UD 1. L'Islam i l'Al-Andalus (introducció)

Tema I: L'ISLAM I AL - ANDALUS (3')

- L'inici de l'Edat Mitjana es produeix amb el final de l'Imperi romà al segle V- L'Edat Mitjana finalitza al segle XV, quan es descobreix Amèrica, els turcs prenen Constantinoble, etc.- L'etapa històrica anterior a l'Edat Mitjana és l'Edat Antiga i la posterior, l'Edat Moderna

fcd7b354-d6b9-4fd1-b097-5b3e3144be60 (image/png)

L'Edat Mitjana és un període històric que s'estén des de la fi de l'imperi Romà (segle V) fins a l'inici de l'Edat Moderna (segle XV). Després de l'enfonsament i la desaparició de l'imperi Romà (segle V), els territoris que vorejaven el Mediterrani s'havien fraccionat: L'Imperi Romà d'Orient o Imperi Bizantí va arribar a la seua esplendor màxima amb l'emperador Justinià (segle VI), que el va expandir per bona part del Mediterrani occidental. L'Imperi Romà d'Occident va ser ocupat pels pobles germànics, que van crear uns regnes cristians, com ara el regne franc a la Gàl·lia i, més al sud, el regne visigot a Hispània. Entre els segles VIII i IX, Carlemany, rei dels francs, va crear l'imperi Carolingi, en un intent de reconstruir la unitat territorial de l'imperi Romà sota el símbol de la Cristiandat. A la seua mort, la disgregació de l'imperi Carolingi va donar lloc a la formació de diferents regnes, que van evolucionar separadament. Aquesta fragmentació fou l'origen de l'Europa feudal. Malgrat les diferències, l'imperi Carolingi i l'imperi Bizantí conservaven una certa vinculació amb l'herència grecollatina i tenien en comú la religió cristiana. Cap a la primeria del segle VIl, el sorgiment a Aràbia d'una nova religió, l'islam, va ser l'origen d'una civilització completament diferent. Des de la península d'Aràbia, l'islam es va expandir ràpidament pel Pròxim Orient i pel nord d'Àfrica i va arribar a la Península Ibèrica i va intentar penetrar cap al nord a través dels Pirineus. A partir d'aquest moment, els regnes cristians d'Occident. l'imperi Bizantí i els califats musulmans es van repartir l'espai de l'antic Imperi Romà i varen formar les tres grans àrees polítiques i culturals de l'Edat Mitjana.

Preguntes+text: contestar llibreta (5')

�- Amb quin nom es coneixia l'Imperi Romà d'Orient després de la caiguda de la part occidental? � - Quin emperador va portar Bizanci al seu màxim esplendor? En quin segle? Per què?- Qui va ocupar la part de l'Imperi Romà d'Occident? Què hi van establir?- Qui va ser Carlemany? Què va intentar fer? Què va succeir amb a la seua mort?

Idees principals: pissarra-alumnes (5')

- L'herència grecollatina i la religió cristiana vinculaven els territoris dels imperis carolingi i bizantí - Una nova civilització, l'Islam, completament diferent, es va estendre per gran part del Mediterrani - Els regnes cristians, l'Imperi Bizantí i els califats musulmans van ocupar l'espai de l'Imperi Romà

alumnes (8'): Localitzar les tres grans àrees polítiques i culturals que van definir l'Edat Mitjana

e8580f57-2470-4b6c-be22-76b57f0c47dd (image/png)

professor: solució

Les tres grans àrees que es reflecteixen al mapa i la seua localització és la següent- Imperi Carolingi: se situa als territoris que van ocupar els francs, és a dir, en les actuals França, Alemanya, nord d'Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Àustria, i la part dels Pirineus de la Península Ibèrica.- Imperi Bizanci: era el territori de l'Imperi Romà d'Orient i es localitzava a la Península Balcànica i a l'Àsia Menor (les actuals Grècia, Turquia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Albània, Macedònia, Kosovo i part del sud d'Itàlia)- Imperi islàmic: imperi que es va expandir partint de la península d'Aràbia, i que va ocupar cap a Occident tot el nord de l'Àfrica fins arribar a la Península Ibèrica, a la qual va dominar gairebé completament; cap a Orient va arribar fins a Pèrsia, dominant les zones de Síria i d'Armènia

alumnes 10'

3d21ce7d-0a58-42fc-b843-1ee4f741420d (image/jpg)

Rubrica: : On es va originar l'Islam? Fins on es va estendre a Europa? I en la part asiàtica? // Quins dos imperis existien a Europa? Quines zones del continent ocupaven? // Quin regne germànic es va establir a Hispània? Quan van ocupar els musulmans la Península?

8b69a01d-5ed9-4409-a755-1aceac033f40 (image/png)

Professor (respondre quadern)

- On es va originar l'Islam? Fins on es va estendre a Europa? I en la part asiàtica?La nova religió va començar a ser predicada per Mahoma a l'Aràbia del segle VII- Quins dos imperis existien a Europa? Quines zones del continent ocupaven?L'Imperi Carolingi i els VisigotsLa península Ibèrica i França- Quin regne germànic es va establir a Hispània? Quan van ocupar els musulmans la Península?

Comentari del mapa

19c41814-2ba8-4664-bdea-3423b4c0e13b (image/png)

Professor: explicació introductòria (20')

Invasions germàniques i creació dels seus regnes i origen de l'Imperi Carolingi Els pobles germànics, als quals els romans denomina ven bàrbars (estrangers) estaven establerts a les fronteres europees de l'Imperi Romà, a l'altre costat del Rin i del Danubi. Eren pobles seminòmades que vivien principalment de la ramaderia i que no van edificar ciutats ni utilitzaven la moneda, malgrat que sí tenien armes de ferro. Durant els segles III i IV els atacs dels germànics sobre els territoris de l'Imperi Romà van ser freqüents, però va ser al segle V quan es van produir les grans invasions. Mentre que l'Imperi d'Orient va aconseguir resistir els seus atacs, el d'Occident no va poder amb l'empenta dels pobles germànics que van travessar les fronteres amb els seus guerrers, les dones i els xiquets, els seus carros, els seus ramats, etc., i que es van establir en territoris de l'Imperi malgrat que eren molt inferiors en nombre. Es considera que l'any 476 és la data de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, quan Ròmul Augústul, l'últim emperador romà, va ser destituït pel cap bàrbar Odoacre. Els pobles germànics, que s'havien instal·lat en les terres de l'Imperi romà es van considerar regnes independents. Entre els principals regnes germànics van destacar: - A Hispània, el regne dels visigots. - A la Gàl·lia, el dels francs, que van donar el futur nom de França a la zona que van ocupar. - Al nord de l'Àfrica, el regne dels vàndals. - A Itàlia, el dels ostrogots. - En Britània, els angles i els saxons. Com que la seua cultura era molt menys desenvolupada que la dels romans, aviat van ser dominats per la cultura romana; així doncs, van adoptar el cristianisme i el llatí. Entre els segles VIII i IX el rei dels francs, Carlemany, va tractar de reconstruir la unitat de l'Imperi Romà sota la religió cristiana, i va crear l'Imperi Carolingi, que es va disgregar després de la seua mort.

L'any 395, l'emperador romà Teodosi va dividir l'Imperi entre els seus dos fills: a Honori li va entregar la part d'Occident i a Arcadi la d'Orient. Aquesta divisió tenia com a objectiu poder-se defensar millor dels atacs dels pobles germànics. L'imperi Romà d'Orient va resistir els atacs dels bàrbars i es va mantenir fins al segle XV amb el nom d'Imperi Bizantí. La seua denominació provenia de la seua capital, l'antiga colònia grega de Bizanci a la qual els romans van denominar Constantinoble. Les terres de l'Imperi Bizantí eren les del Mediterrani Oriental i les del mar Negre: Grècia, els Balcans fins al Danubi, Síria, l'Àsia Menor i Egipte. La seua època de màxima esplendor va ser la del govern de l'emperador Justinià, a la primera meitat del segle VI. Aquest emperador va voler reconstruir l'antic Imperi Romà i, per a això, va realitzar expedicions que li van permetre controlar gran part d'Itàlia, el nord de l'Àfrica i les costes del sud de la Hispània visigoda. A més a més, l'imperi va gaudir d'una prosperitat econòmica gràcies l'agricultura, la vitalitat del comerç mediterrani i el desenvolupament en les seues ciutats d'una important artesania de seda, tapissos, orfebreria, esmalts, cuir, etc. La seua capital, Constantinoble, es va convertir en el port d'arribada dels grans productes comercials i va ser una de les principals ciutats de l'Edat Mitjana, caracteritzada per les seues àmplies avingudes, els fòrums, el palau imperial, el senat, l'hipòdrom i la basílica de Santa Sofia. Però a la primera meitat del segle VII els àrabs van ocupar Egipte, Palestina i Síria, que eren les províncies més riques de l'Imperi Bizantí, pel que va quedar reduït a les terres més pobres. Així doncs, no es va poder defensar de l'atac dels turcs, establerts a l'Àsia Menor, que es van acabar apoderant de Constantinoble el 1453, posant fi a l'Imperi Bizantí.

L'any 395, l'emperador romà Teodosi va dividir l'Imperi entre els seus dos fills: a Honori li va entregar la part d'Occident i a Arcadi la d'Orient. Aquesta divisió tenia com a objectiu poder-se defensar millor dels atacs dels pobles germànics. L'imperi Romà d'Orient va resistir els atacs dels bàrbars i es va mantenir fins al segle XV amb el nom d'Imperi Bizantí. La seua denominació provenia de la seua capital, l'antiga colònia grega de Bizanci a la qual els romans van denominar Constantinoble. Les terres de l'Imperi Bizantí eren les del Mediterrani Oriental i les del mar Negre: Grècia, els Balcans fins al Danubi, Síria, l'Àsia Menor i Egipte. La seua època de màxima esplendor va ser la del govern de l'emperador Justinià, a la primera meitat del segle VI. Aquest emperador va voler reconstruir l'antic Imperi Romà i, per a això, va realitzar expedicions que li van permetre controlar gran part d'Itàlia, el nord de l'Àfrica i les costes del sud de la Hispània visigoda. A més a més, l'imperi va gaudir d'una prosperitat econòmica gràcies l'agricultura, la vitalitat del comerç mediterrani i el desenvolupament en les seues ciutats d'una important artesania de seda, tapissos, orfebreria, esmalts, cuir, etc. La seua capital, Constantinoble, es va convertir en el port d'arribada dels grans productes comercials i va ser una de les principals ciutats de l'Edat Mitjana, caracteritzada per les seues àmplies avingudes, els fòrums, el palau imperial, el senat, l'hipòdrom i la basílica de Santa Sofia. Però a la primera meitat del segle VII els àrabs van ocupar Egipte, Palestina i Síria, que eren les províncies més riques de l'Imperi Bizantí, pel que va quedar reduït a les terres més pobres. Així doncs, no es va poder defensar de l'atac dels turcs, establerts a l'Àsia Menor, que es van acabar apoderant de Constantinoble el 1453, posant fi a l'Imperi Bizantí.

Creació de l'Imperi Bizantí i esplendor

Zona originària i expansió de l'Islam La zona originària de l'Islam va ser l'oest de la península aràbiga, on destacaven dues ciutats: la Meca i Medina. Després de la conquista de tota la península aràbiga per part de Mahoma i els seus seguidors, a la primera meitat del segle VII, els musulmans van iniciar la conquista d'extensos territoris: - Entre els anys 632 al 661 es van fer amb el control d'Egipte, Síria, l'Iraq i una part de l'Iran (Pèrsia). - Durant la segona meitat del segle VII i la primera del segle VIII van ocupar el nord de l'Àfrica i la Península Ibèrica. - Paral·lelament, van arribar fins a la capital de l'Imperi Bizantí, Constantinoble al principi del segle VIII, tot i que no la van ocupar. - A mitjan segle VIII, després de la conquista de l'Iran i l'Afganistan, van penetrar per l'Àsia Central i van travessar el riu Indus, a la zona del Pakistan.

Zona originària i expansió de l'Islam

P. Continguts

- L'aparició de l'Islam, el codi de conducta islàmic i la mesquita.-� L'expansió de l'Islam.-� L'Islam a la península Ibèrica: Al-Andalus.-� Del Califat de Còrdova als regnes de taifes.-� Economia i societat andalusí.-� Cultura i art islàmic.

P. Lectura dels 2 primers paràgrafs (5')

Idees fonamentals (copiar alumnes)- Una nova religió, l'Islam, va aparéixer a la península d'Aràbia al segle VII.- Els àrabs van estendre l'Islam per l'Àfrica, l'Àsia i una part d'Europa, incloent la Península Ibèrica.- A l'Edat Mitjana es van formar dues grans àrees culturals, compartides pels cristians i els musulmans.

L'islam, com el judaisme i el cristianisme, és una religió monoteista, és a a dir, que creu en un Déu únic, Al·là. Segons els seus seguidors, va ser transmesa als éssers humans per mitjà d'un profeta anomenat Mahoma.La nova religió va començar a ser predicada per Mahoma a l'Aràbia del segle VII, d'on era originari. Després de la seua mort, els àrabs la van estendre per Àfrica, Àsia i una part d'Europa, i milions de persones es van islamitzar.

A. Oral (5')

A.

646988ed-007e-4136-b5f6-5f81056a8337.gif (image/gif)

- � On va nàixer la religió islàmica?- Cap a on es va expandir l'islamisme? Quins territoris dominaven els musulmans al final del segle VIII?- Quines altres civilitzacions existien a la zona? Quins sistemes polítics, socials i religiosos les caracteritzaven?

Rubrica: : L'islam

P. 3 paràgrafs restants (5')

Idees principals:- L'Islam, igual que el judaisme i el cristianisme, és una religió monoteista, que creu en Al·là com a Déu únic.-� Mahoma va ser el profeta d'Al·là a la terra i les revelacions que Déu li va fer van ser recollides a l'Alcorà.- � La mesquita és el lloc de culte, d'estudi dels textos alcorànics i de reunió dels musulmans.

Idees principals:

En la seua expansió, els musulmans van iniciar l'any 711 la conquista de la Península Ibèrica, porta d'entrada a Europa. La feblesa del regne visigot els va permetre dominar fàcilment la Península, on es van quedar fins que en van ser expulsats l'any 1492.L'Estat que els musulmans van crear a la Península Ibèrica va rebre el nom d'Al-Andalus i va tenir la seua màxima esplendor durant el segle X, quan es va proclamar el califat de Còrdova. Els segles posteriors, els seus territoris van ser conquistats de manera progressiva pels regnes cristians peninsulars.Els huit segles de presència de l'islam a la Península hi van deixar una empremta que segueix present en la cultura, l'art, els costums i la llengua.

P. Vocabulari fonamental copiar alumnes (8') No introducció

Àrab: persona procedent d'Aràbia.Musulmà o Mahometà: creient seguidor de l'Islam.Islam: religió fundada per Mahoma el segle VII i conjunt de pobles que la professen. / Islamisme: Islam.Hègira: és el nom que rep el fet que al 622 es va refugiar a la ciutat de Medina i es considera l'inici de l'era musulmana