1 - Introducció de la Renaixença.
2 - Etapes de la Renaixença.
3 - La poesia a la Renaixença.
4 - La narrativa del segle XIX
5 - El teatre del segle XIX
Slide 3
La renaixença va iniciar al nostre*territori a l'època moderna (segles XVI, XVII i XVIII) contínua en augment al egle XIX.
La oblesa abandonà la llengua valenciana a favor del castellà i seriosa l'alta burgesia qui procederia a lascens social i de poder.
Al 1830 van arribar les idees romàntiques i van provocar la recuperació de algunes llengues minoritzades.
Al segle XIX els textos literaris mostren la voluntat de recuperació dels usos cults o formals de la llengua. A partir d'aquest segle trobem textos literaris que mostren la voluntat de recupració d'aquestos usos, com el poema de "La Patria" de Bonaventura Carles Aribau.
La Renaixença afavorí el sentiment patriòtic i les senyes d'identitat col·lectives.
La Renaixença s'estengué poc a poc durant més de 70 anys, en 4 etapes
1a etapa - A catalunya, en 1830 es va iniciar la poseia romàntica en castellà i català, com Carles Aribau o Joaquin Rubió.
2a etapa - En 1859 recuperaren a Barcelona els Jocs Florals, certamen literari d'origen medieval. Podem trobar autors com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.
3a etapa - Al 1870 els Jocs Florals es convocaren a València i añ 1878 es creà Lo Rat Penat, una societat de defensa de la llengua, autors com Teodor Llorente.
4a etapa - A les Illes Balears, la Renaixença s'introduí cap a la fi del segle XIX i principis del segle XX, format per escritors com Mossén Costa i Llobera o Joan Alcover.
La poesia fou el gènere més conreat durant la Renaixença, cal tindre en compte que els Jocs Florals estimularen la creació poètica, que desenvolupava la temàtica patriòtica, religiosa i amorosa.
També va sorgir la situació de l'estàndard literari, privat d'un registre culte modern, i l'existència d'una llengua viva, farcida de castellanismes, dificultaven l'escriptura de novel·les i d'obres de teatre culte.
A partir de la situació de l'estàndard literari es van formar dos corrents:
-Elscultistes o poetes de guant blanc, eren partidaris d'una llengua antiquada.
-Els populistes o poetes d'espardenya, partidaris de la llengua viva del poble, plena de vulgarismes i castellanismes.
La narrativa es desenvolupà al llarg del segle XIX seguint els moviments estètics i ideològics que sorgiren, en un context històric de grans transformacions econòmiques i socials.
Van succedir diferents corrents estètics:
- Romanticisme, defensà arreus d'Europa la llibertat dels individus i dels pobles.
- Realisme i Naturalisme, propugnaven la cerca de la veritat i l'objectivitat per sobre de les idees.
A la primeria del segle XIX, la manca d'escriptors de novel·la, tant en la nostra com en castellà, afavorí la lectura de traduccions d'autors europeus, entre els quals destaquen:
- L'anglés Walter Scott.
- Els francesos com Victor Hugo, Balzac o Zola.
- L'alemany Goethe.
- Teatre popular: defensava l'us de la llengua "tal com es parla", és a dir, recollia les expresions més vives i col·loquials.
El gènere més representatiu del teatre popular fou el sainet. Entre els autors principals de sainets destacaren els valencians Josep Bernat i Baldoví, Eduard Escalante i Francesc Palanca i Roca.
- Teatre culte: compartia els ideals i el criteris de la Renaixença, que pretenia recuperar la literatura culta. Els autors mes representatius foren Àngel Guimerà i Víctor Balaguer.
Quer criar seus próprios Slidesgratuitos com a GoConqr? Saiba mais.