Seu de Valencia

L'Església Catedral-Basílica Metropolitana de l'Assumpció de la Mare de Déu de València, la Seu, és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada per desig de Jaume I a l'Asunción de María. Va ser consagrada l'any 1238 pel primer bisbe de València posterior a la Reconquista, Fra Andrés d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita de Balansiya, que s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica, edificada sobre un antic temple romà dedicat a Júpiter o Diana, del que inclús hui es poden veure en peu les columnes, en el museu de l'Almoina, junt amb la Catedral. El gòtic valencià és l'estil constructiu predominant d'esta catedral, encara que també conté elements del romànic, del gòtic francés, del renaixement, del barroc i neoclàssic. En el seu interior es venera el Sant Calze, datat del segle I, i dau a la catedral pel rei Alfons el Magnànim en 1436. L'estructura principal de la Catedral de València es va alçar entre els segles XIII i XV, per la qual cosa és principalment d'estil gòtic. No obstant això, la seua construcció es va prolongar diversos segles raó per la qual hi ha una mescla d'estils artístics -que van des de romànic, fins al neoclassicisme- que és la característica més rellevant de la catedral de València i que la convertix en una joia de l'arquitectura universal.