Zusammenfassung der Ressource
ESPARTA
- Història
- Esparta va sorgir a mitjan del segle IX aC. Durant l'època
micènica, existien al sud de la naixent Esparta dos centres
urbans: Amicles i Terapne. En aquesta última ciutat van trobar
santuaris dedicats al rei Menelau i a la seva esposa Helena,
personatges de la Ilíada d'Homer.
- Constitució
- Se sap ben poc de l'evolució interna d'Esparta. Molts grecs pensen que no n'hi va
haver, degut a l'estabilitat de la constiució espartana, que va romandre sense
canvis des dels temps de Licurg. Els espartans no tenien literatura històrica ni lleis
escrites degut a una ordenança de Licurg que ho prohibia expressament. L'Estat
estava governat per dos reis, que pertanyien a dues famílies diferents, amb igual
autoritat per tal que un no pogués actuar contra el veto de l'altre.
- Societat
- Els espartites
- Homoioi (els iguals). Espartans de ple dret. Pertanyien a aquest grup aquells qui eren fills
de pares Espartans, sent els únics que posseïen drets polítics, constituït pels ciutadans.
Aquests eren els guerrers conquistadors, descendents dels doris i nascuts en la mateixa
Esparta. El nom d'Homoioi és testimoniatge, segons Tucídides, del fet que Esparta "ha
instaurat la màxima igualtat entre l'estil de vida dels acomodats i el de la massa: tots duen
una vida en comuna i austera". Els espartans havien de dedicar la seva vida a l'estat
d'Esparta, romanent a la disposició de l'exèrcit o dels assumptes públics.
- Els periecs
- Es creu que els periecs eren els habitants de les ciutats costaneres i d'alguns assentaments terra
endins de Lacònia, conquerits pels espartans però no reduïts a la condició d'ilotes. Els periecs (o
perioikoi) no són ciutadans, però s'encarreguen de la vessant artesanal i comercial de
l'economia. Els periecs (de la perifèria) van ser la segona capa en l'esfera social de la ciutat
d'Esparta, després dels espartistes. A diferència dels espartistes, els periecs podien dedicar-se al
comerç i a la indústria artesanal. La segona capa social estava composta per persones lliures,
però sense drets polítics, administraven les seves comunitats que se situaven fora de la ciutat
d'Esparta.
- Els ilotes
- Els ilotes eren esclaus de l'estat. Se situen en l'esglaó més baix de la societat espartana. La
seva condició exacta disputada ja va anar en l'antiguitat: segons Critias, van anar
"especialment esclaus" mentre que a Pólux, que ocupaven un Estat "entre l'home lliure i
esclaus". vinculat a la terra. Ritualment van ser maltractats, humiliats i sacrificats fins i tot. El
nom és part de la tradició del llogaret de Hélos (Ἕλος), situat sud d'Esparta. Els Hilotas o
ilotas estaven destinats diàriament a tasques agrícoles o al treball domèstic. Podien entrar
també en les files de l'exèrcit esparta.