SEGONS LES NACIONS UNIDES QUIN NOMBRE DE PERSONES QUE VIVIEN AL 2013 FORA DEL SEU TERRITORI D'ORIGEN ?
231 MILIONS
153 MILIONS
98 MILIONS
548 MILIONS
LA MIGRACIÓ ÉS UNA REALITAT QUE AFECTA A MÉS DEL 3% 9% 15%( 3%, 9%, 15% ) DE LA POBLACIÓ MUNDIAL.SEGONS L'ACNUR, 65 125( 65, 125 ) MILIONS DE PERSONES EN EL MÓN HAN PERDUT LA SEVA LLAR I LES SEVES ARRELS A CAUSA DE LA GUERRA O LA VIOLÈNCIA.
GLOBALITZACIÓ : CONJUNT DE CAPITALS, MERCADERIES I PERSONES QUE ES MOUEN INTERNACIONALMENT.
8 DE CADA 10 ESTRANGERS A ESPANYA DISPOSEN DE TARJETA DE RESIDÈNCIA PERMANENT,ALS QUALS CAL AFEGIR-NE ELS QUE JA HAN OBTINGUT LA NACIONALITAT ESPANYOLA.
QUIN TERMINI NORMAL TENEN ELS ESTRANGERS PER ACONSEGUIR LA NACIONALITAT ESPANYOLA?
5 ANYS
8 ANYS
15 ANYS
10 ANYS
QUIN TERMINI NORMAL TENEN ELS REFUGIATS PER ACONSEGUIR LA NACIONALITAT ESPANYOLA?
10
3
5
8
EL TERMINI DE 2 ANYS PER ACONSEGUIR LA LA NACIONALITAT ESPANYOLA CORRESPON A :
ELS IBEROAMERICANS
ELS FILIPINS
EQUATOGUINEANS
PORTUGUESOS
PERSONES D'ORIGEN SEFARDÍ (JUEUS QUE VIVIEN A ESPANYA FINS EL 1492)
L'1 DE GENER DEL 2016 A ESPANYA HAVIA 4.418.898 ESTRANGERS REGULARITZATS, QUE REPRESENTAVA EL 9'5% DEL TOTAL DE LA POBLACIÓ, UN DESCENS NOTABLE DES DEL 2011, EN QUE SIGNIFICAVEN L'11%.
UN 56% DELS ESTRANGERS RESIDENTS A ESPANYA SÓN NACIONALS DE PAÏSOS QUE PERTANYEN A L'EUROPA COMUNITÀRIA, MENTRE QUE UN 44% PROCEDEIXEN DE PAÏSOS EXTRACOMUNITARIS.
EL PADRÓ MUNICIPAL CONTINU D'ESPANYA REGISTRAVA A PRINCIPIS DE 2015 MÉS DE 170 NACIONALITATS DIFERENTS A ESPANYA.
ELS ESTRANGERS AMB MÉS PRESÈNCIA A ESPANYA PER ORDRE D'IMPORTÀNCIA, DE ROMANIA, EL MARROC I EL REGNE UNIT.
A CATALUNYA, MADRID, I VALÈNCIA, RESIDEIXEN 6 DE CADA 10 ESTRANGERS
CATALUNYA AL 2015 VA TENIR UN SALDO NEGATIU D'IMMIGRANTS DE 2130 PERSONES.
CATALUNYA ES SITUA COM LA SEGONA COMUNITAT AUTÒNOMA MÉS POBLADA DE L'ESTAT, S'EXPLICA, EN BONA MESURA, PER LA INCIDÈNCIA DELS MOVIMENTS MIGRATORIS.
S'ESTIMA QUE ENTRE ELS ANYS 1901 I 1980 EL FLUX D'IMMIGRANTS PODRIA HAVER ASSOLIT UNA XIFRA PROPERA ALS 3 MILIONS DE PERSONES. AVUI APROXIMADAMENT UN 18% DEL TOTAL D'HABITANTS DE CATALUNYA SÓN PERSONES NASCUDES EN ALTRES REGIONS O COMUNITATS AUTÒNOMES.
EL 13% 22% 33%( 13%, 22%, 33% ) DEL TOTAL DE LA POBLACIÓ RESIDENT A CATALUNYA ÉS IMMIGRANT.
A PARTIR DE 2011 EL RISC DE POBRESA ENTRE LA POBLACIÓ ESTRANGERA ES DISPARA FINS A ASSOLIR VALORS SUPERIORS AL 40%, EN CONTRAST AMB EL RISC DELA POBLACIÓ AMB NACIONALITAT ESPANYOLA (AL VOLTANT DEL 15%).
EL COL·LECTIU ESTRANGER MÉS NOMBRÓS DE CATALUNYA ÉS EL MARROQUÍ, QUE REPRESENTA MÉS DEL 20% DE TOTS ELS ESTRANGERS.
LA POBLACIÓ IMMIGRANT VA ARRIBAR AL MÀXIM DURANT L'ANY 2007 I PRINCIPIS DEL 2008. A PARTIR DEL 2009 HI VA HABER UNA DISMINUCIÓ ESTRANGERA EN EDAT DE TREBALLAR.
PEL QUE FA A LA TAXA D'ATUR DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA ÉS EL DOBLE QUE LA DEL TOTAL DE LA POBLACIÓ.
EL PES DELS ATURATS AFRICANS EN EL TOTAL D'ATURATS ES CORRESPON AMB UNA TAXA D'ATUR DEL 50'9%, LA QUAL COSA SUPOSA QUE MÉS DE LA MEITAT DE LA POBLACIÓ ACTIVA D'ORIGEN AFRICÀ NO TREBALLA.
CASTELLÓ D'EMPÚRIES O GUISSONA, TENEN MÉS EL 45% DE LA POBLACIÓ NASCUDA A L'ESTRANGER.
EL CIUTADÀ COMUNITARI POT DESPLAÇAR-SE, ASSENTAR-SE I TREBALLAR LLIUREMENT A QUALSEVOL DELS PAÏSOS DE LA UE, SENSE MÉS REQUERIMENTS QUE ELS ADMINISTRATIUS I ELS BUROCRÀTICS, I HI POT GAUDIR D'AMPLIS DRETS LABORALS, SOCIALS(SEGURETAT SOCIAL, HABITATGE...) I POLÍTICS (DRETS DE VOT I CANDIDATURA A LES ELECCIONS EUROPEES I LOCALS), DESPRÉS DEL
TRACTAT DE MAASTRICHT (1992)
TRACTAT DE ROMA (1957)
TRACTAT D'AMSTERDAM (1999)
TRACTAT DE LISBOA(2007)
QUAN ÉS VA APROVAR A L'EUROCÀMARA EL PACTE EUROPEU SOBRE IMMIGRACIÓ I ASIL, EL QUAL BUSCA LIMITAR LA IMMIGRACIÓ A LES NECESSITATS DEL MERCAT LABORAL.
1999
2001
2007
2009
LES DIRECTIVES DE LA UE
SÓN OBLIGATÒRIES PELS ESTATS MEMBRES
ELS ESTATS TENEN CERT MARGE DE MANIOBRA
ELS ESTATS PODEN TRIAR SI LES APLIQUEN O NO
ELS REGLAMENTS QUE FA LA UE
SÓN OBLIGATORIS I DIRECTAMENT APLICABLES PELS ESTATS MEMBRES
SÓN D'ELECCIÓ DELS ESTATS MEMBRES
TENEN MARGE DE MANIOBRA ELS ESTATS MEMBRES
EL MARC LEGAL EN POLÍTICA D'IMMIGRACIÓ ÉS COMPETÈNCIA
DE L'ESTAT
DE LA GENERALITAT
DE L'ESTAT I S'HI AFEGEIXEN LES INICIATIVES PRESES PER LA GENERALITAT
DE L'ESTAT I S'HI AFEGEIXEN LES INICIATIVES DELS AJUNTAMENTS
S'HAN PRES UNA SÈRIE DE DECISIONS I MESURES PER PRETENDRE IMPULSAR UNA GESTIÓ D'ORIENTACIÓ DELS FLUXOS D'IMMIGRANTS EN FUNCIÓ DE LES DEMANDES DEL MERCAT DE TREBALL ESPANYOL DESDE L'ANY
1985
1978
2003
2008
LLEI ORGÀNICA 8/2000, SOBRE DRETS I LLIBERTATS DELS ESTRANGERS A ESPANYA I LA SEVA INTEGRACIÓ SOCIAL.
QUAN ES VA APROVAR A CATALUNYA EL PRIMER PLA INTERDEPARTAMENTAL D'IMMIGRACIÓ, I ES VA CONSOLIDAR AMB EL PLA INTERDEPARTAMENTAL DE CIUTADANIA I IMMIGRACIÓ 2005-2008.
L'ANY 1993
L'ANY 2010
L'ANY 1998
L'ANY 2004
QUAN S'APROVA EL PACTE NACIONAL PER A LA IMMIGRACIÓ I ES CREA LA TAULA DE CIUTADANIA I IMMIGRACIÓ A CATALUNYA?
1995
2005
LÍNIES BÀSIQUES DELS MODELS TEÒRICS QUE S'INTERPRETEN ALHORA D'ORIENTAR LES FORMES DE CONVIVÈNCIA ENTRE UNA DIVERSITAT DE COL·LECTIUS:
L'ASSIMILACIÓ
EL MELTING POT
PLURALISME CULTURAL
PROCÉS D'ASSIMILACIÓ DE L'IMMIGRANT:
PROCÉS D'ADEQUACIÓ DE L'IMMIGRANT A LA SOCIETAT RECEPTORA, EN EL QUAL ADQUIREIX LA CULTURA DE LA SOCIETAT MAJORITÀRIA=PLENA INTEGRACIÓ
LA COMBINACIÓ I HARMONITZACIÓ DE CULTURES EN LA QUAL TOTS HAURIEM ESTAT PROTAGONISTES.
NI NADIUS NI IMMIGRANTS DESITGEN PERDRE LES SEVES SENYES D'IDENTITAT.
PROCÉS DE MELTING POINT (GRESOL CULTURAL) :
PROCÉS DEL PLURALISME POLÍTIC (EN LA INTEGRACIÓ IMMIGRANT):
LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES SÓN AQUELLES DECISIONS ADOPTADES PELS ÒRGANS DE GOVERN, AMB NORMES, DISPOSICIONS, ESTRATÈGIES, PLANS D'ACTUACIÓ O ACTES I QUE TENEN PER OBJECTE DETERMINAR LES ACTUACIONS QUE EL GOVERN PLANIFICA O EXECUTA EN RELACIÓ AMB UNA MATÈRIA CONCRETA, O BÉ PROPOSAR MODIFICACIONS O INNOVACIONS NORMATIVES.
A L'ESTAT ESPANYOL, L'IMPULS DE POLÍTIQUES D'IGUALTAT D'OPORTUNITATS S'HA REFLECTIT EN L'ÀMBIT LEGISLATIU, ESPECIALMENT EN LA LLEI 39/1999, DE 5 DE NOVEMBRE, I EN LA LLEI 3/2007, DE 22 DE MARÇ, PER A LA IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES I DONES.
QUAN ES VA CREAR L'INSTITUT CATALÀ DE LES DONES ?
1998
1989
EL I PLA D'ACTUACIÓ DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER A LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS PER A LES DONES VA COMPRENDE EL PERÍODE
1989-1992
1989-2000
1989-1999
1989-1990
QUIN ANY S'APROVA LA LLEI DE MESURES DE CONCILIACIÓ DE LA VIDA PERSONAL , FAMILIAR I LABORAL DEL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES DE CATALUNYA, INCLOSES LES UNIVERSITATS, LES CORPORACIONS LOCALS I EL PERSONAL SOTMÈS A RÈGIM ESTATUTARI.
LLEI 8/2005
LLEI 8/2008
LLEI 8/2002
LLEI 8/1995
QUINA LLEI INCORPORA COM A NOVETAT DESTACADA EL PERMÍS DE PATERNITAT DE 4 SETMANES, RECONEGUT RECENTMENT PER LA LEGISLACIÓ ESPANYOLA ?
LLEI 8/2003
LLEI 8/2000
LLEI 8/2007
LA LLEI DEL DRET DE LES DONES A ERADICAR LA VIOLÈNCIA MASCLISTA I RECONÈIXER ELS DRETS DE LES DONES QUE LA PATEIXEN
LLEI 5/2008, DEL 24 D'ABRIL
LLEI 8/2008, DEL 24 D'ABRIL
LLEI /2005, DEL 24 D'ABRIL
LLEI 5/2010, DEL 24 D'ABRIL
LA LLEI 17/2015, DE 21 DE JULIOL, D'IGUALTAT EFECTIVA DE DONES I HOMES, L'APROVA EL PARLAMENT PERÒ RESTA SUSPESA EN ALGUNS ASPECTES PEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL PEL QUE FA A LA IGUALTAT EN EL TREBALL I L'ASSETJAMENT SEXUAL.
S'ENTÉN PER ESTAT DEL BENESTAR EL CONJUNT DE POLÍTIQUES L'OBJECTIU DE LES QUALS ÉS MILLORAR LES CONDICIONS DE VIDA DE LA CIUTADANIA I ASSEGURAR LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS.
L'ESTAT DEL BENESTAR, (MILLOREN EL BENESTAR I LA QUALITAT DE VIDA)
LES TRANSFERÈNCIES SOCIALS, LES PENSIONS , L'ATUR ETC...
ELS SERVEIS COM L'EDUCACIÓ, LA SANITAT I ELS SERVEIS SOCIALS
LES INTERVENCIONS NORMATIVES PER PROTEGIR LA SEGURETAT DEL TREBALLADOR, DEL CONSUMIDOR I DEL MEDI AMBIENT
LES INTERVENCIONS PER ESTIMULAR I GARANTIR LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ
CATALUNYA COMPTA AMB LA LLEI 12/2007, DE SERVEIS SOCIALS, QUE TÉ PER OBJECTIU ORDENAR, ESTRUCTURAR, PROMOURE I GARANTIR EL DRET A UN SISTEMA DE SERVEIS SOCIALS DE RESPONSABILITAT PÚBLICA.
