16248134
Tema 6. Ortografia Catalana.
Descrição
Sem etiquetas
Slides por Lidia Gazquez, atualizado more than 1 year ago
Mais
Menos
|
Criado por Lidia Gazquez
quase 6 anos atrás
|
|
Resumo de Recurso
Slide 1
Tema 6. Ortografia
FONÈTICA
La fonètica és la branca de la Lingüística que estudia la producció dels sons per part de l'emissor (fonètica articulatòria), la percepció i interpretació dels sons per part del receptor (fonètica perceptiva) i les propietats físiques del so (fonètica acústica).
Els sons es transcriuen entre claudàtors [ b ]
FONOLOGIA
La fonologia, en canvi, estudia el valor funcional dels sons des del punt de vista lingüístic, és a dir, com a unitats mínimes distintives que, commutades (intercanviades) produeixen un canvi de significat.
Els fonemes es transcriuen entre barres inclinades / b /
Exemple: poble o doble. El canvi de fonema provoca un canvi de significat: /p/ /d/
Slide 2
Tema 6. Ortografia
GRAFIES (O LLETRES): El català té 23 lletres o grafies que formen l'alfabet.
FONEMES: Unitats purament conceptuals. són els fragments indivisibles de de la llengua oral. El català té 33 fonemes. Quan es materialitzen a través de la pronunciació esdevenen SONS, que són la unitat bàsica de la fonètica.
Exemple 1: D l E l M l À l É l Sl F l E l S l T l A
No es pot dividir cap dels 11 segments d'aquesta cadena oral. Hi corresponen 11 fonemes per a 11 lletres.
Però: Exemple 2: N l o l s l é l qu l èe l m l p l a l ss l a
En aquest cas hi ha 11 fonemes per a 14 lletres.
SONS: De sons, n'hi ha molts més. Es transcriuen a través de l'alfabet fonètic. Alfabet Fonètic Internacional (AFI).
- 1 so pot tenir més d'una grafia > cos, cel, gossa, caça
- 1 grafia pot no tenir cap so > humanitat
- 2 grafies poden representar un sol so > guerra
Slide 3
Tema 6. Ortografia
Rubrica: : QUADRE1 DE LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA DE LES VOCALS CATALANES
Slide 4
Tema 6. Ortografia
Rubrica: : QUADRE2 DE LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA DE LES VOCALS CATALANES
Slide 5
Tema 6. Ortografia
Rubrica: : QUADRE3 DE LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA DELS SONS CONSONÀNTICS CATALANS
Slide 6
Tema 6. Ortografia
SÍL·LABES: Els fonemes s'apleguen en unes unitats superiors que s'anomenen síl·labes. És una emissió de veu, un cop de veu, que té un to, una intensitat i una durada determinats.
TÒNICA O ACCENTUADA: Pa-gès / An-tò-ni-a / ga-te-ta
ÀTONA O NO ACCENTUADA: Ba - lan- ça
DIVISIÓ DE LES SÍL·LABES:
En general, cada vocal > una síl·laba
Les lletres dels dígrafs rr, ss, l·l, tg, tj, tx, i ix pertanyen a síl·labes diferents. Exemple: pis-sar-ra / go - ril - la / met - ge / plat - ja / cai - xa
Els dígrafs gu, qu, ll, ny no es poden separar: gui - tar - ra / Ra - quel / ca - lla / pi - nyó
S'ha de respectar la integritat dels prefixos ad, an, con, en, in, des, ex, sub i trans, encara que vagin seguits d'una vocal: ad-hes-i-ó, an-a-e-rò-bic, in-hàbil, sub-a-quà-tic, trans-at-làn-tic.
S'han de respectar els components dels pronoms nos-altres i vos-altres.
Slide 7
Tema 6. Ortografia
DIFTONGS I TRIFTONGS
Número de vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba.
Les vocals febles (i/u) no sempre funcionen com a vocals, sino que en contacte amb altres vocals, de vegades, fan funció de semiconsonants o semivocals. Per tant, pot donar-se que dues vocals o tres vocals formin part de la mateixa síl·laba.
DIFTONG DECREIXENT:
VOCAL+ I/U:
ai-re, rei, boi-ra, cui-na, pau
(i/u semivocals)
DIFTONG CREIXENT:
I/U + VOCAL a principi de mot o entre vocals:
hie-na, io-gurt, iu-gos-lau, ba-ie-ta
VOCAL U > GRUPS gua, qua, güe, qüe, güi, qüi, guo, quo
guant, quan, se-güent, qües-ti-ó, pin-güí, a-de-qüi, quo-ti-di-à
(i/u semiconsonants)
Slide 8
Tema 6. Ortografia
IMPORTANT
NO SEMPRE I/U + VOCAL = DIFTONG.
Les vocals feblres (i/u) fan la funció de vocals quan
CONSONANT + VOCAL FEBLE (i/u) + VOCAL FORTA (a/e/o)
Exemple: grà-ci-a, di-es, ci-èn-ci-es, pu-a, du-en, su-or
HIAT
Quan dues vocals seguides es pronuncien en síl·labes diferents diem que formen un hiat (com en els exemples anteriors).
Altres exemples: di-a, so-lu-ci-ó, ra-ïm, ma-re-a, re-du-ït
TRIFTONG
N'hi ha pocs casos en català de 3 vocals que es pronunciïn en una mateixa síl·laba.
DIFTONG CREIXENT + DIFTONG DECREIXENT
Exemple: cre-ieu, guai-tar, li-qüeu, cre-ueu
Rubrica: : HIATS I TRIFTONGS
Slide 9
Tema 6. Ortografia
ORTOGRAFIA DE LES VOCALS: A/E ÀTONES
VOCAL NEUTRA FINAL NOMS I ADJ. MASCULINS > E
Ex. arbre, noble, negre, pobre...
Excepte els que acaben en -arca, -ista, -cida, -ma i -ta: monarca, modista, magnicida, idioma, idiota o altres com policia, dia, belga.
VOCAL NEUTRA FINAL NOMS I ADJ. FEMENINS > A
Ex. casa, taula, negra, pobra...
Excepte els que acaben en -aire, -ble, -me, -ne, -re: cantaire, manaire, noble, enorme, solemnre, lliure...
Plurals de paraules en sing. acabades en -e/-a > -ES
Ex. banyera > banyeres; teatre > teatres
Slide 10
Tema 6. Ortografia
ORTOGRAFIA DE LES VOCALS: A/E ÀTONES (2)
TERMINACIONS VERBALS ÀTONES:
vocal neutra + consonant = E
Ex. canten, tòrcer, cabíem, créixer
VOCAL NEUTRA FINAL DE DESINÈNCIES VERBALS = A
Ex. anava, estava, estudiava
Excepte: Els infinitius de la segona conjugació s'escriuen amb la vocal neutra final amb E: perdre, veure, viure
I aquestes formes de l'Imperatiu: omple, corre, obre, vine
Canvis ortogràfics en els plurals de paraules en singular acabades en A precedides de C, G, Ç, J i GU/QU: vaca/vaques; paga/paguen; dolça/dolces; Truja/truges; aigua/aigües; iniqua/iniqües
Slide 11
Tema 6. Ortografia
ORTOGRAFIA DE LES VOCALS: A/E ÀTONES (3)
Buscar la TÒNICA d'una altra paraula de la mateixa família, si no sabem si escriure A o E en una vocal neutra en una síl·laba inicial o medial de la paraula.
Ex. quarantena / quaranta (tònica)
pagar / paga (tònica)
nevada / neu (tònica)
Verbs amb doble arrel, en les formes àtones segueixen l'arrel amb A:
Ex. jaure/jeure > jaient
nàixer /néixer > naixia
traure /treure > trauré
Altres verbs: haver/heure/haure, fer, caure i saber, les formes àtones s'escriuen amb A: Ex. havia, faré, caigués, sabent.
Slide 12
Tema 6. Ortografia
ORTOGRAFIA DE LES VOCALS: O/U ÀTONES (1)
Català central i balear, la o de vegades sona com una u. Per saber en posició àtona si hem d'escriure U/O, cal buscar una altra paraula de la mateixa arrel on la vocal sigui tònica:
Ex. trompada / trompa
donar / dono
bullir/ bullo
Excepcions
Collir, cosir, escopir, sortir i tossir
Tenen formes àtones en O sempre, encara que les tòniques siguin en U
Totes les formes àtones dels verbs PODER I VOLER > O
Excepte: puguem, pugueu, vulguem, vulgueu
Slide 13
Tema 6. Ortografia
ORTOGRAFIA DE LES VOCALS: O/U ÀTONES (2)
Plural dels noms acabats en -s, -c, -sc, -st, -ix, -xt és en -OS.
Ex. pres/presos; bosc/boscos
Noms i adjectius que acaben en diftong s'escriuen amb -U
Ex. museu, jueu.
Slide 14
Tema 6. Ortografia
ORTOGRAFIA DE LES CONSONANTS: OCLUSIVES A FINAL DE SÍL·LABA O DE MOT (p/t/c; b/d/g)
Al principi de mot, no hi ha problema: bou/ou, dos/tos, gos/cos
Al final de mot, després de tònica, s'escriu l'oclusiva sorda encara que en els derivats se sonoritzi: concep/concebre, dit/didal, groc/groguenc
Excepcions: mots d'origen no català com òxid, o les terminacions llatines -etud/itud (quietud/fortitud) i la grega -agog (demagog).
Al final de mot i després de consonant o vocal àtona, s'escriu l'oclusiva que surt en els derivats: verb/verbal, àrab, Aràbia, serp/serpentejar, clàssic/clàssica
Excepcions: 1a pers. pres. ind. verbs amb infinitiu amb diftong o que acaben en -ndre i -ldre > oclusiva sorda: bec, absolc, confonc (malgrat els derivats begui, absolgui, confongui)
Altres excepcions, mots d'ús corrent com ànec, fàstic, càrrec, préssec, grec.
Slide 15
Tema 6. Ortografia
ORTOGRAFIA DE LES CONSONANTS: B / V
Abans la v i la b es diferenciaven en la pronunciació. /v/ era fricatiu labiodental sonor. Només es conserva a la cvarietat balear i valenciana. Ara s'ha perdut i tenim paraules homòfones com beure/veure.
Per distingir-les:
S'ESCRIU B: Davant L, R (poble, pobre), darrere M (gamba) i quan alterna amb so P (cap / cabia).
S'ESCRIU V: Darrere N (enviar, desenvolupar), quan al nom primitiu hi ha una U (bou/bover, beu/bevia) i a les terminacions del l'Imperfet d'Indicatiu de la primera conjugació: cantava, filava, cantàvem, filàvem....)
Slide 16
Tema 6. Ortografia
ORTOGRAFIA DE LES FRICATIVES: Z, S, SS, C, Ç
ALVEOLAR FRICATIU SONOR (S, Z)
ALVEOLAR FRICATIU SORD (S, SS, C, Ç, SC, XC, CC)
Slide 17
Tema 6. Ortografia
ORTOGRAFIA DE LES FRICATIVES: J/G, X/IX, TJ/TG, TX/IG
FRICATIU PALATAL SONOR (J, G)
FRICATIU PALATAL SORD (S, SS, C, Ç, SC, XC, CC)
AFRICAT PALATAL SONOR (TG/TJ)
AFRICAT PALATAL SORD (TX/IG)
Slide 18
Tema 6. Ortografia
ORTOGRAFIA DE LES LABIALS + M; M+F; N+V; M + MP
Quan m i n van al davant d’una consonant > problemes ortogràfics ja que tenen gairebé el mateix so:
Ex. T’ho pots combinar per compaginar els dos cursos o has de canviar d’horari?
En el quadre adjunt podeu veure les regles generals.
Però, cal remarcar:
Mots que s’escriuen amb m:
impremta, empremta, premsa, somriure, somnàmbul, somiar
Mots que dupliquen la consonant:
mm > gamma, Gemma
nn > Anna, annex, connectar, innocent, Susanna
Els grups consonàntics mpt i mpc:
Les paraules acabades en -sumpte: assumpte, presumpte
Paraules com: atemptat, exempt, prompte, redemptor, símptoma, temptar, temptativa, temptejar
Les paraules acabades en -sumpció: assumpció, presumpció I paraules com: exempció, redempció
Les paraules compte, comte i conte
Rubrica: : Regles de l'ortografia de les labials.
Slide 19
Tema 6. Ortografia
I DELS SONS GEMINATS MM, NN, DD, L·L/TL
Slide 20
L GEMINADA
La ela geminada és un so originari del llatí representat per dues eles separades per un punt volat (l·l).
El fet que una paraula dugui ela geminada no està lligat a cap regla específica, ja que depèn de l'etimologia.
Pautes:
Mots començats amb:
al·l: al·lèrgia, al·licient, al·lusió, al·ludir, al·lucinar, al·lot
il·l: il·lusió, il·legal, il·lès, il·luminar
col·l: col·legi, col·loqui, col·lapse, col·laborar, col·lecció, col·lega, col·locar
gal·l: gal·lès, gal·licisme
mil·l: mil·lenari, mil·lèsima, mil·límetre
sil·l: sil·logisme, síl·laba, sil·labari
Tema 6. Ortografia
Slide 21
L GEMINADA
Mots acabats amb:
-el·la: novel·la, aquarel·la, varicel·la, franel·la, mortadel·la, parcel·la.
-il·la: goril·la, clorofil·la, tranquil·la, til·la, Camil·la
-il·lar: destil·lar, cavil·lar, vacil·lar, oscil·lar
-el·lir: impel·lir, expel·lir, repel·lir
Paraules emparentades amb d'altres que porten ll:
ampul·lós (ampolla) maxil·lar (maixella) flagel·lar (flagell)
coral·lí (corall) cancel·lar (cancell) mol·lície (moll)
lul·lià (Llull) fal·lible (falla) cerebel·lós (cervell)
axil·la (aixella) metàl·lic (metall) gal·linaci (gallina)*
cristal·lí (cristall) capil·lar (cabell) pel·lícula (pell)
És útil recordar l'ortografia de les paraules següents:
apel·lar el·lipsi intel·ligent pol·len
Avel·lí estel·lar interpel·lar pol·lució
bèl·lic excel·lent libèl·lula putxinel·li
Brussel·les fal·laç medul·la rebel·lia
cal·ligrafia fal·lera miscel·lània satèl·lit
cèl·lula hel·lènic mol·lusc sol·licitar
circumval·lació idil·li nul·la tranquil·litat
constel·lació imbecil·litat pàl·lid vel·leïtat
corol·la instal·lar paral·lel violoncel·lista
i els seus derivats.
Tema 6. Ortografia
Slide 22
Tema 6. Ortografia
L'ACCENT + REGLES D'ACCENTUACIÓ BÀSIQUES
1. els mots aguts acabats en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
Ex. romà, cantaré, rodolí, lliçó, ningú, callaràs, entès, espantadís, arròs, pallús, comprèn, Dublín.
2. els mots plans acabats en terminacions que no siguin -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
Ex. exàmens, fenòmens, plàncton, portàveu, entristíssiu, cànon, tòrcer, còncau, correguérem, monòlit.
3. ots els mots esdrúixols, acabin com acabin.
Ex. Àsia, plusvàlua, àrea, paciència, Núria, harmònium, període, diòptria
Rubrica: : ELS 15 ACCENTS DIACRÍTICS. HEM PASSAT DE 150 A NOMÉS 15. 'Gramàtica de la llengua catalana' (2016)
Slide 23
Tema 6. Ortografia
LA DIÈRESI
La dièresi es posa sobre les vocals i i u. La dièresi no serveix per accentuar. Serveix per indicar:
1. que es pronuncia la u davant de e i i quan és precedida de q i g.
Ex. llengüeta, aqüífer, terràqüia, seqüela, pingüí.
2. que una seqüència de vocals que formaria diftong no en forma.
Ex. saüc, estudiï, amoïnar, aïllada, diürètica, veïnatge.
3. que una i o una u que per la situació a la paraula serien consonants són vocals.
Ex. reduïa, maleïes, conduïa, agraïen.
Nota: Si accent i dièresi coincideixen en una mateixa lletra, té preferència l'accent. Ex. reduíem, agraíssiu, lluíssim.
Excepcions:
1. En els compostos amb prefix acabat en vocal (fora de reüll, reïra i les formes del verb reeixir, com reïxo, reïx). Ex. reunió, reincidir, contraindicació, coincidència.
2. En les terminacions llatines -us i -um. Ex. Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum.
3. En els sufixos -isme i -ista (els acabaments de proïsme i lluïsme no són sufixos). Ex. egoisme, altruista, arcaisme.
4. En les terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir). Ex. agraint, conduir, lluiran, beneiríem.
Slide 24
Tema 6. Ortografia
ORTOGRAFIA DE LA X, LA H I LA R, S, X I D EN MOTS COMPOSTOS
COMPARACIÓ ENTRE EL CASTELLÀ I EL CATALÀ
Rubrica: : DIFERÈNCIES MÉS IMPORTANTS ENTRE L'ORTOGRAFIA CASTELLANA I CATALANA
Slide 25
Tema 6. Ortografia
L'APÒSTROF
Slide 26
Tema 6. Ortografia
EL GUIONET
Quer criar seus próprios Slides gratuitos com a GoConqr? Saiba mais.