Essa sorda i sonora. Teoria (Àlex Lluch)

La esse [blank_start]sorda[blank_end] [s] • Escrivim «s» a començament de paraula ([blank_start]sac[blank_end]), entre vocal i [blank_start]consonant[blank_end] (dansa) i a final de [blank_start]paraula[blank_end] (cos) • Escrivim «[blank_start]ss[blank_end]»: ◦ Entre dues vocals: [blank_start]passar[blank_end] ◦ En les paraules que formen el femení afegint el sufix -essa: [blank_start]metgessa[blank_end] Atenció: femenins com [blank_start]princesa[blank_end]... es formen afegint-hi només una «a» al singular i no el sufix [blank_start]-essa[blank_end].

La esse [blank_start]sorda[blank_end] [s] • Escrivim «[blank_start]c[blank_end]» davant les vocals «[blank_start]e[blank_end]» (cérvol) i «i» ([blank_start]cinema[blank_end]) • Escrivim «[blank_start]ç[blank_end]»: ◦ Davant les vocals «a» ([blank_start]caça[blank_end]), «o» (cançó), «[blank_start]u[blank_end]» (forçut) i a final de [blank_start]paraula[blank_end] (braç) • Escrivim «[blank_start]sc[blank_end]» entre vocals (ascensor)

La esse [blank_start]sonora[blank_end] [z]: ús de «z» • Escrivim «[blank_start]z[blank_end]» a començament de paraula: [blank_start]zebra[blank_end] • Escrivim «z» entre [blank_start]consonant[blank_end] i vocal: esmorzar Excepcions: els derivats de [blank_start]fons[blank_end] (enfonsar), [blank_start]dins[blank_end] (endinsar) i trans ([blank_start]transformar[blank_end])

La esse [blank_start]sonora[blank_end] [z]: «s» • Escrivim «s» entre [blank_start]vocals[blank_end]: [blank_start]casa[blank_end], cosa, hipòtesi, puresa, rosa... Excepcions: en alguns mots provinents d'altres llengües o mots cultes: [blank_start]bizantí[blank_end] • S'escriuen amb «s» les paraules formades pel sufix [blank_start]-esa[blank_end], que indica propietats físiques o morals: delicadesa