Tradició Lingüística Àrab

Les disciplines lingüístiques en les classificacions generals de les ciències que fan els savis àrabs medievals solen ocupar un lloc entre les ciències primàries.

Conjunt de normes de la llengua establertes a partir de l’ús que en fan els parlants.

Conjunt de normes de la llengua per establir quin ús de la llengua n’han de fer als parlants.

Estudi de les paraules, comprèn l'analogia, l'etmologia i la morfologia

disciplina instrumental que pretén elaborar diccionaris.

Forma de parlar dels àrabs

parla d'una base genèrica de la gent, que no és la part més baixa sinó el gruix mig - muwalad, gent que s’incorpora amb un nivell superior a la gent del mercat

“parla” dels àrabs purs - dels beduins

entrevistes orals als informants

corrupció de la llengua àrab.

l’ampli corpus de les diferents lectures de l’alcorà que estan tradicionalment lligades amb la transmissió i recitació del text.

anècdotes sobre les paraules i actes del Profeta, que són una de les principals fonts de la llei islàmica.

ciències del llenguatge i del text

barberisme, error morfològic

inclou l'eloqüència + estructures de la llengua correctament usades + aquelles figures que ajudin a embellir tota la part fraseològica + figures estilístiques i tal

eloqüència / es fa bonic / uso de la lengua puro i correcta que además sea eufònica

conjunt de sons que sonen armònicament segons els parlants d’una llengua

error sintàctic

Quines disciplines integren el sector [blank_start]marginal[blank_end] de les ciències de la paraula segons Peña? Quina finalitat les hi atribueix? [blank_start]Tratados normativos[blank_end] ([blank_start]lahn[blank_end]) [blank_start]Instrucciones al funcionario y al poeta[blank_end] (libros de [blank_start]adab[blank_end]) Caligrafía ([blank_start]jatt[blank_end]) Considera que són disciplines [blank_start]heterogènies[blank_end] que han de servir per conseguir [blank_start]textos correctes[blank_end].

Quin material integra el corpus de la descripció lingüística? [blank_start]1.[blank_end] [blank_start]Alcorà[blank_end] i [blank_start]les qira’at[blank_end] [blank_start]2.[blank_end] [blank_start]Els hadit[blank_end] [blank_start]3.[blank_end] [blank_start]La poesia beduïna[blank_end]: [blank_start]3.1.[blank_end] [blank_start]escola lexicològica[blank_end] 3.2. [blank_start]poesia urbana sirio-iraquí[blank_end] i [blank_start]poesa urbana higazi[blank_end] 3.3. [blank_start]conflictes amb les darurat[blank_end] 3.4. [blank_start]limitació temporal: s. 8ce, du l-rumma[blank_end] 3.5. material d’enquesta 3.6. textos breus en prosa 3.7. auctoritas (s.peña)

Quines són les limitacions temporals i geogràfiques per al material d’enquesta? - Limitació [blank_start]temporal[blank_end] [blank_start]8[blank_end] ce ([blank_start]àrabs urbans[blank_end]) i [blank_start]10[blank_end] ce ([blank_start]beduïns[blank_end], [blank_start]àrabs del desert[blank_end]) - Limitació [blank_start]geogràfica[blank_end], [blank_start]península aràbiga[blank_end].

Quins motius van impulsar els estudis lingüístics? Explica’ls breument. 1. [blank_start]religiosos[blank_end] 1.1. [blank_start]especulació[blank_end] teòrica [blank_start]sobre le llenguatge[blank_end] (Arias, p.21-22) 1.1.1. discussió sobre l’origen del llenguatge com a do diví o com a producte de la convenció humana 1.1.2. [blank_start]el llenguatge és essencial a l’home[blank_end]. La capacitat de parlar de l’home és el que el diferencia de la resta d’animals 1.1.2.1 [blank_start]Ibn Sida[blank_end], muhassas “[blank_start]sons[blank_end] mitjançant els quals cada poble [blank_start]expressa les seves necessitat[blank_end]” 1.1.2.2. Ibn al-Sid: l’home és al hayawan al-natiq 1.1.3. el llenguatge conssiteix la primera forma de [blank_start]coneixement[blank_end] de la [blank_start]realitat que ens envolta[blank_end] 1.1.4. la finalitat del llenguatge és [blank_start]l’actualització[blank_end] de [blank_start]la realitat o de les idees[blank_end]. Transforma les paraules en substitutes de les coses, havent acceptat que les coses són preexistents [blank_start]als seus noms[blank_end]. 1.2. [blank_start]protecció de l’alcorà[blank_end] i [blank_start]la llengua àrab[blank_end] 2. [blank_start]pedagògics i pràctics[blank_end] - Ferrando - anècdota Theo 3. [blank_start]polítics[blank_end] 4. influències [blank_start]externes[blank_end] 5. influències [blank_start]internes[blank_end] (de les ciències islàmiques)

Qui és acreditat per la tradició com iniciador dels estudis lingüístics? [blank_start]Sībawayhi[blank_end]

Lexicografia: l'art o la tècnica d'[blank_start]elaborar diccionaris[blank_end] i la part de la [blank_start]lingüística[blank_end] que s'ocupa dels [blank_start]principis teòrics[blank_end] en què es basa [blank_start]la confecció de diccionaris[blank_end].

Quines disciplines comprèn l'`ilm al-luga? [blank_start]Lexicologia[blank_end] i [blank_start]lexicografia[blank_end]. La [blank_start]lexicolografia[blank_end] és la recopilació de paraules i els fonaments teòrics en què es fan els diccioneris , mentre que la [blank_start]lexicologia[blank_end] és l'estudi de les unitats lèxiques d'una llengua i les relacions sistemàtiques que hi ha entre elles.

1. Descripción 1.1. [blank_start]Gramática[blank_end] (ilm al-nahw) 1.1.1. Morfo(no)logía ([blank_start]sarf[blank_end]) 1.1.2. [blank_start]Sintaxis[blank_end] (i’rab) 1.2. [blank_start]Léxico[blank_end] (‘ilm al-luga) 1.3. [blank_start]Retórica[blank_end] (‘ilm al-balaga) 2. Teoría 2.1. Del lenguaje 2.2. Del signo 3. Metadiscurso 3.1. [blank_start]Teoría y método de estas ciencias[blank_end] (usul, fiqh al-luga) 3.2. [blank_start]Historia[blank_end] de las misma (tabaqat y masa’il al-jilaf)

Què és el kalām al-`arab? Es tracta d’un [blank_start]estadi[blank_end] de la llengua àrab en què s’ha fet [blank_start]abstracció[blank_end] de les diferències [blank_start]dialectals[blank_end], [blank_start]diacròniques[blank_end] i [blank_start]diafàsiques[blank_end], i que resulta de la [blank_start]suma[blank_end] de tote les realitzacions -[blank_start]efectives[blank_end] o [blank_start]possibles[blank_end]- atribuïdes a [blank_start]un grup de parlant[blank_end] [blank_start]ben definit[blank_end], els ‘arab, és a dir, [blank_start]els àrabs purs o autèntics[blank_end], que, per no haver estat sotmesos a cap mena de [blank_start]mestissatge cultural,[blank_end] parlaven una llengua exempta de [blank_start]corrupció[blank_end] ([blank_start]fasad[blank_end])

Qui eren els naḥwiyyūn? Hi ha unanimitat en la seva identificació? Explica-ho . 1. Segons [blank_start]Carter[blank_end] són [blank_start]la gent interessada[blank_end] [blank_start]per la forma de parlar[blank_end]. 2. Segons [blank_start]Talmon[blank_end] són els [blank_start]predecessors[blank_end] de Siby (Yunus i ‘Is+a: qalb i sifa) + la [blank_start]Old Iraqi School of Gramma[blank_end]r

Com es diu el centre d'Estudis de Gramàtica antecessors de Sibawayhi on hi havia els nahwiyyun i tenien un esperit prescriptivista, i ja separen les parts del discurs i les partícules que governen l'acusatiu? Parlem de [blank_start]l'Antiga[blank_end] [blank_start]Escola[blank_end] [blank_start]Gramatical[blank_end] [blank_start]Iraquiana[blank_end].

Lloc en el discurs. Posició que ocupa un element dins del discurs

"rang" Dos elements de categories diferents poden concorrer en el mateix lloc en el discurs i llavors comparteixen ______.

Principi fonamental conceptual. Governança o principi que essencialment explica el fenomen de l'i'rāb.

Principi metodològic de recopilació de dades en base a allò escoltat.

Principi metodològic que permet examinar l'adequació de les paraules i estructures discursives a determinats patrons.

Constituent del procés de validació de dades lingüístiques, és la base de l'inici del procés i ha de complir unes funcions determinades

Constituent del procés de validació de dades lingüístiques, és la paraula o l'estrcutura nova emesa, que volem examinar per analogia amb l'anterior

Constituent del procés de validació de dades lingüístiques, és el criteri, característica, o propietat morfològica o sintàctica que omparteixen l'asl i el far'

Constituent del procés de validació de dades lingüístiques, és l'argumentació o explicació de l'adeqüació de la nova estructura i l'original al mateix criteri

Qui dels següents gramàtics eren seguidors del pensament lingüístic de Basra?

La [blank_start]teoria tradicional[blank_end] considera l'escola de [blank_start]Bagdad[blank_end] com una [blank_start]barreja eclèctica[blank_end] de les escoles de [blank_start]Kufa[blank_end] i de [blank_start]Basra[blank_end], però en [blank_start]l'actualitat[blank_end] es considera que hi ha [blank_start]una única tradició[blank_end] que es desenvolupa en [blank_start]centre diferents[blank_end] amb [blank_start]divergències superficials.[blank_end]

qui estableix el terme "escola" en el seu Ṭabaqāt al-naḥwiyyīn albaṣriyyīn wa aḫbāru-hum?

Quin lexicògraf a Bagdad inaugura la qüestió de les controversies amb Kitāb iḫtilāf al-naḥwiyyīn?

L'oposició luga vs nahw es basa, segons Peña, en què les [blank_start]'ilm al-luga[blank_end] tenen com a principi metodològic [blank_start]la recopilació de dades[blank_end] o [blank_start]el samā'[blank_end] i les '[blank_start]il nahw[blank_end] tenen com a principi metodologic [blank_start]l'analogia[blank_end] o [blank_start]el qiyās[blank_end]

La [blank_start]macroestructura[blank_end] d'un diccioniari és la morfologia [blank_start]externa[blank_end] d'aquest, i es defineix per [blank_start]l'enfocament[blank_end], [blank_start]el sistema de selecció[blank_end], [blank_start]la distribució de la informació[blank_end], [blank_start]el volum[blank_end] i [blank_start]distribució de la nomenclatura que té[blank_end], així com [blank_start]la presentació de les entrades[blank_end], és a dir, si estan per [blank_start]ordre alfabètic[blank_end] o per [blank_start]conceptes[blank_end].

La [blank_start]microetructura[blank_end] d'un diccionari és la morfologia [blank_start]interna[blank_end]. Té a veure amb [blank_start]l'article lexicogràfic[blank_end] en si mateix: [blank_start]el lema[blank_end], [blank_start]el tipus d'informació[blank_end], [blank_start]l'organització[blank_end]. Es basa en dos principis: [blank_start]l'usuari[blank_end] i [blank_start]l'objectiu[blank_end].

Els components que configuren la personalitat de les obres lexicogràfiques àrabs són: - [blank_start]religiós[blank_end], en tant que estan vinculades en el context religiós de l'aparició de l'Islam - els [blank_start]objectius[blank_end] amb què sorgeixen, en tant que [blank_start]pretenen preservar[blank_end] [blank_start]la puresa de la llengua àrab[blank_end], [blank_start]tenen un criteri pràctic[blank_end] [blank_start]de recopilació[blank_end] ([blank_start]jam'[blank_end]) i [blank_start]transmissió[blank_end] ([blank_start]naql[blank_end]) [blank_start]d'unitats lèxiques[blank_end]; són una resposta a [blank_start]un imperatiu teològic[blank_end] - les [blank_start]etapes[blank_end] en què sorgeixen, segons Peña, s'haurien d'anomenar [blank_start]estadis[blank_end]. El primer seria la disciplina [blank_start]"de l'orella"[blank_end] ([blank_start]al-samā'[blank_end]) en que es concep l'obra, es duu a terme el treball [blank_start]de recopilació (jam')[blank_end] i [blank_start]de transmissió (naql)[blank_end]. La segona etapa és [blank_start]el coneixement de la realitat[blank_end] a través [blank_start]dels ma'āni[blank_end] i de lestudi de [blank_start]la relació lafz/ma'na[blank_end] - la [blank_start]limitació d'entrades[blank_end], està caracteritzada per un [blank_start]límit temporal[blank_end], que és el períodes històric en què es considera que encara hi ha puresa lingüística. El [blank_start]efectes[blank_end] són que la llengua que reculles les obres clàssiques [blank_start]no té correspondència[blank_end] amb la que feien servir realment [blank_start]els contemporanis dels lexicògrafs[blank_end] i acaba havent una [blank_start]dissociació[blank_end] entre [blank_start]les obres lexicogràfiques[blank_end] i [blank_start]l'evolució de la llengua[blank_end] [blank_start]fins al s. 10 CE[blank_end], aproximadament

[blank_start]Mu'jamiyya[blank_end] és el conjunt de [blank_start]recopilacions[blank_end] lèxiques i plasmades després del samā'

Els [blank_start]objectius[blank_end] de la [blank_start]lexicografia àrab clàssica[blank_end] són [blank_start]preservar la puresa de la llengua àrab[blank_end], [blank_start]la recopilació i transmissió[blank_end] [blank_start]d'unitats lèxiques[blank_end] i [blank_start]la resposta a un imperatiu teològic[blank_end].

[blank_start]Lafz[blank_end] és l'articulació, pronunciació o "forma sonora" (en paraules meves) de la paraula i el ma'ana és el contingut o concepte mental associat a aquest lafz, en termes més aviat saussurians.

La [blank_start]dissociació[blank_end] entre les entrades de les obres lexicogràfiqes més antigues i el desenvolupament de la llengua consisteix en [blank_start]la poca correspondència[blank_end] [blank_start]d'ús[blank_end] [blank_start]amb les paraules recopilades[blank_end] i aquesta situació sorgeix [blank_start]pel lapse de temps[blank_end] que hi ha entre [blank_start]el l'espai temporal[blank_end] [blank_start]en què s'utilitzen les paraules[blank_end] i l'espai temporal [blank_start]en què es recopilen[blank_end].

[blank_start]okéanos[blank_end] > [blank_start]ukiyānūs[blank_end] > [blank_start]qāmus[blank_end] - [blank_start]Al Fīrūzābādī[blank_end] - al-Qamūs al-Muhit

Classificació segons J.P.Arias basada en si l'objectiu de l'obra és [blank_start]seamasiològic[blank_end] (ma'ājim al-alfaz) o [blank_start]onosemasiològic[blank_end] (ma'ājim al-ma'ānī).

Arias atribueix al Lisān d'Ibn Mansur i al qamus de firuzabadi un mobil [blank_start]enciclopedista[blank_end]. El [blank_start]d'Ibn Mansur[blank_end] la macroestructura és de [blank_start]l'ordre de la rima[blank_end] i [blank_start]el de firuzabadi[blank_end] la macroestructura és l'ordre de la rima [blank_start]distingint les arrels[blank_end] acabades amb wāw de les acabades en yā.