Zusammenfassung der Ressource
TIPOLOGIES
TEXTUALS
- EL TEXT NARRATIU
- CONCEPTE: Narrar és relatar uns fets,
siguin reals, o de ficció, amb la finalitat
d’entretenir. La narració és un tipus de
text que explica uns fets en un
determinat ordre, que cal que sigui
coherent amb la intenció del narrador.
- ESTRUCTURA: introducció,
complicació, avaluació,
reacció I resolució i per
últim la moralitat.
- EL CONTE LITERARI
- CONCEPTE: relat breu d’un fet o d’un
seguit de fets reals, llegendaris o ficticis
amb l’objectiu d’entretenir, reflexionar,
moralitzar o divertir. Hi han dos tipus de
comptes: el compte tradicional i la
rondalla.
- ESTRUCTURA
- INTRODUCCIÓ--> Presentarem als
personatges, el temps i l'espai
- DESENVOLUPAMENT--->
Desplegament del conflicte.
- DESENLLAÇ--> És la conclusió del relat (molt
important en el conte literari).
- DESENLLAÇ OBERT: l'autor no dóna
solució a la història i el lector s'ha
d'imaginar un possible fina
- DESENLLAÇ
TANCAT: l'autor
posa final a la
història sense
donar opció al
lector.
- GÈNERE
EPISTOLAR
- CONCEPTE: Modalitat literària en què els autor
o artistes de l'època s'envien cartes i a partir
d'aquestes es va observant l'evolució dels
personatges.
- EL TEXT D'ESCRIPTIU
- CONCEPTE: Descriure consisteix a explicar
com són les coses i les persones, a
detallar-ne les característiques, l’aspecte o
les qualitats que presenten.
- PROSOPOPEIA:
Si es descriuen
els trets físics
d’una persona.
- ETOPEIA: si són
els trets
psicològics,
- RELAT: si es
barrejen els trets
psicològics i físics.
- CARICATURA: Si es fa
una exageració o una
deformació
- ESTRUCTURA: tema i expansió
- TEMA--> és el motiu de la
descripció i primer se’n fa
una definició.
- EXPANSIÓ--> que desenvolupa el
tema amb nova informació. De
vegades l'expansió està basada en
una enumeració selectiva, és a dir,
esmentar els detalls que fan que
l'objecte es distingeixi dels altres.
- DESCRIPCIÓ OBJECTIVA: presenta amb detall
les característiques d’allò que es descriu, sense
apreciacions personals. Hi predomina la funció
referencial i el llenguatge denotatiu.
- DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA: no detalla els
trets tal com es manifesten en la realitat
sinó que l’autor els presenta amb una
visió personal.
- DESCRIPCIÓ CIENTÍFICA
- CONCEPTE I CARACTERÍSIQUES: La descripció que
trobem en els textos de registres tècnics i científics es
caracteritza per l'ús un vocabulari especialitzat.
Aquests textos són objectius. Tant si són escrits com
orals tenen caràcter de text preparat.
- DIVULGATIUS si són adreçats a un públic
ampli i amb caràcter didàctic.
- ESPECIALITZATS si són adreçats a un
públic molt restringit, amb una funció
d'intercanvi d'informació.
- EL TEXT EXPLICATIU
- CONCEPTE: Els textos explicatius «exposen una cosa a fi de
fer-la comprendre o donar-la a conèixer a algú". Les explicacions
són els textos didàctics per excel·lència, perquè tenen com a
objectiu fer comprendre els fenòmens sobre els quals han
aportat la informació necessària.
- ESTRUCTURA
- INTRODUCCIÓ--> on es presenta
el tema de què es parlarà..
- DESENOLUPAMENT DEL TEMA
- CONCLUSIÓ--> tracta de fer una
síntesi del que s'ha dit.
- TIPUS DE TEXTOS EXPLICATIUS
- TEXT CIENTIFICOTÈCNIC
ESPECIALITZAT, propi dels
especialistes d'una matèria
- TEXT DE SEMIDIVULGACIÓ, adreçat
a un públic universitari o amb uns
certs coneixements del tema
- TEXT DE DIVULGACIÓ, dirigit a
un ampli sector de la societat
- TEXT CIENTÍFIC PEDAGÒGIC, propi
de l'educació, llibres de text, etc.
- TEXT D'INVESTIGACIÓ,
del tipus tesi
doctoral o similar
- TEXT CIENTÍFIC OFICIAL, informes
d'equips investigadors
- EL TEXT PERIODÍSTIC
- CONCEPTE: S'entén com a text periodístic a aquell que es redacta per
ser publicat en mitjans massius de comunicació, especialment de tipus
imprès. El seu objectiu és informar sobre temes d'interès general o
d'interès per a un segment en particular de persones.
- ELS GÈNERES INFORMATIUS
- LA NOTÍCIA
- CONCEPTE: la seva funció és informar el lector de fets ocorreguts recentment. El llenguatge
que fa servir la notícia ha de ser clar, concís, senzill i atractiu per al lector. Una notícia
perquè sigui completa, ha de respondre a les indicacions qui, què, on, quan i per què, però
això no vol dir que no n’hi puguin aparèixer d’altres com a qui, com, quines conseqüències,
etc.
- ESTRUCTURA
- ELEMENTS DE TITULACIÓ
- AVANTTÍTOL (que serveix per
contextualitzar la informació)
- TÍTOL (que és una sola frase, de
construcció breu i senzilla on es
resumeix i destaca el tret més
remarcable de la informació)
- SUBTÍTOL (que explica i
complementa el títol).
- DESTACATS per remarcar algunes
idees del text.
- EL COS
- Trobem l’entrada o lead on, tenint en
compte que la presentació de la
informació és ordenada, s’amplia la
informació que conté el títol i es pretén
captar l’atenció del lector a fi que continuï
llegint la notícia.
- DESENVOLUPAMENT
- De forma ordenada s’han d’anar
responent les preguntes què, qui, com, on,
quan i si és possible per què.
- TIPUS DE NOTÍCIA
- D'ULTIMA HORA : expliquen fets
que s'acaben de produir, de qualsevol
àrea i indret. •
- DE PREVENCIÓ: pretenen sensibilitzar
sobre els problemes que afecten la
societat.
- DE SUMARI: informen de
les lleis o la política que
afecten la ciutadania.
- COMPLEMENTÀRIES: amplien
la informació principal.
- CRONOLÒGIQUES: segueixen la cronologia vital
del protagonista i són complementàries.
- DE CONTINUÏTAT : segueixen i
informen d'un fet que es dilata en el
temps. •
- DE CREACIÓ: acostumen a
sortir als dominicals. Són de
tema lliure
- ESPACIALS: : informen sobre
fets que es produeixen a
diversos llocs.
- LA CRÒNICA
- CONCEPTE: és un relat periodístic que informa sobre
uns fets esdevinguts en un espai de temps concret.
La crònica sol ser complementària d'altres notícies
sobre esdeveniments que es produeixen de manera
imprevista. L'estil de la crònica és més lliure que el
de la notícia.
- CRÒNICA INFORMATIVA: és el
gènere propi del corresponsal o
enviat especial.
- CRÒNICA INTERPRETATIVA: està vinculat a
un cronista especialitzat. Té la finalitat
d'interpretar el sentit dels esdeveniments
com a observador qualificat dels fets.
- EL REPORTATGE
- CONCEPTE: El reportatge és un article periodístic que
tracta de forma exhaustiva temes que no són de plena actualitat però que
desperten l'interès del públic lector. El reporter crea la informació en lloc de
buscar-la. El reportatge respon a dues situacions comunicatives diferents:
d'una banda amplia un fet d'actualitat, narrat des de l’òptica del
protagonista; de l'altra desenvolupa un tema concret que capta l’atenció del
públic i que els mitjans de comunicació tracten d'investigar i ampliar.
- L'ENTREVISTA
- CONCEPTE: L'entrevista és un diàleg extens i a
fons que manté el periodista amb un personatge
prestigiós o d'actualitat. L'objectiu és aconseguir
el màxim d'informació sobre la persona o el
tema en què ell està qualificat.
- ENTREVISTA DE PERSONALITAT: : té l'objectiu de
revelar el món interior d'una persona rellevant; se
centra en els aspectes més representatius del seu
tarannà i de la seva obra o activitat professional.
- ENTREVISTA D'OPINIÓ: se centra en les
manifestacions i comentaris que una persona
qualificada fa sobre una matèria determinada.
- GÈNERE D'OPINIÓ
- CONCEPTE: La funció dels gèneres d'opinió és crear un
parer, favorable o desfavorable, sobre un fet recent per
tal d'influir positivament en la consciència de la
ciutadania. Els comentaristes són testimonis directes
d'aquests esdeveniments
- L'EDITORIAL
- CONCEPTE: 'article d'opinió o de fons que, sota
l'òptica de la direcció del periòdic, reflecteix les
grans orientacions del diari i fa palesa la seva
ideologia
- ESTRUCTURA
- INTRODUCCIÓ: anuncia el tema, el
relaciona i el contrasta amb els fets de
l'actualitat.
- DESENVOLUPAMENT: exposa
la tesi i els arguments
- CLOENDA: Hi apareixen
judicis, opinions i contrastos
- ARTICLE D'OPINIÓ
- CONCEPTE: Els articles d'opinió
exposen anàlisis, crítiques i
valoracions sobre fets i temes
actuals d'interès general.
- Segueix la mateixa
estructura que els
textos expositius o
argumentatius.
- EL COMENTARI: : és un article concís
que té un espai propi en el diari o
revista. Els temes sön molt variats.
- LA COLUMNA: és un article que ocupa una o dues
columnes impreses del mitjà informatiu. És el
gènere periodístic més personal i l'estil pot ser
molt variat
- LA COL·LABORACIÓ: és l'article d'opinió més extens.
La direcció l'encomana a col·laboradors versats en
alguna matèria..
- L'ACUDIT: és l'expressió d'una opinió
en què l'especialista mira l'actualitat
des d'un punt de vista crític i incisiu.
- LES CARTES A LA DIRECCIÓ
- CONCEPTE: exposen crítiques, denúncies,
comentaris, felicitacions, etc., sobre fets o
qüestions d'actualitat. No han de superar
les vint línies i han d'anar signades.
- LA CRÍTICA
- OONCEPTE: és una modalitat del gènere
d'opinió que consisteix en una ressenya
informativa i avaluadora d'una obra.
- EL TEXT PREDICTIU
- CONCEPTE: El text predictiu ens informa sobre
una situació futura, en base a una situació i uns
condicionaments actuals, per tal de fer-ne una
preparació adequada.
- COM PODEM REALITZAR UN TEXT PREDICTIU? Amb
el temps condicional , el mode subjuntiu, el present
d'indicatiu ,el futur compost, i verbs que suggereixin
per ells mateixos una predicció.
- EL TEXT INSTRUCTIU
- CONCEPTE: ens obliga, ens aconsella o ens recomana
fer una sèrie d'accions i ens informa, a vegades, de per
què hem de fer-les i com hem de fer-les. Primer,
acostuma a presentar la finalitat que persegueix i
després, exposa un seguit d'instruccions. Aquestes
segueixen l'estructura següent: marca d'ordre -acció que
s'ha de fer- com s'ha de fer
- Per expressar les
instruccions és l'imperatiu.
- Per expressar la manera com
s'han de fer les accions, es poden
usar: adverbis i locucions
adverbials
- Per expressar la finalitat d'una
acció, es poden usar: la preposició
per a + nom, oracions introduïdes
per nexes finals... entre altres.
- Per indicar instruments podem
fer servir: per mitjà de,
mitjançant, amb...
- EL TEXT ARGUMENTATIU
- CONCEPTE: El text
argumentatiu té la funció
de convèncer.
- ESTRUCTURA
- INTRODUCCIÓ, és la part que situa,
enuncia un tema i dóna l'opinió a favor
o en contra de l'emissor respecte
- MOTIUS O ARGUMENTS, s'exposen els fets. Per cada
fet presentat, es desenvolupa un argument
principal i d'altres de secundaris o de suport, si és
el cas.
- CONCLUSIÓ, recull la idea principal (TESI) del qui parla a favor
o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser
només argumental o també retòrica. S'expressa
habitualment en l'últim paràgraf.
- Un tipus de text argumentatiu molt freqüent és el POLÍTIC
El seu llenguatge és elaborat i fa servir recursos lingüístics
que atreguin i convencin el receptor, com són l'ús d'un
vocabulari especial i de figures retòriques.
- EL RESUM
- CONCEPTE: Entenem per resum la capacitat de reduir un
text a 1/4 part dels seus mots, aproximadament. Amb el
resum s'ha d'aconseguir, reproduir contingut i
l'organització d'un text original, però de manera reduïda.
- CONCELLS: no s'ha de fer interpretacions personals, hi ha
d'haver totes les idees principals, el producte final ha de ser
un resum, no un esquema, demostrar capacitat de síntesi.
- EL GÈNERE DRAMÀTIC: EL TEATRE
- CONCEPTE: El teatre és un gènere que narra uns fets a
l’espectador per mitjà del diàleg que mantenen uns personatges, i
en alguns casos aquest es limita a la veu d’un sol personatge i,
per tant, parlaríem de monòleg. Parlem de monòleg interior si el
personatge ens va transmetent el seu pensament com si pensés
en veu alta i no s’adrecés explícitament al públic.
- FORMES TEATRALS CLÀSIQUES
- LA TRAGÈDIA: tragèdia tracta temes elevats i seriosos,
amb personatges importants i rellevants de la societat
dominats per fortes passions I com a destí una desgràcia.
- LA COMÈDIA: té una intenció crítica, satírica o moralitzant.
Tracta temes més propers a la quotidianitat i els
personatges són més populars, més identificables pel
públic i el desenllaç és feliç
- EL DRAMA: és considerat un gènere mixt, barreja dels dos
anteriors. El tractament del tema és serios i greu i hi ha la
possibilitat d’un desenllaç tràgic, però els personatges són
propers als espectadors i poden dominar el seu destí