Antropologia politica

Antropologia política vs. Politologia

Emancipació de l'antropologia politica de la ciencia política J. Habermas (1966), concepció de la política en el pensament occidental:  Politica com a "art" Politica com a "tècnica" Aristótil; La política es la continuació de la ètica. Doctrina justa i bona. La politica forma el caracter,actua pedagogicament. La politica es un art. N. De Maquiavel; El Princep (1513) Analitza l'estat a partir de l'interès propi i els dessitjos de l'èsser humà. Per això es degut, com a mitjà pràctic, concentrar el poder en un sol soberà per crear autoregulació d'aquests implus.  Ex. L'unitat dels petits estats d'Italia. Unificació en una sola nació per la descentralització del poder.  Th. Hobbes. (1588-1679). Leviatan (1651). Influència de noció mecànica / causa-efecte  de l'univers (Bacon, Copèrnic, Galileu, Harvey). Viu guerres civils i entre estats, conflicte entre Esglèsia-Estat desequilibri de govern.  "PAU" com a garantia per a un govern estable i amb autoritat total. Per desferse de la vida de l'home primitiu (solitaria, salvatge i curta) L'home arriba al contacte social, a partir de la concepció del poder comú ( entre iguals) limitant les llibertats egoístes.  Jean Bodine (1529-1596) Els sis llibres de la República” (1576).  " L'ESTAT SORGEIX DEL CONFLICTE"  Govern ha de ser capaç de resoldre el problema del canvi, per poder-se adaptar a les diferències temperamentals del clima i entorn (cultura i moral) Estudi de la politica a partir de la comparativa i inductiva a partir del material historic d'Europa. Influenciat per Montesquieu.  La política entra a les ciencies socials. XVIII Il·lustració francesa i escocesa; recerca dels origens i les formes de la política. Teoria dels tres estadis: Montesquieu, Turgot, Smith. Aspecte instutucional de la política, formes de govern. Influencia de la filosofia social.  

Il·lustració: Escola Escocesa I

D. Hume, A. Smith, J. Steward, A. Ferguson, J. Millar, W. Robertson, Hutchinson... Influència de factors externs i interns:  Teoria dels tres estadis:  Factors, polítics, econòmics, religiosos, culturals. Escocia; autonomia en el camp educatiu, societat i clubs que practiquen la politica, l'art, la ciencia, el comerç, la agricultura. Aristòtil (la família com institució, el govern,...). Bacon (l’empirisme). Locke ( la propietat i el dret natural). Hobbes (teoria del contracte, l’Estat i la coerció).   Societat es un procés observable per les lleis. Ordre conceptual i classificacions:  - Diversitat de costums i institucions: de les primitives fins les civilitzades.  - El mètode inductiu: reduïr de formes generals la diversitat de formes particulars.  Proposta de Montesquieu; “L'esperit de les lleis” (1748). Tres tipus de govern ideals: Republicans Monarquies Despòtics. El govern té una especificitat històrica, en l’estructura i en la geografia.  

Il·lustració: Escola Escocesa II

A. Ferguson: “Un assaig sobre d'història de la societat civil” (1767)  Importància de la propietat. "La propietat incideix en el desenvolupament i l’estabilitat del govern, en l’estratificació social i el conflicte".  Tipus de govern: cadascun d’ells té una peculiar estructura social, política i econòmica.  - L'estat de la natura no és l’estat natural de l’home, és una abstracció.  - L’estat presocial és una ficció filosòfica -  L’home és fonamentalment un animal social. Unitat d’anàlisi no és l’individuo, sinó el grup.              "El conflicte té una funció positiva en l’evolució cultural i en la psicologia individual."  Les realitats econòmiques i socials, l’especialització del treball, la divisió del treball, la desigual distribució de la riquesa.  

Il·lustració: Escola Escocesa III

Perspectiva empírica d’investigació:  temes d'interès de l'escola:  Familia Solidaritat Costums Hàbits Situació social de la dona ,                                     "La propietat és un element de diferenciació social. " L’estratificació correspon a etapes de l’evolució:  - Pastoreix:  acceleració de la propietat privada.  - Comerç: l’estructura social es divideix en classes: propietaris de la terra, capitalistes i treballadors. Les divisions en classes s’estableixen per criteris econòmics: la renda, l’acumulació, el salari.  A. Smith creu que el comerç fa possible la llibertat, d'independència i la solidaritat. No hi ha una teoria del conflicte de classes.

Il·lustració: Escola Escocesa IV

 Ferguson: relació directa entre propietat i estatus.   Millar: l'influencia i l’autoritat sorgeixen de la propietat. Ferguson i Millar: la diferenciació en classes varia a les societats primitives, no hi ha apropiació de la propietat. Amb l’agricultura la propietat es acumulada permanentment per individus i famílies.  Milllar: l’autoritat deriva de la riquesa i arriba a ser estable i permanent. 

IL·LUSTRACIÓ: ROUSSEAU. I

 Jean Jacob Rousseau (1712-1778) “Del contracte social” (1762). La llibertat no es la "llibertat natural", sino que la "llibertat civica"  L’entitat civil és una entitat moral a la que l’home té que obeir.  Converteix al instint amb justicia i aportant moralitat.                   "Aquesta obediència no s’obté per la força, sinó per el contracte social, que fa que l’home sotmeti el seu egoisme a la                                                             voluntat general.  Voluntat i propietat."   Ego-Estat/societat: Per Hobbes l’home té que sotmetre el egoisme a l’Estat. Per  Rousseau l’home sotmet l’egoisme a la societat.   "Un govern legítim és un agent de la societat, no el seu amo, i sorgeix d’una societat governada per la voluntat general. " Per la majoria dels il·lustrats, el problema polític:    -  llibertat personal vs. l’autoritat civil. Rousseau. "Si l’Estat esta legitimat esta al servei de la voluntat general i, per tant, l’individuo que té que estar d’acord en servir la voluntat general, se sent lliure, no coartat per cap força externa. "    

IL·LUSTRACIÓ: ROUSSEAU. II

 Aquesta concepció depèn de determinades condicions socials, la més important la igualtat política i econòmica. "Un públic “educat” manifestarà un “esperit únic”. El resultat serà la tendència cap a la unanimitat d’opinió sobre els problemes polítics y no, simplement, un “govern de la majoria”." EDUCACIÓ MORAL                Rousseau.  tractava d’establir una teoria de l’obligació, no la submissió a la força governamental, sinó l’ajust intel·ligent de la societat.  

SEGLE XVIII. LA TEORIA DELS QUATRE ESTADIS.

 Adam Smith (1723-1790) i Anne-Robert Jacques Turgot (1727-1781)   Smith: ”Investigacions de la natura i les causes de la riquesa de les nacions” (1776).   Turgot: “Reflexions sobre la formació i la distribució de la riquesa” (1766). “Sobre la llibertat en el comerç del gra” (1770).   A. Smith, cap a 1750, comença a usar la teoria dels quatre estadis a Glasgow: - Caça - Pastoreig - Agricultura - Comerç Turgot, conferència a La Sorbonne (1750) menciona el quart estadi també. Per cada estadi estudia: Canvis en la població Propietat Esclavatge Excedent social Govern Coincidència entre Smith i Turgot sense tindre coneixement del pensament d’un ni d’altre, només una influència comú: “L’esperit de les lleis” de Montesquieu.

SEGLE XVIII. LA TEORIA DELS QUATRE ESTADIS. II

Montesquieu diferencia les societats de caça, pastoreix, agricultura i comerç, però no hi ha una successió d’estadis de desenvolupament, no dona rellevància al model de subsistència. Smith presenta el desenvolupament de la societat basat en el “determinisme econòmic”:  Estadis socioeconòmics consecutius i distints. Modes de subsistència diferents. Correspondència entre les bases econòmiques i idees i institucions polítiques, morals i legals. El pas d’un estadi a un altre: acció humana no conscientment dirigida.  Idees bàsiques d’aquesta concepció materialista de la història es troben en J. Millar  

SECLE XVIII. LA TEORIA DELS QUATRE ESTADIS. III

 Resum:  La societat i la història s’expliquen per la successió de causes i efectes. Els canvis socials s’expliquen en termes de lleis. El model de subsistència és un factor clau del desenvolupament. Interconnexió entre propietat i govern en el procés de desenvolupament. Per Smith la propietat varia  amb les formes de govern. L’excedent social explica l’origen i creixement de les ciutats, manufactures,... El desenvolupament passa per quatre estadis socioeconòmics. A cada estadi correspon diferents idees i institucions relatives tant a la propietat com al govern.