UNIÓ CATALANISTA PRESENTA UN PROJECTE D'AUTONOMIA EL 1882, LES BASES DE MANRESA.
EN LES FIGURES LITERÀRIES DEL SEGLE XIX DESTAQUEN
JACINT VERDAGUER (L'ATLANTIDA, CANIGÓ...)
ÀNGEL GUIMERÀ
NARCÍS OLLER, PRIMER NOVEL·LISTA MODERN CATALÀ. HI CONSOLIDA EL GÈNERE
FREDERIC SOLER (PITARRA)
PERÍODE 1900-1939 SIGNIFICA LA CODIFICACIÓ DE L'ESTÀNDARD I L'ÚS SOCIAL DE LA LLENGUA, A PARTIR D'UNA SÈRIE DE FETS DECISIUS PER A L'ESTUDI CIENTÍFIC DEL CATALÀ.
QUIN ANY VA CELEBRARSE EL PRIMER CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA, A INICIATIVA DE MOSSÈN ANTONI M.ALCOVER ?
1900
1905
1906
1939
EN EL PRIMER CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA (1906) DE MOSSÈN ANTONI M. ACLCOVER VA HAVER 3 SECCIONS D'ESTUDI
LA FILOLOGICOHISTÒRICA
LA LITERÀRIA
LA SOCIOJURÍDICA
QUI VA SER ELEGIT PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA AL (1907) I VA FUNDAR L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS (IEC).
ENRIC PRAT DE LA RIBA
POMPEU FABRA
MOSSÈN ANTONI M.ALCOVER
FRANCESC DE BORJA MOLL
AL 1926 VA HAVER L'INICI DE LA PUBLICACIÓ DEL DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR (DCVB) DE:
AL 1931 LA INSTAURACIÓ DE LA II REPÚBLICA. S'ACONSEGUEIXEN AVENÇOS EN LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA: L'ENSENYAMENT A LES ESCOLES I LA DIFUSIÓ EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE PREMSA I RÀDIO. I ÉS PUBLICA L'ORTOGRAFIA MALLORQUINA SEGONS LES NORMES DE L'INSTITUT EL SR
MOSSÈN ANTONI M. ALCOVER
JOAN COROMINES
QUIN ANY POMPEU FABRA PUBLICA EL DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA ? (NORMES DE CASTELLÓ ACCEPTA AQUESTES NORMES)
1932
1934
1912
PERÍODE DEL FRANQUISME (1939-1975) I PERSECUCIÓ DEL CATALÀ.
EL 1961 ES CREA ÒMNIUM CULTURAL QUE COMENÇA A ENSENYAR EL CATALÀ.
DESPRÉS DEL FRANQUISME QUI ESCRIU EL "DICCIONARI ETIMOLÒGIC I COMPLEMENTARI DE LA LLENGUA CATALANA" ?
DESPRÉS DEL FRANQUISME QUI ESCRIU "APROXIMACIÓ A LA HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA"?
MAUEL SANCHÍS I GUARNER
UNA LLENGUA NO ÉS MAI UNIFORME NI FIXA.
EN LA LLENGUA CATALANA HI HA DOS GRANS DIALECTES.
CATALÀ ORIENTAL
CATALÀ MEDITERRANI
CATALÀ OCCIDENTAL
CATALÀ OCCITÀ
LA DIFERÈNCIA ENTRE ELS DOS GRANS DIALECTES DEL CATALÀ: EL OCCIDENTAL I EL ORIENTAL SÓN
LES DIFERÈNCIES FONÈTIQUES
LES DIFERÈNCIES MORFOLÒGIQUES
LES DIFERÈNCIES LÈXIQUES
LES DIFERÈNCIES ESTANDART
ESCRIPTORS
RAMON LLULL (SEGLE XIII)
AUSIÀS MARC (SEGLE XV)
QUIM MONZÓ (SEGLE XX)
TOTS CORRECTE PER REPASSAR
PARLANT DE VARIETATS FUNCIONALS O REGISTRES EL PARLANT TÉ EN COMPTE 4 FACTORS:
EL CAMP SEMÀNTIC O TEMA
EL CANAL
EL GRAU DE FORMALITAT
LA INTENCIONALITAT
AL PREÀMBUL DE LA LLEI 1/2015, DE 5 DE FEBRER, DEL RÈGIM ESPECIAL D'ARAN, S'ESTABLEIX QUE CONSTITUEIX DINS DE CATALUNYA UNA REALITAT NACIONAL AMB PERSONALITAT JURÍDICA PRÒPIA I DIFERENCIADA, FONAMENTADA EN EL FET QUE LA COMUNITAT ARANESA DISPOSA D'UNA LLENGUA I UNA CULTURA PRÒPIES, COMUNES I COMPARTIDES AMB LA RESTA D'OCCITÀNIA I , ALHORA D'UNA ANTIGA TRADICIÓ D'AUTOGOVERN FERMAMENT DEFENSADA PELS ARANESOS AL LLARG DEL TEMPS.
QUINA ÉS LA LLENGUA PRÒPIA DE L'ARAN ?
EL CATALÀ
L'ORIENTÀ
L'ARANÉS
L'OCCITÀ EN LA SEVA VARIETAT ARANESA
QUIN ÉS L'ELEMENT MÉS PREUAT I EXCEPCIONAL DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ARAN?
LA LLENGUA
EL CONSELH ARANÈS
LES COSTUMS
LA IDENTITAT
EL REI JAUME II ATORGÀ ALS HABITANTS D'ARAN L'ANOMENAT PRIVILEGI DE
ERA QUERIMÒNIA EL 23 D'AGOST DE 1313
ERA QUERIMÒNIA EL 23 D'AGOST DE 1370
ERA QUERIMÒNIA EL 23 D'AGOST DE 1421
L'ERA QUERIMÒNIA OTORGADA PER JAUME II EL 23 D'AGOST DE 1313, VERTADERA CARTA MAGNA DE LES LLIBERTATS ARANESES, QUE DURANT MÉS DE 500 ANYS, VA ESDEVENIR LA PRINCIPAL BASE LEGAL DE L'ORDENAMENT JURÍDIC, POLÍTIC I ADMINISTRATIU ARANÈS.
COM AL'TRES COMUNITATS PIRINENQUES, LA BASE DE L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA I ADMINISTRATIVA TRADICIONAL ARANESA FOU SEMPRE
L'AJUNTAMENT
LA DIPUTACIÓ
EL CONSELH GENERAU DE L'ARÀN
LA CASA
L'ASSEMBLEA DELS CAPS DE CASA ADMINISTRATIVA PORTAVA ELS AFERS DE LA COMUNITAT I TRIAVA ELS SEUS REPRESENTANTS ELS ANOMENATSDE L'ARAN
REGIDORS
PARLAMENTARIS
ALCALDES
CÒNSULS O CÒSSOS
ELS POBLES ARANESOS S'AGRUPAVEN EN CIRCUMSCRIPCIONS ADMINISTRATIVES MÉS GRANS, ANOMENADES
DIPUTACIONS
COMARQUES
PROVÍNCIES
TERÇONS
DES DEL SEGLE XIII AL SEGLE XVI HI HAGUÉ A LA VALL D'ARAN 3 TERÇONS I D'ALESHORES ENÇÀ ?
3
4
5
6
QUINS SÓN ELS 6 TERÇONS QUE HI HA A LA VALL D'ARAN DESDE EL SEGLE XVI?
ARTIES
PUJÒLO
GARÒS
CASTIERÒ
MARCATOSA
LAIRISSA
QUATRE LÒCS
CADA TERÇÓ TRIAVA TAMBÉ UNS REPRESENTANTS ESPECÍFICS, ANOMENATS CONSELLERS O PROHOMS.
DE LA REUNIÓ DELS CÒNSOLS DE TOTS ELS POBLES DE LA VALL, I ALHORA, DELS SEUS CONSELLERS O PROHOMS, ES FORMAVA LA CORT O CONSELL GENERAL DE LA VALL.
SEGLE XIV
SEGLE XV
SEGLE VI
SEGLE XII
QUINA ÉS LA MÉS ALTA INSTITUCIÓ DE GOVERN, REPRESENTACIÓ I ADMINISTRACIÓ DE LA VALL EN EL SEGLE XV ?
EL PARLAMENT
EL CONSELL GENERAL
SÓN ELS DELEGATS O REPRESENTANTS DEL CONJUNT DE LA VALL PER A AFERS ESPECÍFICS
ELS PROHOMS
ELS CONSELLERS
ELS CÒNSOLS
ELS SÍNDICS
A LES REUNIONS DEL CONSELL NOMÉS PODIEN ASSISTIR
CONSELLERS
PROHOMS
CÓNSOLS
SÍNDICS
QUAN ES VAN PROMULGAR LES ANOMENADES "ORDINACIONES, PRAGMÁTICAS Y EDICTOS REALES DEL VALLE DE ARAN" PAER MANDAT DE FELIP III D'ESPANYA.?
1678
1618
1630
1636
EL CONSELL GENERAL DE L'ARAN ESTÀ INTEGRAT PER
13 MEMBRES (6 PROHOMS, 6 CONSELLERS
UN SÍNDIC GENERAL
TOTS TRIATS PER SORTEIG.
TOTES SÓN CORRECTES
LA PROMULGACIÓ DEL DECRET DE NOVA PLANTA (1718), NO VA AFECTAR FORMALMENT A LA VALL.
QUIN ANY LA VALL D'ARAN S'INCORPORA A LA NOVA PROVÍNCIA DE LLEIDA, CREADA UN ANY ABANS PER L'ESTAT ESPANYOL I S'HI IMPLANTA EL SISTEMA D'AJUNTAMENTS DE TOT L'ESTAT ?
1834
1515
1325
1477
L'ANY 1978 L'ARAN FA UNA CONSTITUCIÓ DE VEÏNS "ELS TERÇONS" PER REVINDICAR OFICIALITZAR I PROTEGEIR LA SEVA LLENGUA
CATALUNYA APROVA EN EL SEU ESTATUT DE SAU ELS DRETS HISTÒRICS I LINGÜÍSTICS PRÓPIS
1978
1979
1980
1981
ELS CIUTADANS DE CATALUNYA I LES SEVES INSTITUCIONS POLÍTIQUES RECONEIXEN L'ARAN COM UNA REALITAT NACIONAL DOTADA D'IDENTITAT CULTURAL, HISTÒRICA, GEOGRÀFICA I LINGÜÍSTICA, DEFENSADA PELS ARANESOS AL LLARG DELS SEGLES. AQUEST ESTATUT EMPARA I RESPECTA AQUESTA SINGULARITAT I RECONEIX ARAN COMA ENTITAT TERRITORIAL SINGULAR DINS DE CATALUNYA, LA QUAL ÉS OBJECTE D'UNA PARTICULAR PROTECCIÓ PER MITJÀ D'UN RÈGIM JURÍDIC ESPECIAL
ARTICLE 11 DEL EAC
ARTICLE 4 DEL EAC
ARTICLE 14 DEL EAC
ARTICLE 34 DEL EAC
L'EAC DECLARA OFICIAL LA LLENGUA OCCITANA, DENOMINADA ARANÈS A ARAN
ARTICLE 6.4 DEL EAC
ARTICLE 6.5 DEL EAC
ARTICLE 6 DEL EAC
EL PARLAMENT AMB LA (LLEI 35/2010, DE L'OCCITÀ, ARANÈS A L'ARAN )DE 1 D'OCTUBRE CONVERTEIX L'OCCITÀ EN LLENGUA OFICIAL A TOT CATALUNYA.
LA GRAMÀTICA OCCITANA PUBLICADA A CATALUNYA EL 1935 PER LOÍS ALIBÈRT
L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS (IEC) VA PRESENTAR LA NOVA GRAMÀTICA OFICIAL CONSENSUADA EN EL SI DE LA COMISSIÓ DE GRAMÀTICA I LA SECCIÓ FILOLÒGICA, I RATIFICADA PER EL PLE DE L'IEC EN LA SESSIÓ DEL
29 DE DESEMBRE DE 2016
29 DE DESEMBRE DE 2015
29 DE SETEMBRE DE 2016
29 DE SETEMEBRE DE 2016
EL PLE DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS VA RATIFICAR PER CONSENS LA NOVA VERSIÓ DE L'ORTOGRAFIA CATALANA EN LA SESSIÓ PLENÀRIA TINGUDA EL 24 D'OCTUBRE DE 2016
