Zusammenfassung der Ressource
L'ART
- Definició
Anmerkungen:
- L’art és una activitat creativa, individual o col·lectiva, que utilitza elements materials per expressar la realitat, les emocions i les idees. Per tant, l’art és l’expressió per mitjà de la qual l’ésser humà manifesta la seva tendència natural cap a la bellesa.
- El procés creador: Té dues fases:
o La idea
o La realització
L’arquitecta dissenya un edifici i l’artesà el construeix; l’escultura és dissenyada i elaborada per un sol artista (normalment); i la pintura és d’un únic artífex.
- El procés artístic
o Emissor o artista
o Receptor o client
- Per comprendre l’obra d’art hem d’analitzar-la des de 2 punts de vista:
o Formal o plàstic
o Contingut o significat
- Requisits per enfrontar-se a l’obra d’art:
o Evitar ideologies que condicionin la teva valoració
o Fugir de la influència del tema
Hem de valorar l’obra d’art com una realitat nova: LA
REALITAT PLÀSTICA
- L'art com a matèria d'estudi
Anmerkungen:
- La història de l’art cerca de descobrir i conèixer els valors estètics que han predominat a cada civilització, és a dir, un resum sistemàtic dels diferents llenguatges formals utilitzats a cada època per expressar-se artísticament.
L’historiador utilitza diferents metodologies, per comprendre més profundament l’obra:
- Formalistes (aspectes plàstics)
- Iconogràfiques (tema)
- Iconològiques (interpretació del tema)
- Sociològiques, tècniques i de gènere (atenció en les qüestions)
- Semiològics (cultura visual)
- L'art com a document social
Anmerkungen:
- L’obra d’art informa de la història i es converteix en un document gràfic d’un temps i un país, una cultura o una civilització. Per això el seu coneixement és indispensable per comprendre el passat.
- L'art com a patrimoni
Anmerkungen:
- La Unesco (Organització de les Nacions Unides per a
l’Educació, la Ciència i la Cultura) afirma que els béns culturals són un dels elements fonamentals de la civilització i de la cultura dels pobles i, que aquests, només assoleixen entitat si en coneixem amb precisió els orígens, la història i l’ambient.
- Els museus i l'art
Anmerkungen:
- Els museus són llocs destinats a conservar, exposar, divulgar i estudiar obres d’art.
- Museus públics (finals S. XVIII): Gairebé tots com a
resultat de la donació de les col·leccions d’art de les monarquies.
- Museus privats: van lligats a les col·leccions particulars i als artistes mateixos.
- Les tipologies artístiques
Anmerkungen:
- Les belles arts:
- Arts menors: miniatura, orfebreria, tapís, ceràmica,
vidre, mobiliari, etc.
- Arts majors: arquitectura, escultura, pintura, gravat,
dibuix i mosaic.
- L'urbanisme
Anmerkungen:
- Definició: disciplina que estudia la configuració de les diverses tipologies arquitectòniques, monumentals i paisatgístiques en l’espai. L’urbanisme es converteix en el marc on s’instal·len les
arquitectures i els monuments, i on es crea un paisatge urbà.
- Urbanisme puntual
Anmerkungen:
- Places i petits o grans espais públics creats a les ciutats amb una formulació que determina l’ordre de l’espai urbà.
- Urbanisme de ciutat
Anmerkungen:
- Concepte més global. Busca de relacionar el traçat urbà
d’una manera coherent creant una xarxa de carrers intercomunicats.
o Ciutat radial i ortogonal
o Ciutat ideal i ciutat utòpica
- Urbanisme de paisatge o jardins
Anmerkungen:
- Organització coherent d’uns espais complementaris d’una vil·la, un palau o un castell.
Destinats al lleure, al descans i al contacte amb la natura.
- L'arquitectura
- Definició i principis
Anmerkungen:
- Art de projectar i construir edificis o espais per a l’ús de les persones.
Comporta una voluntat estètica.
3 principis:
- Firmitats (fermesa): solidesa constructiva i resistència als agents erosius.
- Utilitas (unitat): complís amb la seva finalitat.
- Venustas (elegància). Harmonia i bellesa.
- Tipologies arquitectòniques
- Arquitectura civil
Anmerkungen:
- Domèstica: la de la Roma antiga. Ha adoptat 3 formes:
insula o casa de pisos, domus o casa unifamiliar i villa o casa al camp.
- Lúdica: teatres, amfiteatres, circs, termes i palestres. A més a més: estadis, poliesportius, cinemes, i altres espais de lleure i esbargiment. (Museus inclosos)
- Institucional: ajuntaments, basíliques, palaus de justícia, edificis administratius, etc.
- Commemorativa: arcs de triomf, obeliscs, monuments, columnes commemoratives. També: piràmides, hipogeus, mastabes, panteons i sepultures.
- Comercial: llotges de contractació, duanes, mercats,
grans magatzems, centres comercials, etc.
- Infraestructures: es relaciona amb la enginyeria i amb l’urbanisme: camins, autopistes, ponts, aqüeductes, estacions i aeroports.
- Arquitectura religiosa
Anmerkungen:
- Destinada al culte i té l’expressió més genuïna en els temples. A l’interior dels temples
s’hi troben espais que han adquirit singularitat arquitectònica, com les capelles devotes, votives i funeràries.
- Característiques de l'arquitectura
Anmerkungen:
- L’arquitectura té dos elements estructurals essencials: Espai interior i espai exterior o volum. Un tercer element més superficial: l’ornamentació.
- Factors en la seva configuració
Anmerkungen:
- - Eixos de composició general.
- Murs i formes que embolcallen i defineixen l’espai.
- Llum i color
- Les proporcions (magnitud de l’edifici respecte de l’home): ens permeten distingir entre arquitectura antropocèntrica i arquitectura monumental.
- Elements
- Materials
- Funció constructiva
Anmerkungen:
- fang cuit, fusta, pedra (antics), ferro, acer, vidre, formigó armat, i altres metalls i materials sintètics (actuals).
- Funció ornamental
Anmerkungen:
- Emblanquinats, guixos, mosaics, porcellanes i aplacats de pedra o de fusta.
- Tècnics
- Sostenidors
- El mur
Anmerkungen:
- Suport de caire continu que tanca l’edifici pels costats i el compartimenta interiorment. Pot ser de càrrega (paret mestra) o de separació.
- Aparell
Anmerkungen:
- Forma com es troben disposats els materials.
- Irregulars
- Regulars
- Parament o superfície
Anmerkungen:
- Pot estar a la vista o es pot amagar.
- Obertures
Anmerkungen:
- Elements essencials per a l’habitatge de l’edifici (obren accessos, permeten l’entrada de llum i ventilació i descarreguen els murs.
- Llindar: part inferior de la porta.
- Ampit: part inferior de les finestres.
- Muntants: part lateral de portes i finestres.
- Columnes, pilars i pilastres
Anmerkungen:
- Suports verticals que serveixen per sostenir les cobertes i els arcs. A vegades per reforçar els murs.
- Columna
Anmerkungen:
- Element sostenidor vertical. De secció circular i de forma cilíndrica (generalment).
- Base o pedestal: sobre la qual descansa el fust (pot ser simple o composta).
- Fust: part central de la columna entre la base i el capitell. L’engruiximent del fust a la part central s’anomena èntasi.
- Capitell: part superior de la columna. Part que té més riquesa decorativa. Damunt d’aquest, hi descansen l’arc i l’entaulament.
- Pilar
Anmerkungen:
- Element sostenidor vertical de secció rectangular. Més robust i massís que la columna.
- Pilastra
Anmerkungen:
- Pilar adossat a la paret. Tenen base a la part inferior i capitell a la part superior.
- Altres elements sostenidors
Anmerkungen:
- Poden descansar al terra o no.
- Contrafors o estreps
Anmerkungen:
- Suports verticals adossats a un mur.
- Peu dret
Anmerkungen:
- Qualsevol suport vertical (fusta) coronat per una peça anomenada sabata.
- Cariàtides i atlants
Anmerkungen:
- Escultures femenines i masculines que substitueixen el fust d’una columna o pilastra.
- No descansen al terra
Anmerkungen:
- Mènsules, cartel·les i permòdols.
- Sostinguts
- La llinda
Anmerkungen:
- Element horitzontal que transmet les càrregues de la coberta de manera vertical. Permet l’ús de la coberta plana o arquitravada.
- L'arc
Anmerkungen:
- Element corbat que desvia lateralment les càrregues de la coberta. Parts principals: dovelles, impostes, la línia d’imposta o d’arrencada, la llum, la clau, els salmers, l’intradós i l’extradós.
Arcs més comuns: mig punt, apuntat, ferradura, peraltat.
- Arc former
Anmerkungen:
- Paral·lel a l’eix longitudinal de les naus.
- Toral
Anmerkungen:
- Transversal al mateix eix.
- Arcbotant
Anmerkungen:
- Arc rampant que descarrega les voltes als contraforts exteriors de l’edifici.
- Cobertes planes o arquitravades
Anmerkungen:
- Recolzen a la llinda i exerceixen càrregues verticals sobre els elements sostenidors.
La componen 2 elements.
- Frontó
Anmerkungen:
- Espai triangular situat a la façana entre la cornisa i la teulada de dos vessants.
- Entaulament
Anmerkungen:
- Consta de 3 parts: arquitrau, fris i cornisa.
- Cobertes corbades o de volta
Anmerkungen:
- Cobertes originades pel moviment longitudinal o de rotació d’un arc generador.
Descarreguen el seu pes sobre els murs o pilastres.
Les més habituals són: la volta i la cúpula.
- Cimbori: estructura quadrada, octagonal o prismàtica que es construeix damunt del creuer
d’una església.
- La volta
Anmerkungen:
- Constituïdes per dovelles (dovella central=clau). Es construeixen per trams oberts a l’exterior per uns espais anomenats llunetes (il·luminació al seu interior).
Més comunes: la volta de canó, la d’arestes, la de creueria i la volta amb petxines.
- La cúpula
Anmerkungen:
- Volta semiesfèrica que està formada pel moviment rotatori d’un arc generador sobre la seva clau (dovella central) que tanca l’arc.
Per passar d’una planta quadrada a una de circular: 2 maneres de fer-ho.
- La cúpula pot ser una semiesfera o pot estar
constituïda pel tambor (anell octagonal o cilíndric sobre el qual s’assenta la cúpula).
Tipus de cúpula més habituals: mitja taronja,
el·líptica, oval, bulbosa i gallonada. Actualment destaca la geodèsica.
- Trompes
Anmerkungen:
- Petits elements semicònics que converteixen un espai interior quadrat en un d’octagonal.
- Petxines
Anmerkungen:
- Elements que ocupen els llocs buits entre els arcs que sostenen la cúpula.
- La plàstica
Anmerkungen:
- Engloba totes les manifestacions pictòriques i escultòriques.
- Tipus
- Obres úniques
Anmerkungen:
- terreny pictòric - úniques i originals
- Obres múltiples
Anmerkungen:
- En el gravat (exemple) pressuposa una repetició més o menys extensa.
- Temàtiques
Anmerkungen:
- Temàtiques molt diverses, però les més valorades són:
o Religioses
o Mitològiques
o Temes històrics
o Retrats
o Populars i aristocràtiques
o Marines
o Paisatges
o Al·legòriques...
o Actualitat: temàtiques metafísiques, surrealistes,
cinètiques, abstractes...
- L'escultura
Anmerkungen:
- Pensada per ocupar un lloc concret.
El punt de vista pot ser:
o Únic/múltiple
o Frontal/circular
- - Tenir en compte la distància física entre l’escultura i
l’espectador.
- La relació de l’escultura amb l’arquitectura és
fonamental, perquè ocupa altars i fornícules (es relaciona amb l’espai urbà).
- MIQUEL ÀNGEL DEIA QUE L’ESCUTLURA ES FA... “per forza di levare”: traient material d’un bloc de fusta, pedra o marbre.
- Solucions
- Modelatge
Anmerkungen:
- L’artista dóna forma a una imatge amb els dits i amb diverses eines (materials: cera,
guix o argila)
- Tallat
Anmerkungen:
- Consisteix en llevar i rebaixar material d’un bloc de pedra, marbre o fusta.
- Buidatge
Anmerkungen:
- Tècnica escultòrica per mitjà de la qual s’obté un motlle a partir d’un model realitzat prèviament en cera (o altre material mal·leable).
- Materials
- Marbre
Anmerkungen:
- Material de l’escultura per antonomàsia. Duresa.
- Alabastre
Anmerkungen:
- Alabastre i pedra calcària: Materials més dúctils i tous.
- Granit
Anmerkungen:
- És el més difícil de tallar.
- Fusta
Anmerkungen:
- Més comunes: boix, caoba i noguera.
- Materials al S.XX
Anmerkungen:
- Acer inoxidable, el formigó, el ferro, el cartró, la tela encolada, etc.
- Instruments
- Concepte i passos
Anmerkungen:
- L’escultor transforma la matèria pressionant-la o colpejant-la amb instruments diversos.
La majoria d’eines són punxants o tallants.
- Desbastat
Anmerkungen:
- Es fa amb un punter.
- Cisells i gúbies: eines tallants de tall recte i que tenen el tall corbat.
- Allisat
Anmerkungen:
- Es fa amb llimes o paper de vidre. En el marbre es fa amb pedra tosca i abrasius.
- Formes
- Ple volum o escultura exempta
- Unifacialitat
Anmerkungen:
- Únic punt de vista òptim frontal.
- Multifacialitat
Anmerkungen:
- Multiplicitat de punts de vista òptims.
- Relleu
Anmerkungen:
- Forma d’escultura que s’acosta més a la pintura, però utilitza els diversos tipus de relleu per aconseguir la perspectiva i profunditat en la representació.
- Alt relleu
Anmerkungen:
- Sobresurt més de la meitat del seu volum.
- Mig relleu
Anmerkungen:
- Només sobresurt la meitat de la figura.
- Baix relleu
Anmerkungen:
- Té un griux inferior a mitja figura.
- La pintura
Anmerkungen:
- És la manifestació artística que el públic coneix més bé, tot i que el procés d’elaboració pictòrica és complex. Anteriors del segle XIX els pintors partien d’uns traços fers a manera esbós (“modello”).
- Instruments
- La paleta
Anmerkungen:
- Suport sobre el qual el pintor posa els pigments que farà servir en l’obra.
- El pinzell
Anmerkungen:
- Eina que, en actuar sobre els suports, els imprimeix.
- L'espàtula
Anmerkungen:
- S’utilitza per barrejar colors, aplicar-los i estendre capes de fons i de pintura.
- Altres instruments
Anmerkungen:
- Mans, tubs, trossos de tela per al frottage, espais, etc.
- Eines del dibuixant
Anmerkungen:
- Suports
- Primer suport
Anmerkungen:
- Va ser la paret de les coves (obres en aquestes parets=art parietal)
- Segon suport
Anmerkungen:
- Tercer suport
Anmerkungen:
- Mur (obres en aquests murs=pintura mural).
Tècniques pictòriques murals:
- Fresc
- Tremp
- Altres suports
Anmerkungen:
- Coure, llautó, zenc, pissarra, pergamí (gran importància en l’art de la il·luminació).
- Tècniques
Anmerkungen:
- La majoria es combinen dos constituents per aconseguir el color: pigments de color
i aglutinants.
- D’altra banda, van aparèixer noves barreges sintètiques
com l’acrílic (assecatge molt ràpid, i possibilitat de ser emprada en diversos tipus de superfície).
Tècnica eminent decorativa: la laca (vernís dur i brillant fet amb làtex).
- Fresc
Anmerkungen:
- Modalitat més usual de la pintura mural. S’utilitza la sinòpia: dibuix preparatori que es fa damunt l’arrebossat i permet fixar els contorns de l’obra.
- Tremp
Anmerkungen:
- Utilitzada com a pintura mural. Utilitzat pels pintors renaixentistes.
- Oli
Anmerkungen:
- Sobre taula/llenç. Barreja de pigments amb oli à color brillant
i possibilitat de rectificar.
- Aquarel·la
Anmerkungen:
- Colors transparents i lleugers, aglutinats amb goma aràbiga, sense utilització del blanc.
- Guaix o aiguada
Anmerkungen:
- Consisteix en la utilització de colors opacs, una mica més pastosos, i l’ús del blanc.
- Encàustica
Anmerkungen:
- Colors diluïts en cera fosa. Segle XX: aparició d’altres tècniques pictòriques.
- El dibuix
Anmerkungen:
- Fase prèvia de la realització artística.
- Característiques
Anmerkungen:
- - Una característica important del dibuix és la seva brevetat d’execució, però aquesta apreciació no sembla gaire exacta avui.
- Avui dia, el dibuix assoleix categoria artística pròpia.
- Composicions comunes
Anmerkungen:
- El dibuix a llapis, a tinta, el carbó i la sanguina (feta amb llapis de color vermell).
- El pastel
Anmerkungen:
- Tècnica que s’executa en sec.
- La cera
Anmerkungen:
- És més grassa (barreja de colors amb cera líquida).
- El gravat
Anmerkungen:
- Una de les característiques més importants del gravat és la seriació (possibilitat de ser reproduït més d’una vegada). El suport que utilitza és el paper i a
vegades la tela. Per estampar el dibuix es fa servir premsa.
- Mètodes d'impressió
- Impressió en buit
Anmerkungen:
- La matriu es dibuixa a base de solcs (s’utilitza en el gravat al burí o l’aiguafort).
- Impressió planogràfica
Anmerkungen:
- Es dibuixa sobre una matriu pedra.
- Esgrafiat
Anmerkungen:
- El dibuix resultant no té relleu, sinó que està enfondit.
- Impressió a partir de plantilla
Anmerkungen:
- La imatge s’obté transferint el color.
- Tipus de gravat
Anmerkungen:
- Al peu dels gravats s’hi indiquen els noms de: l’autor, el gravador i el dibuixant.
- Gravat de traducció
Anmerkungen:
- Copia una pintura, escultura, arquitectura...
- Gravat de creació
Anmerkungen:
- Crea una obra original que després serà reproduïda un nombre de vegades variable
(segons la tècnica elegida).
- Les tipologies artístiques
Anmerkungen:
- Altres disciplines que són importants a l’hora de valorar el fenomen artístic en tote les seves dimensions.
- Miniatura
Anmerkungen:
- Coneguda també com a art de la il·luminació. És una pintura al tremp de petites dimensions, feta sobre un pergamí o un paper, i que s’utilitza per decorar
manuscrits.
- Vitrall
Anmerkungen:
- Es treballa a la manera d’un mosaic damunt un dibuix previ.
- Mosaic
Anmerkungen:
- S’utilitza com a paviment o per adornar murs.
- Ceràmica
Anmerkungen:
- Productes que s’obtenen modelant masses d’argila i altres terres. Les ceràmiques poroses són tèrries i permeables, com la terracuita i la pisa. Les impermeables són el gres i la porcellana.
- L'art en la cultura de masses
Anmerkungen:
- Noves formes d’expressió. Amb l’ajut del “mass media”, els nous llenguatges de l’art (fotografia, cinema, video,
cartell i còmic) han construït el nou imaginari icònic de la societat contemporània.
- Aquesta possibilitat de difondre massivament els productes artístics ha permès una democratització cultural que ha fet de l’obra d’art un objecte de consum popular.
- Fotografia
Anmerkungen:
- (Any 1816 es realitzà la primera fotografia per Joseph Nicéphore NIEPCE).
- Permet captar una imatge concreta sobre una superfície de dues dimensions.
- La fotografia artística no cerca necessàriament la realitat, sinó una recreació
que conjuga aspectes pictòrics com la composició, la llum i els colors.
- Ha demostrat una capacitat d’adaptar-se a personalitats artístiques i visions de la realitat molt diferents (mitja molt dúctil a la llibertat creativa).
- Cartell
Anmerkungen:
- (aparició al segle XVIII)
Reflex fidel de l’art i de les
inquietuds socials de cada època. El cartell fusiona la imatge i la paraula en un tot que tingui per a aquell a qui s’adreça una significació precisa.
- Fonaments del cartellisme modern:
- Assimilació d’un producte a una persona o un model icònic conegut.
- Adaptació de la tipografia a l’estètica i el missatge.
- Simplificació de formes i ús de colors vius i contrastats.
- Cinema
Anmerkungen:
- (1896 inventat pels germans LUMIÈRE).
Mitjà d’entreteniment i instrument de transmissió ideològica i de creació artística. La música ha fet del cinema un art complet (integra música i paraula en una unitat inseparable).
- Els moviments i enquadraments de la càmera, de la llum i l’escenografia han creat un
llenguatge artístic i estètic personal.
- Còmic
Anmerkungen:
- (apareix el 1896, en un diari de Nova York).
Llenguatge narratiu que explica una història mitjançant una successió de vinyetes que integren dibuix i text.
Conjunció de la imatge i el text per explicar una acció temporal.
- Gran capacitat de comunicació amb públics heterogenis.
Finals de 1950, artistes utilitzen el llenguatge i format del còmic per als seus quadres.
- Vídeo i noves tecnologies
Anmerkungen:
- Gran versatilitat creativa a partir de la manipulació d’imatges noves, o bé ja editades.
Capacitat de provocar la reflexió sobre el poder de la comunicació i de la imatge.
- El “computer art” ha suposat la substitució de les tècniques artístiques mecàniques per les
digitals.
- L'anàlisi de l'obra d'art
Anmerkungen:
- L’urbanisme, l’arquitectura i els monuments configuren el paisatge urbà d’una ciutat i li
donen una singularitat pròpia.
- Arquitectura
- Vistes
- Façana
Anmerkungen:
- S’estructura en cossos (organització horitzontal) i en carrers (organització vertical). Cal tenir en compte els elements que la defineixen.
- Planta
Anmerkungen:
- Pot ser de tipus diferents segons l’estil, l’època i la funció (en arquitectura religiosa són freqüents: formes de creu llatina i grega, plantes basilical i
circular...).
- Alçat
Anmerkungen:
- Conjunt d’elements arquitectònics verticals. S’hi identifiquen els elements sostenidors (murs, columnes, pilastres o pilars) i els elements sostinguts (arcs, voltes, cúpules, tambor, cimbori i arquitrau).
- Funció
Anmerkungen:
- Objectiu amb què ha estat projectada l’obra (funció
utilitària, teatral, especulativa, simbòlica, comercial...) i el simbolisme de l’edifici (poder polític, religiós o econòmic).
- Finalment, també és important conèixer els antecedents de l’obra i les influències posteriors.
- Urbanisme
- Cal considerar
Anmerkungen:
- La trama urbana i la seva relació amb l’arquitectura, i els monuments en el conjunt del paisatge de la ciutat o del territori.
- És important
Anmerkungen:
- És important situar l’espai urbanístic cronològicament,
col·locar-lo en l’estil artístic corresponent i determinar si la configuració d’aquest espai és una intervenció puntual.
Altre element important: relacions amb altres intervencions i obres del mateix autor.
- L'anàlisi de l'obra d'art
Anmerkungen:
- Per fer un estudi complet s’ha de fer una anàlisi formal, per identificar els elements de què consta i, a continuació, una anàlisi conceptual, per
estudiar-ne el significat. Finalment es fa una anàlisi tècnica.
- Pintura
- Anàlisi formal
Anmerkungen:
- - Fer atenció a les formes i valorar si són tancades (dibuixístiques) o obertes (pictòriques).
- Posar atenció en la composició de la pintura per tal de situar el fons i les figures, la profunditat i altres característiques.
- La composició
- Tancada
Anmerkungen:
- o centrípeta: tots els elements van al centre del quadre.
- Unitària
Anmerkungen:
- Els elements interaccionen els uns amb els altres.
- No unitària
Anmerkungen:
- Els elements es troben individualitzats.
- Superficial
Anmerkungen:
- Les diverses parts que integra estan separades per una perspectiva geomètrica.
- Oberta
Anmerkungen:
- o centrífuga: els elements van cap als extrems del quadre.
- Profunda
Anmerkungen:
- Els elements es superposen per mitjà d’una perspectiva aèria.
- Elements importants
Anmerkungen:
- - La línia de l’horitzó
- La geometria: pot ser circular, triangular, amb elements en franges verticals o horitzontals, amb corbes, etc.
- La llum: ha de ser identificada per l’origen i per la naturalesa (natural, artificial o conseqüent) i també cal observar les maneres com s’aplica (clarobscur, tenebrisme...).
d. El cromatisme
de l’obra: distingir si el pintor ha fet servir colors purs, càlids, freds...
- Anàlisi conceptual
Anmerkungen:
- - Reconèixer el tema representat i les fonts literàries en què es vasa (llibres d’història, evangelis apòcrifs...).
- Estudiar la iconografia (estudi dels atributs i símbols representats) i la funció.
- Anàlisi tècnica
Anmerkungen:
- 2 aspectes associats:
- Tècnica utilitzada per l’artista: oli, fresc, cera, tinta, etc.
- El suport: tela, paper, cartró, vidre, etc.
- Altres
Anmerkungen:
- El coneixement de la situació de l’obra també aporta
informació important.
L’estudi d’una obra ha de complementar-se amb l’anàlisi dels models plàstics anteriors o posteriors que hi ha pogut influir.
- Escultura
- Anàlisi formal
Anmerkungen:
- -Punt de vista (unifacial, 1 únic punt) o(multifacial, perspectives diverses).
- Definir el tipus de cromatisme (policromia, daurats, estofats...)
- Identificar els elements afegits sobre l’escultura (vestits, corones...).
- Destacar la tipologia de l’estructura analitzada (ple volum, mig relleu...) i la seva situació en retaules, façanes,
teulades, etc.
- Anàlisi conceptual
Anmerkungen:
- - Serveix per comprendre el significat de l’escultura.
- Cal descobrir la temàtica de l’obra, conèixer les fonts literàries i identificar la funció a què es dedica.
- Anàlisi tècnica
Anmerkungen:
- - Veure amb quins materials ha estat realitzada l’obra
- Si ha estat esculpida d’un bloc únic o amb la unió de diversos blocs.
- Veure la relació de l’obra amb d’altres de semblants del mateix autor.