Literatura trobadoresca Feudalisme: Terme que es refereix a un sistema fonamentat en el vassallatge dels camperols respecte del senyor feudal. Estructura jeràrquica segons el seu poder econòmica. S.XII-XIII. Social i econòmic Pacte de vassallatge: El Vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei. Jurava fidelitat i servei al rei. Els trobadors: El trobador era un poeta de la cort que componia i cantava poesia trobadoresca culta i en occità per al públic de la cort. Els joglars: Cantaven o recitaven poesia popular en la seva pròpia llengua o bé interpretava composicions d'un trobador. Poetes: Escriuen poesia culta en llatí.  Diferència entre trobadors, joglars i poetes: El trobador era un home de la cort, un enamorat que escrivia unes poesies pensades per ser cantades. El poeta era un home de cort, principalment de l'ambit religiós, que escrivia en llengua culta, principalment en llatí, I els joglars cantaven o recitaven poesia en la seva pròpia llengua. Característiques: - Llengua romànica   -Neix al sud de França i llavors a Catalunya amb occità a finals del S.XII.  -Poesia lírica -> contada  -És profana (no religiosa)  -Expressa temes universals com l'amor o el lament fúnebre  -És culta (exigència formal i mètrica)  -Triangle amorós; dama(midós) hom(trobador) i Gilós(marit) Senhal(senyal): Pseudònim utilitzat pels trobadors per a encobrir el nom de la dona

Concepte d'amor en la poesia trobadoresca: Expossa l'amor cortés; adúlter -fin'amors, secret, belle dame sans merci -> dama sense piedat Contingut: Idealització de la dama Actitud de vassallatge Sofriment Personatges: Home, la dona i el trobador Gilós; El marit enganyat Lausengiers: Els espies que informen al marit TIpus d'amor: amor adúlter (la dama idealitzada sol estar casada, és un triangle amorós) Vissió de la dama; dona idealitzada, dama noble, normalment casada, jove, bella... Relació entre el caballer i la dama; El trobador en els poemes expressa a la dama súplica i voluntat de servei. La dama era el señol i el trobados el vassall. Gèneres:  Cançó: Composició lírica que seguia els perceptes de l'amor cortés Sirventès: Poema que podria ser d'atac personal o bé de defensa o bé de política, se servia de la música d'un poema ja conegut. Plany: Lament fúnebre per la mort d'un personatge. Tençó: Debat poétic, discussió dialogada entre dos personatges, cada un dels quals defensa una posició contrària sobre un tema concret. Pastorel·la: Diàleg amorós entre el cavaller (trobador) i una pastora al llarg d'una trobada matinal. Al camp. Guaita l'amic del trobador que el cobreix Alba: Narració de la separació de dos amants a l'alba, després de que hagin passat la nit plegats. Viadera: Dues sèries breus d'estrofes de 2 versos.

Llenguatge no discriminatori: Utilitzar formes dobles: enginyer i enginyera Altres recursos: mots col·lectius Ús de -i com a marca flexiva de gènere. Elements d'enllaç de causa i efecte:  -Perquè  -Tanta...que  -Si  -Malgrat que  -Però Expressió de relacions lògiques: Causa: causa real: a causa de, gràces a , amb motiu de, per culpa de, per, a conseqüència; La botiga ha plegat per defunció de la mestressa. Perquè + indicatiu, com que, ja que, vist que; La botiga a plegat perquè s'ha mort la mestressa. Com que s'ha mort la mestressa, la botiga ha plegat. Conseqüència: Doncs, per tant, de manera que, així que, indicant efecte d'una situació externa; tan(t) ... que, prou,  massa, per/perqué; És fosc? Doncs enceneu les llanternes. És massa fosc perquè puguem continuar. De manera que haurem d'encendre les llanternes. Oposició-contrast: Antítesi (efecte contrari); malgrat(+sn), però, sinò (que), malgrat que, encara que, tot i que, per bé que, per més que; Vam continuar caminant malgrat la foscor. Malgrat la pluja, hem estés la roba. És fosc però continuarem el camí. Causa(tesi); Malgrat això, tan mateix, en canvi, al contrari, amb tot, no obstant això, tot i això, de tota manera, ara(bé), això sí, si no, en cas contrari, perquè, a fi que, per tal que; Era fosc, tanmateix, vam continuar caminant, vam encendre les llanternes perquè en hi veiéssim millor. Condició-hipòtesi(causa possible o causa impossible) en cas de, a condició de, en cas que, si, a condició que, excepte que, suposant que; En cas d'incendi, baixaríem per les escales. Si s'hagués calat foc, hauríem seguit el pla d'incendis. suposant que passes.... Finalitat: per a, a fi que, a fi de, perquè + subjuntiu

Hipòtesi real: Si el veig, l'avisaré. Hipòtesi possible: Si el verès, l'avissaria. Hipòtesi impossible: Si l'hagués vist, l'hauria havisat. SI no:  Conjunció si + adverbi de negació no. Entre pauses significa " en cas contrari" Sinó: Conjunció adversativa "però sí" Quan segueix un verb. Per què: Interrogatiu Per + què relatiu (=el qual, la qual) Perquè: Conjunció casual (=ja que) Conjunció final (=a fi que) Perquè substantiu (=motiu) Cap, algún, quin, ningún, quins, què

Significat: Concepte o imatge mental -> realitat Significant: Paraula gràfica o sonora d'un mot Sinoními: Dos paraules amb el mateix significat Antonímia: Paraules amb significat contrari Gradual: calent;fred Recíprocs: comprar, vendre ; pare, fill. Complementari; viure; morir Hiperonímia: Relació semàntica Hiperònim; Terme que englova a un grup de paraules Hipònim: Termes que formen part d'un grup de paraules general. Monosèmia: Nomès un significat per significant Polisèmia: Un mateix significant a dos o més significats Homonímia: 1 paraula 2 o més significats diferents per l'evolució de la llengua. Homofonia: Sonen igual però s'escriuen diferent Homografia: S'escriuen igual però sonen diferents. Paronímia: Significants s'asseblen Conjuncions del verb: - ar -er -ir -dormir(V:pur) dormen  -Servir (incoatius(-eixo)) serveixen Lluir -pur --lluu, lluen(brillen) / llueixo, llueixen (portar amb elegància)

Sons velars: "g"amiga, "k" amic Present subjuntiu: conegui, coneguis, coneguem, conegueu Imperfect de subjuntiu: Conegués, coneguessin, coneguem, coneguessin. Passat simple d'indicatiu; Coneguí, conegueres, conegueren Imperatiu: Coneix (tu) conegui (vosté), coneixeu (vosaltres) Si no tenen -C en la 1ra persona singular del present indicatiu;  faig= faci, facis, fes, fessis Veig= vegi, vegis, veiés, veiessin. Imperatiu "canta tu!" Apren (2n singular)= apreneu(2n plural) Sàpigues(2n singular) = sapigueu (2n plural) Si la vocal tònica "e" o "u" Si la vocal és àtona "a" o "o"