Zusammenfassung der Ressource
LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
- QUÈ ÉS?
- El llenguatge és la capacitat dels humans que es manifesta amb molta
unitat
- La capacita humana de parlar, és tan diversa com ho són els parlants
- Llengua
- Sistema de
- signes
- regles
- fa un ús concret de la capacitat humana del llenguatge
- Trets comuns
- Tots utilitzem mecanismes fisiològics per articular els sons
- Totes les llengües són formades per
- No porten significat
- Unes que aporten significat
- Es formen basant-se en les primeres (doble articulació)
- Totes les llengües tenen regles que impedeixen qualsevol combinació d'unitats
- Definicions
- Llengua
- sistema de signes o codi lingüístic,
- Parla
- ús individual que cada parlant d'una llengua fa de les possibilitats que li ofereix el
codi.
- Norma
- element regulador entre les possibilitats del codi i el context en què cada parlant ha
d'expressar-se.
- Idiolectes
- Variacions lingüístiques que són òbvies, les que deriven de la parla, o ús individual de la llengua que
fa cadascú
- Registres
- Variacions degudes al context o situació
- VARIETATS HISTÒRIQUES
- Variacions que podem situar al llarg d'un eix cronològic
- Referint-nos al lèxic, podem trobar diferències com ara
- Paraules antigues que avui han desaparegut
- Aparició de noves paraules
- Altres paraules que han canviat el significat
- Les diverses varietats històriques marquen estadis successius de la història de la llengua.
- VARIETATS SOCIALS O DIASTRÀTIQUES
- La llengua pot ser un signe d'identificació d'un grup social
- Argots o parlars especials
- Variants socials
- Neixen en el si d'un grup social tancat com a signe d'identificació i diferenciació davant de l'exterior.
- Alguns mots són deformacions d'altres corrents
- p. ex.: mates, profe...
- Altres passen al llenguatge comú
- p. ex.: pispar, mangar, clapar...
- VARIETAT ESTÀNDARD
- És la que trobem generalment als mitjans de comunicació, a l'ensenyament i a altres institucións
socials que estiguin a la disposició dels ciutadans d'una comunitat lingüística
- Característiques
- Facilita comprensió i comunicació entre parlants de diverses varietats territorials, generacionals o
socials.
- Varietat a disposició de tota la comunitat
- No hem de confondre la varietat estàndard amb la "manera obligatòria d'usar la llengua"
- Té valor aglutinador i identificador i també és un punt de referència per a tots els parlants dels diversos dialectes de la llengua