Biografia històrica i Jaume I: comprensió - lèxic

Una biografia (del grec bios ([blank_start]vida[blank_end]) i graphein (‘escriure’) és un gènere de la literatura (o d’altres mitjans, com ara el [blank_start]cinema[blank_end]) basat en la narració, escrita d’algun personatge. Una biografia escrita pel mateix personatge és una [blank_start]autobiografia[blank_end]. Una biografia és més que una col·lecció de dades (naixement, educació, treball, etc.), també tracta de les emocions i sentiments de la persona respecte a les [blank_start]experiències[blank_end] de la seua vida. Les biografies més antigues que es coneixen són les produïdes pels escribes de l’antiguitat (Egipte, Mesopotàmia, Grècia) i els evangelis, que narren la vida de Jesús de Natzaret. En general, el rigor històric d’aquestes biografies es força baix. Però aconsegueixen crear interés mitjaçant la [blank_start]mitificació[blank_end] dels seus actes. Durant l’[blank_start]edat mitjana[blank_end], els principals escriptors de biografies són els monjos, que escriuen sobre personatges religiosos i els [blank_start]cronistes[blank_end] reials, que ho fan sobre els seus reis. És al segle XVII quan es comencen a escriure biografies modernes sobre personatges notables. [blank_start]hui en dia[blank_end] és un gènere molt popular, tant en literatura com en cinema.

L’edat mitjana es divideix en dos períodes: el primer transcorre des de la caiguda de l’Imperi Romà (l’any 476) fins al segle XI; el segon, des del segle XII fins a mitjan segle XV (l’any 1453).

Es considera el primer període com una època de decadència econòmica, social i cultural.

En el segon període es consoliden les llengües romàniques: el galaicoportugués, l’asturià, el castellà, l’aragonés, el català, l’occità, el francés, el francoprovençal, l’italià, el sard, el romanés i el retoromànic.

Els musulmans envaeixen la península Ibèrica en el segle VIII (l’any 711).

La corona d’Aragó i els comtats catalans es van unir i van formar la Corona Catalanoaragonesa en el segle XII.