L'EDAT MITJANA

1. Del segle x al segle xv

2. Del segle v al segle XV

3. Del segle V al segle XVl

1. l'agricultura

2. El comerç

3. l'Agricultura i el comerç

1. Una nova classe social la noblesa

2. Els burgesos

3. la noblesa i els burgesos

1. El romànic

2. El gòtic

3. El neoclassicisme

1. La polifonia

2. L'harmonia

1.El discantus

2.El cant gregorià

3.L'organum melismàtic

1.El segle lX

2.El segle X

3. El segle XV

1. a/ Cant gregorià o cantus firmus,
b/ organum (distancia de 4t)
c/ discantus u orgànum lliure (veus per moviment contrari)

a/ Cant gregorià o cantus firmus,
b/ organum (distancia de 2t)
c/ discantus u orgànum lliure (veus per moviment contrari)

a/ Cant gregorià o cantus firmus,
b/ organum (distancia de 7t)
c/ discantus u orgànum lliure

1. Un organum especial d'Anglaterra on la distància de les veus era de 3ª

. Un organum especial França on la distància de les veus era de 3ª

1. Un organum especial d'Espanya on la distància de les veus era de 3ª

1.És quan el compositor deixa de banda el cant pla o gregorià per crear noves melodies per a totes les veus

És quan el compositor utilitza el cant pla o gregorià per crear noves melodies a totes les veus

1.El motet és una composició que sorgirà del discantus i s'utilitzarà tant en la música religiosa.

El motet és una composició que sorgirà del discantus i s'utilitzarà tant en la música religiosa com en la profana.

1. Léonin i Pérotin de l'escola anglesa

2. Léonin i Pérotin de l'escola de Notre Dame a França

1.Al segle XlV (1320) dins el període anomenat Ars Nova on comença a augmentar la música profana donant més independència al ritme i a la melodia de cada una de les veus d'on derivarà la notació actual

Al segle V dins el període anomenat Ars Nova on comença a augmentar la música profana donant més independència al ritme i a la melodia de cada una de les veus d'on derivarà la notació actual

1. Els nobles

2. Els burgesos

3.El poble

1. Boeci any 930, va posar les línees sobre les que s'escribien les sil·labes després Guido d'Arezzo va pensar en utilitzar tant les línies com els espais i va posar el nom a les notes musicals

2.Hucbald any 930 va posar les línees sobre les que s'escribien les sil·labes després Guido d'Arezzo va pensar en utilitzar tant les línies com els espais i va posar el nom a les notes musicals

1. D'un poema dedicat a SAnt Joan Baptista. Ho va fer Guido D'arezzo

2. D'un poema dedicat a SAnt Joan Baptista. Ho va fer Hucbald

Totes dues son correctes

1.ÉS l'assignació del nom a cada so, que van donar Boecci i Cassiodor a l'edat mitjana i que el segle lX va canviar a la notació neumàtica. Que eren uns símbols que es col·locaven sobre les sil·labes però que no indicaven cap so, era orientatiu per recordar el moviment de la melodia.

2.Era el dibuix que tenia rítmicament una nota musical a l'edat mitjana

1.Els joglars eren rodamóns que anaven d'un lloc a l'altre divertint al públic. Eren artístes que cantaven, recitaven, actuaven... Eren rodamons i cantaven les cançons dels trovadors, no eren d'origen noble Els trobadors anaven de castell en castell cantant al seu amor platònic, eren nobles i compositors, tenien cultura.

2.Els Trovadors eren rodamóns que anaven d'un lloc a l'altre divertint al públic. Eren artístes que cantaven, recitaven, actuaven... Eren rodamons i cantaven les cançons dels trovadors, no eren d'origen noble. Els joglars anaven de castell en castell cantant al seu amor platònic, eren nobles i compositors, tenien cultura.

1.És un ministril que es dedicava a anar de ciutat en ciutat cantant

2. És un monjo que s'havia decebut de l'església, abandonava els seus vots i aprofitava la seva cultura per guanyar-se la vida.