INTRODUCCÍO A PLATÓ

Plató (428/427-348/347 aC)

Un dels filòsofs més importants de tots el temps, per no dir el més important, ha estat Plató. Aquesta  importància es pot veure reflectida en la frase d'A. N. Whitehead: ''La filosofia occidental no és res més que una serie de notes a peu de pàgina als diàlegs de Plató.''. Així doncs, el pensament Platònic té molta força, on la podem apreciar en el contingut i la forma que transmeten la centralitat de les seves preguntes i la complexitat de les seves respostes. Plató va tractar dues temàtiques que es fecunden mútuament: pensar i viure. El pensament pot crear maneres de viure i conviure, i les maneres de viure o conviure activen el pensament.

El context polític, cultural i biogràfic de la filosofia platònica

Plató viu en una època de crisi en la ciutat d’Atenes, la ciutat està en decadència i la societat grega tenia dos problemes:-    Era massa complexa en la seva organització.-   La polis era massa petita per grans capitals i les males collites o les guerres podria arruïnar-la.Plató des de la mort de Sòcrates es centra en la política i ho fa partint de la base que la democràcia ha fracassat ja que no deixa criticar i ha matat a qui la volia fer més justa –Sòcrates- . Plató pensa que la democràcia es un règim degenerat, allà on mana tothom, no mana ningú així doncs els filòsofs han de passar a l’acció i fer una política ètica. Plató fa reflexions polítiques i millora els futurs governants a través de la formació de la seva acadèmia (formada a l’any 387 a. C). Plató creia que calien governants savis i justos per així governar justament i prudentment. En l’educació intervindrà l’ús correcte de les paraules i aquestes no hauran de ser un instrument de persuasió que no tinguin res a veure amb la veritat.Plató creu que els éssers han d’obtenir els coneixement dels principis i de les idees a partir de:-       El  convenciment argumentat (llenguatge de la raó, logos)-       El convenciment dibuixat (llenguatge de símbol, mythos)I doncs creu que els humans poden estar educats en el bé gràcies al Fedó  - la immortalitat del ànima-  que possibilitarà dissenyar una educació i una política real. L’educació s’ha de basar en la raó i aquesta es immortal gràcies a la immortalitat del ànima. Plató considera que l’anima es un instrument de coneixement ja que únicament l’ànima ens porta a les idees.El model polític platònic resulta utòpic i ideal i així es veu a La República, una de les obres més estudiades de Plató. La República plasma l’assentament de la Justícia i el Bé en la ciutat per tal de fer feliços als seus ciutadans. Plató va dibuixar un ordre jeràrquic estructurat en tres estaments:1)    Els governants,  tenien que ser coneixedors de la Justícia i de la veritat.2)    Els guardians, tenien que ser educats amb severitat per tal de vetllar per  l’ordre intern de la ciutat i la seva defensa en l’exterior.3)    Els agricultors i els comerciants havien de ser moderats i educats .La política només seria positiva si es respectava aquest ordre jeràrquic i si cadascú feia les tasques esmentades virtuosament. Al cim del govern de la ciutat hi havia de haver el “filòsof-rei” que és la unió del saber i del poder i havia d’estar guiat per les idees. Així doncs el “filòsof-rei” no era el més popular sinó el més savi; tenia dos elements importants,  l'autoritarisme i l’ intel·lectualisme. La ciutat havia d’estar en mans de qui millor reflexioni i de qui millor coneixi.

El pensament platònic al marc de la seva preocupació política

La república és una obra de Plató on es basa d’un extens diàleg compost per deu llibres i cadascun dels llibres correspon a un volum. No se sap quan es va escriure però ho podem situar en el darrer terç del S. V a. C. Probablement Plató va escriure aquesta obra per el que va suposar per ell la guerra i per la mort de Sòcrates. En l’obra “La República” hi ha dos tensions de mentalitat:-       La mentalitat que defensava els valors tradicionals.-       La mentalitat que acceptava el nou intel·lectualisme racionalista dels sofistes.El personatge que porta les converses en l’obra és Sòcrates amb un domini de la ironia i de la dialecte meritoris.De “La República” s’han fet dos grans interpretacions, les quals s’han de tenir en compte a l’hora de llegir-la.-       Text fonamentalment polític.-       Text relacionat amb l’ètica individual i que prepara l’ésser humà per ser un ciutadà excel.lent.Auguste Diès, un francès especialista en Plató va dividir l’obra en cinc grans blocs:

Els llibres de la República de Plató

A continuació un resum al contingut del llibre per comprendre millor l’antologia platònica.LLIBRE I → Discussió sobre què és la justícia. Cèfal i Polemarc pensen que la justícia es destruir el que es deu. Intervé el sofista Trasímac i situa el problema de la justícia en l’àmbit del poder. Sòcrates opina que la justícia del governant busca el millor per els seus súbdits.LLIBRE II → Glaucó proposa la calcificació triartita dels béns – bens desitjables per si mateixos amb independència de les seves conseqüències, bens desitjables per si mateixos i per les seves conseqüències (està d’acord Sòcrates), i per últim bens desitjables pels seus beneficis indirectes (la gent està d’acord). Els germans de Plató demanen a Sòcrates la demostració de la preferència per la vida justa en relació a la vida injusta. Es discuteix sobre la justícia en l’individu i en la ciutat. Formació de la ciutat i dels seus estaments.LLIBRE III → Continuació dels conflictes del llibre II. Plantejament d’un nou procés educatiu, critica ens anteriors models.LLIBRE IV → Rebuig a la felicitat particular. La pobresa i la riquesa dels ciutadans. Les diferencies a la ciutat i la justícia. Parts de l’ànima i de les seves funcions.LLIBRE V → Les tasques de la dona a la ciutat, els nens, l’esclavatge i les lluites. Debat sobre la societat justa i filòsofs governant ciutats.LLIBRE VI → Concepció de la filosofia i el filòsof en els seus coneixements i el seu paper a la ciutat, l’ànima del filòsof. Possibilitats de formació filosòfica dels joves i possibilitats de convèncer a la multitud. L’analogia del Sol i del segment d’una línea.LLIBRE VII → Antologia d’una caverna i explicació. Estudis dels filòsofs governants i la formació d’aquests.LLIBRE VIII → Les classes de constitucions: aristocràcia, gènesi de les formes polítiques, des de la ciutat injusta, la timocràcia, l’oligarquia, la democràcia i la tirania.LLIBRE IX →  Exposició del règim polític allunyat de la justícia. Proves sobre la superioritat de l’home just damunt de l’home injust. Conclusió: la justícia es millor que la injusticia que esclavitza a l’home i el perverteix.LLIBRE X → Continuació de la critica a la funció educativa. El problema del mal i la immortalitat del ànima. Les recompenses de la vida justa. El mite d’ER, sobre els premis i els càstigs que rebran en el mes enllà les ànimes dels justos i dels injustos. Importància de viure en la justícia.

*En el següent  document d'Examtime trobareu el resum dels fragments que apareixen a la Introducció

Lidia Calvo, Berta Morera, Marta Carmona i Mar Forné

El nom de Plató era un sobrenom que volia dir ample, ja que elles deia Arístocles. Va néixer a Egina, una petita illa aprop d'Atenes, i va viure entre els segles V i IV aC.  Plató va créixer envoltat de violència causada per la guerra del Peloponès, que va durar fins que ell va tenir vint-i-quatre anys. Això va fer que volgués combatre i trobar  sortida a la situació. Volia crear una societat cívica educada, i que la multitud de la polis en fos membre. El segleV aC va ser l'anomenat segle d'Or, el moment més esplendorós d'Atenes i la ciutat per excel·lència, ja que hi havia els millors escultors, arquitectes, pintors, excel·lents poetes, dramaturgs, oradors i sofistes de tota Grècia. La política d'aquell temps es basava en la democràcia  que concedia la paraula als seus ciutadans per tenir una participació directa en l'àmbit polític. Atenes va ser la primera ciutat grega en imposar aquest tipus de règim. Les decisions polítiques i judicials es decidien després  que els ciutadans opinessin per tal de debatre qüestions que afectaven individualment i a la polis. Els sofistes van tenir un paper molt important ja que ensenyaven l'art de la paraula i del discurs als ciutadans que demanaven el seu servei per tal de poder arribar a convèncer davant de l'assemblea o dels tribunals.Plató segurament va ser educat per un sofista, com era costum amb els joves d'Atenes que provenien d'una família aristocràtica. Als vint anys va conèixer a Sòcrates, qui el va fer decidir en la seva manera de viure. El procés contra Sòcrates i la seva condemna de mort van fer que Plató repensés el fet polític de ple.Plató va haver de fugir a causa de la situació política ja que els seguidor de Sòcrates (socràtics) no estaven ben vistos. Plató, però, va escollir els llocs on va anar amb un objectiu.  Es va refugiar durant dos o tres anys a Mègara, on es trobava una escola on s'aprenia, entre altres coneixements, l'art de la controvèrsia (erística). Allà Plató va perfeccionar la seva capacitat argumentativa. Després va anar a Egipte, primer ala ciutat d'Heliòpolis, on s'hi inicià en l'antiga saviesa dels misteris de l'Antic Egipte. Al haver participat durant poc temps a la guerra de Corint, se'n va anar a Cirene, també a Egipte, on va estudiar matemàtiques a l'escola Teodor. A Siracusa, al sud d'Itàlia, va fracassar en temes polítics, i va estar a Cronota i a Tarent. A Tarent va fer amistat amb un filòsof pitagòric, que va conformar en part el pensament polític de Plató. El coneixement dels pitagòrics va aprofundir en el seu pensament matemàtic, musical, astronòmic i polític. Després d'aquestes estances per el mediterrani, va tornar a Atenes cap als quaranta anys per quedar-se, on va fundar una prestigiosa institució: l'Acadèmia (387 aC.)                             Atenes havia adquirit estabilitat i certa prosperitat, i això permetia que es pensés en repensar tota la seva manera de comprendre la política i fer una Atenes millor, més excel·lent. La posició de Plató en relació a aquest canvis necessaris en la política d'Atenes avarca l'aspecte filosòfic i polític. Filosòficament, creu que al govern d'Atenes només hi haurien d'accedir els més savis i amb més capacitat per governar. Políticament, Plató creia que el desordre en les opinions portava a un relativisme del pensament i dels costums perjudicial per a Atenes. Plató accentua enormement la necessitat de l'educació (paideia) dels ciutadans i dels polítics, ja que l'home ha estat una de les preocupacions constants de Plató. Per aquest motiu funda l'Acadèmia, per formar als joves en matemàtiques i filosofia per tal d'esdevenir bons governants d'Atenes.La seva experiència i convivència amb altres persones com Sòcrates i els pitagòrics han fet que Plató emprengués una reflexió que li permet ordenar el seu pensament i la seva actuació amb vista a la Justícia i el Bé, tant de l'individu com de la polis. Plató va esdevenir el veritable deixeble de Sòcrates no perquè penses igual que ell, si no perquè va arribar a pensar per ell mateix, cosa que Sòcrates volia que fessin els seus dialogadors.Plató va optar per un model de vida filosòfica combinant els coneixements adquirits per Sòcrates i els pitagòrics, que ambdós van ser perseguits i morts a causa dels seus pensaments. Així doncs, Plató va evitar els desavantatges dels dos i en va recollir els avantatges, transmitent així als alumnes de l'Acadèmia un ensenyament segur. Va viatjar tres cops més a Sicília  per realitzar el seu model filosòfic polític, però va fracassar. Tot i així, Plató no va abandonar la idea de fer possible una ciutadania i una Ciutat regits per la Justícia i el Bé cercats amb l'esforç de la raó i de la duresa que comporta tota educació.Plató va morir als vuitanta anys, després d'un ingent treball filosòfic i polític. És un dels primers filòsofs grecs dels quals posseïm tota la seva obra escrita. No obstant això, el pensament de Plató no està obertament expressat en la seva obra escrita, ja que aquesta és expressió en un espai i temps determinats del pensament de  Plató, però el seu pensament es desplega en espais i temps més amplis que la seva obra escrita.Això  ha fet que es posi en relleu la qüestió del valor dels escrits de Plató de cara al coneixement del seu pensament filosòfic, ja que en ella es decideix quin és el pal de paller vertebrador de les doctrines filosòfiques platòniques. Uns sostenen com a teoria filosòfica principal la “teoria de les idees”, d'altres la “teoria dels principis”.  Per als primers, les idees són el punt culminant de la filosofía platònica. Tot en Plató gira en voltant del fet de plantejar unes entitats autònomes i reals que tenen existència pròpia fora de la ment, i que donen explicació de la totalitat d'un mon que tan sols ens aproxima a l'autèntica realitat o món de les idees. La idea més important és la idea de Bé.Per als que defensen la “teoria dels principis”,  el més profund del pensament filosòfic platònic és la consideració de l'existència d'uns “principis”, que configuren i ordenen la realitat i el coneixement d'aquesta realitat. El principi suprem és el Bé-Bellesa. El gènere literari de l'obra escrita  de Plató es el “diàleg”. La tradició platònica ens ha transmès quaranta-dos diàlegs, tretze cartes i un recull de definicions, però no tots aquets escrit se li atribueixen a Plató. Hi ha els escrits apòcrifs, que no són de Plató, els escrits suspectes, que no és del tot clar que siguin de Plató, i els escrits autèntics. La major part de l'obra escrita de Plató és en forma de “diàleg”, on el debat principal és la forma filosòfica per excel·lència d'apropar-se al coneixement i la contemplació de la realitat. Plató va fer que el “diàleg” fos el millor vehicle literari per expressar  filosòficament l'estructura dialèctica de la realitat. Això fa que la lectura de l'obra platònica no sigui fàcil de llegir i que ens calgui una atenció especial a l'estètica del diàleg.Les lectures que s'han realitzat de les obres de Plató les podem englobar en tres grans marcs interpretatius: a) la interpretació metafísica; b) la interpretació misticoteològica o religioso-profètica; i c) la interpretació eticopolítica o educapolítica.

PLATÓ: INTRODUCCIÓ

el context

el pensament platònic

"la república"

"la república" (2)