADRID
CATALUNYA
CASTELLA LA MANXA
COMUNITAT VALENCIANA
QUINA EXTENSIÓ TÉ CATALUNYA?
32.006 KM2
32.107 KM2
33.107 KM2
34.107 KM2
QUINA POBLACIÓ TÉ ACTUALMENT LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA?
6 MILIONS D'HABITANTS
7,2 MILIONS D'HABITANTS
7,4 MILIONS D'HABITANTS
7,5 MILIONS D'HABITANTS
PER QUANTS MUNICIPIS ESTÀ FORMADA CATALUNYA?
948
952
958
981
DELS 948 MUNICIPIS DE CATALUNYA QUANTS DISPOSEN DE COS DE POLICIA PROPI?
223
213
225
312
QUINA PROPORCIÓ DE POLICIES PER CADA MIL HABITANTS HI HA A CATALUNYA ?
2,5 POLICIES PER CADA 1000 HABITANTS
3,5 POLICIES PER CADA 1000 HABITANTS
4,5 POLICIES PER CADA 1000 HABITANTS
4,5 POLICIES PER CADA 100 HABITANTS
EL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA DE CATALUNYA ES FONAMENTA EN ELS PRINCIPIS DE
COOPERACIÓ
COL·LABORACIÓ
LLEIALTAT INSTITUCIONAL
AUXILI MUTU ENTRE LES AUTORITATS
JERARQUIA
QUINA LLEI REGULA EL SISTEMA DE SEGURETAT A CATALUNYA?
UNA LLEI AUTONÒMICA LA 4/2003, DE 7 D'ABRIL
UNA LLEI DE BASES LA 4/2003, DE 7 D'ABRIL
UN DECRET LLEI AUTONÒMIC EL 4/2003, DE 7 D'ABRIL
UNA LLEI ORDINÀRIA LA 4/2003, DE 7 D'ABRIL
L'ARTICLE 168.2 164.1 164.2( 168.2, 164.1, 164.2 ) DE L'ESTATUT ESTABLEIX QUE PERTOCA A LA GENERALITAT LA COORDINACIÓ DE L'ACTUACIÓ DE LES POLICIES LOCALS.
ELS PRINCIPALS ÒRGANS DE COORDINACIÓ I PARTICIPACIÓ ENTRE ELS MOSSOS I ELS DIFERENTS COSSOS LOCALS DE POLICIA EN MATÈRIA DE SEGURETAT SÓN SEGONS LA LLEI 4/2003, DE 7 D'ABRIL, D'ORDENACIÓ DEL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA DE CATALUNYA.
LA COMISSIÓ DE POLICIA DE CATALUNYA
LES COMISSIONS REGIONALS DE SEGURETAT
LES JUNTES LOCALS DE SEGURETAT
LES MESES DE COORDINACIÓ OPERATIVA
QUINA ÉS LA LLEI QUE ORDENA EL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA DE CATALUNYA?
LA LLEI 4/2005, DE 7 D'ABRIL
LA LLEI 4/2003, DE 7 D'ABRIL
LA LLEI 2/2005, DE 7 D'ABRIL
LA LLEI 2/2003, DE 7 D'ABRIL
LA LLEI 4/2003, DE 7 D'ABRIL, D'ORDENACIÓ DEL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA DE CATALUNYA, QUA VA SER APROVADA PER UNANIMITAT PER EL PARLAMENT DE CATALUNYA, TÉ PER OBJECTE L'ORDENACIÓ DE LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT EN MATÈRIA DE SEGURETAT PÚBLICA, ESPECIALMENT LES DE LA POLICIA, I LA SEVA INTEGRACIÓ AMB LES DE PROTECCIÓ CIVIL, TRÀNSIT, JOC I ESPECTACLES I SEGURETAT PRIVADA, EN UN SISTEMA GENERAL DE SEGURETAT PROPI DE CATALUNYA.
EL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA DE CATALUNYA ES DEFINEIX TAMBÉ COM UN SISTEMA INTEGRAL, QUE HA DE GARANTIR EL DRET DELS CIUTADANS A UNA PRESTACIÓ HOMOGÈNIA DELS SERVEIS DE SEGURETAT ARREU DEL PAÍS.
QUI CONSTITUEIX EL SISTEMA DE SEGURETAT DE CATALUNYA?
LES AUTORITATS DE SEGURETAT
ELS COSSOS POLICIALS
ELS ÒRGANS DE COORDINACIÓ I PARTICIPACIÓ EN MATÈRIA DE SEGURETAT
ALTRES SERVEIS PÚBLICS O PRIVATS DE SEGURETAT
QUIN ÉS L'ÒRGAN SUPERIOR COL·LEGIAT EN MATÈRIA DE SEGURETAT A CATALUNYA?
EL DEPARTAMENT D'INTERIOR
EL GOVERN DE LA GENERALITAT
EL PARLAMENT
QUINA ÉS L'AUTORITAT COMPETENT DE LA GENERALITAT QUE DIRIGEIX LA POLÍTICA DE SEGURETAT DE CATALUNYA, D'ACORD AMB EL GOVERN I SENS PREJUDICI DE LES FUNCIONS QUE CORRESPONEN A LES AUTORITATS DE L'ESTAT?
EL CONSELLER TITULAR DEL DEPARTAMENT AMB COMPETÈNCIES EN MATÈRIA DE SEGURETAT PÚBLICA.
EN L'ÀMBIT LOCAL, QUI ÉS L'AUTORITAT SUPERIOR EN MATÈRIA DE SEGURETAT PÚBLICA, EN EL MARC DE LES SEVES COMPETÈNCIES?
EL ALCALDE
EL REGIDOR DE SEGURETAT PÚBLICA
EL CAP DE LA COMISSARIA DE L'ABP MÉS PROPERA
EL CAPORAL DE LA POLICIA LOCAL
PER QUIN PRINCIPI ES REGEIX LES RELACIONS ENTRE ELS COSSOS DE LA POLICIA DE LES INSTITUCIONS PRÒPIES DE CATALUNYA?
PEL PRINCIPI DE COOPERACIÓ I AUXILI MUTU
PEL PRINCIPI DE COL·LABORACIÓ
PEL PRINCIPI DECOORDINACIÓ
PEL PRINCIPI DE COMPLEMENTARIETAT, COORDINACIÓ, COL·LABORACIÓ, COOPERACIÓ I AUXILI MUTU
EL CONSELL DE SEGURETAT DE CATALUNYA ÉS L'ÒRGAN CONSULTIU I DE PARTICIPACIÓ SUPERIOR DE CATALUNYA EN MATÈRIA DE SEGURETAT, SENS PREJUDICI DE LES FUNCIONS I LES COMPETÈNCIES DELS ÒRGANS QUE LA LEGISLACIÓ VIGENT ESTABLEIX EN ELS SECTORS DE LA SEGURETAT PÚBLICA I LA POLICIA, LA PROTECCIÓ CIVIL, LA SEGURETAT VIÀRIA I LA SEGURETAT PRIVADA.
QUIN ÉS EL MÀXIM ÒRGAN DE CONSULTA I REPRESENTACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS I DE LA SOCIETAT CATALANA AMB LA FUNCIÓ D'ANALITZAR,ESTUDIAR I AVALUAR LA SITUACIÓ DE LA SEGURETAT A CATALUNYA I EMETRE UN INFORME ANUAL SOBRE LA SEVA EVOLUCIÓ, I ALTRES INFORMES QUE CONSIDERI OPORTUNS.
EL CONSELL DE SEGURETAT DE CATALUNYA
LA COMISSIÓ DE GOVERN PER A LA SEGURETAT
QUI PRESIDEIX LA COMISSIÓ DE GOVERN PER A LA SEGURETAT?
EL MAJOR DELS MOSSOS D'ESQUADRA
EL CONSELLER EN CAP EN MATÈRIA DE SEGURETAT CATALANA
LA LLEI ATORGA UNA RELLEVÀNCIA ESPECIAL A LES JUNTES DE SEGURETAT, QUE TENEN CARÀCTER OBLIGATORI EN ELS MUNICIPIS QUE COMPTIN AMB POLICIA LOCAL.
LES COMISSIONS REGIONALS DE SEGURETAT ÉS UN ÒRGAN DE COORDINACIÓ PERÒ EN L'ÀMBIT TERRITORIAL QUE APLEGA ELS MUNICIPIS D'UNA MATEIXA REGIÓ POLICIAL AMB LA FINALITAT DE FACILITAR L'ANÀLISI I LA PROPOSTA CONJUNTA DE PLANS DE SEGURETAT SUPRAMUNICIPALS ADEQUATS A LLURS NECESSITATS I RECURSOS.
QUIN ÉS L'ÒRGAN SUPERIOR CONSULTIU SUPERIOR EN MATÈRIA DE COORDINACIÓ ENTRE ELS MOSSOS I LES POLICIES LOCALS, COMPOST PER REPRESENTANTS DEL GOVERN I DELS AJUNTAMENTS I PRESIDIT PEL CONSELLER DEL DEPARTAMENT AMB COMPETÈNCIES EN MATÈRIA DE SEGURETAT PÚBLICA?
LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ DE POLICIES LOCALS
LA COMISSIÓ REGIONAL DE SEGURETAT
LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT CREA LA MESA DE COORDINACIÓ OPERATIVA COMA ÒRGAN PERMANENT I ESTABLE DE COORDINACIÓ I COOPERACIÓ DELS DIVERSOS COSSOS I SERVEIS DE SEGURETAT AL MUNICIPI.
QUINA PERIODICITAT TÉ EL PLA GENERAL DE SEGURETAT DE CATALUNYA?
ANUAL
SEMESTRAL
BIENNAL
QUADRIENAL
QUI APROVA EL PLA GENERAL DE SEGURETAT DE CATALUNYA?
EL GOVERN
EL PARLAMENT DE CATALUNYA
EL PLA GENERAL DE SEGURETAT DE CATALUNYA L'APROVA EL GOVERN, I S'HA D'HAVER PRESENTAT PRÈVIAMENT A LA COMISSIÓ DEL GOVERN PER A LA SEGURETAT I AL CONSELL DE SEGURETAT DE CATALUNYA I , POSTERIORMENT, AL PARLAMENT DE CATALUNYA
ELS PLANS DE SEGURETAT PODEN SER :
MUNICIPALS SUPRAMUNICIPALS O REGIONALS
DE CARÀCTER GENERAL, SECTORIAL,ESTACIONAL O ESPECÍFIC.
NACIONALS
COMUNITARIS
