Comprensió lectora: Ramon Muntaner (Àlex Lluch)

El rei Jaume I aprofitava els dies de cacera per a visitar tots els castells i les viles del regne. Però a Xàtiva, per voluntat de Déu, caigué malalt amb febre. I allí es va trobar tan malalt que no podia ni alçar-se del llit. El diagnòstic de tots els metges era negatiu. I, encara més, perquè el rei ja tenia vuitanta anys. Tots sabeu que una persona gran no té l’enteniment d’una jove. Aquest no era el cas del rei perquè ell, en cap moment, no va perdre el seny ni la bona memòria. Els sarraïns del regne van saber que el rei es trobava molt greu. Com que estaven en guerra contra ell, més de mil hòmens de cavalleria i una gran quantitat d’infanteria es dirigiren cap a Alcoi. Només el senyor rei ho va saber, començà a pegar crits: —Au, ràpid! Porteu-me el meu cavall! Prepareu-me les armes! Vull anar contra els sarraïns traïdors. Que es pensen que ja sóc mort? Que no s’ho pensen, perquè, abans, els destruiré a tots! Ah, Senyor Déu! Per què la vostra voluntat és que ara em trobe tan impotent? Ara, ràpid! Ja que no puc alçar-me del llit, que la meua senyera isca de seguida. Porteu-me sobre unes andes fins al lloc on me’ls trobaré, perquè només topar-me amb els malvats que em veuran gitat sobre les andes, els tindrem tots morts o presoners. A l’instant obeïren la seua ordre. Però el senyor rei En Pere, fill seu, es va avançar i els atacà. La batalla va ser molt feroç i cruel. Hi havia un cristià per cada quatre sarraïns! Però el senyor rei En Pere penetrà tan durament enmig dels sarraïns que els va derrotar. Allí va perdre dos cavalls. Les dues vegades calgué que dos cavallers seus descavalcaren per donar-li els cavalls. Quan els cristians ja abandonaven el camp de batalla, la senyera del senyor rei En Jaume aparegué en les andes en què el portaven. El senyor rei En Pere, fill seu, es va quedar fet de pedra, ja que tenia por que el senyor rei, son pare, es fes més malalt amb aquell esforç. Cavalcà i arribà on era el rei, besà els peus i les mans del rei, i plorant, va dir a son pare: —Pare senyor, sàpies que Déu i la teua bondat i bona ombra i valor els han vençut tots. Sàpies que tots ells són morts o presos. Aleshores el rei elevà les mans al Cel. Va donar moltes gràcies a nostre senyor Déu. Besà tres vegades el seu fill en la boca i li va donar moltes vegades la seua benedicció.                                                                                         Adaptació dels autors, Ramon Muntaner, Crònica Llig aquestes frases i ordena-les seguint el relat del text.