La literatura del segle XIX

El context europeu En el segle XIX estava La revolució Francesa de 1789 havia defensat el lema de "llibertat, igualtat  fraternitat" i la revulució industrial, creà el clima social que afavorí aquests canvis. La burgesia subsituí la noblesa com a clase social dominant, la societat feudal es transformava  en una  societat de classes. Diversos corrents ideològics, filosòfics i estètics  se succeïren al llarg del segle XIX, corrents que s'expressaren en la literatura

El romanticisme fou un moviment artístic i cultural, nascut a Alemanya i la Gran Bretanya, que s'estengué per Europa a la fi del segle XVII durant la primera meitat del segle XIX. Els romantics creien en la bondat natural  de les persones i defensaven la llibertat, que es va traduir en una exaltació del sentiment patriòtic. Afirmaven la importància de les forces irracionals, la fantasia i els sentiments. Algunes d'aquestes idees es reflecteixen en la literatura: --> Conreu de diferents gèneres (novel·la , poesia i teatre) i defensa de la creativitat l'originalitat... -->Experimentació de temàtiques noves: lleig o grotecs, personatje marginat o víctima. Interés pels temes històrics, sobretot de l'edat mitjana. -->Narració de les històries des d'un punt de vista subjeciu: explorar la realitat interior de l'individu, és freqüent trobar-hi somnis i visions. L'entorn pren un protagonisme especial, creuen que el paisatge és fonamental per a elevar l'ànima. -->Protagonisme d'un heroi romàntic: sent la insatisfacció davant la realitat i pretén transformar-la amb un idealisme poètic i estètic, amb anyorança, malenconia o dolor. Escriptor + rellevant com : Victor Hugo, Walter Scott, Mary Shelly, altres com Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer.

El corrent literari costumista s'interpreta com una afirmació de les tradicions. Trobem diferències entre el constumisme rural, vinculat a la vida i les tradicions  del camp, i el costumisme urbà, en contacte amb els canvis socials. Aspirava a descriure la realitat contemporània, lo contrari al romanticisme, i no només es desonvolupà en la prosa periodística, sinó també la poesia, teatre i la narrativa. El gènere més genuí del constumisme és l'article o quadre de costums, desenvolupat en els periòdics populars.

Es desdenvolipà des de mitjan segle XIX, amb una posició crítica enfort de l'idealisme i del subjctisme dels romàntics. Volia reflectar la realitat amb objetividad, descriure tant la bondat com la maldat, tant la bellesa com la lletjor, s'interessà per la societat contemporània. Els individus ja no estaven dominats per forces inconscient , sinó marcats per un temps, un espai i un ambient concrets. Volien descriure la realitat total, tant aspectes individuals com socials, polítics i econòmics . El gènere més conreat fou la novel·la, a partir de les obres de Balzac, Stendhail i Flaubert.

És un corrent literari que sorgí a França com a evolució del realisme, influït per l'esperit científic i positiva de l'època; afirmava el  determinisme biològic i social, el comportament humà estava determinat per lleis. El més representatiu fou el francés Émile Zola (Paris, 1840-1902). Era admirador de Balzac i de Flaubert, i defensor e l'aplicació dels nous principis científics a la literatura.

La Renaixença   L'arribada de les idees romàntiques europees cap a 1830 va comportar un canvi d'actitud: es va despertar un sentiment reivindicatiu tant de la llibetad individual com de la col·lectiva. Esto provocà el sorgiment de moviments de recuperació d'algunes llengües minoritzades i de les senyes d'indetitat cultural.   A partir del 3er decenni del S. XIX, trobem textos literaris que mostren la voluntat de recuperació dels usos cultes. La publicació en 1833 del poema "La Pàtria", de B. Carles Aribau, es pren com a inici de la Renaixença.   La Renaixença, a més de reivindicar la llengua formal i la literatura culta, afavorí el sentiment patriòtic i les senyes d'indentitat col·lectiva, així la classe burguesa evolucionà evers posicions nacionalistes.

Se divide en 4 etapes:   -1ª etapa. A Catalunya. 1830 s'inicià la poesia romàntica. A València, Tomas Villarroya publicà en 1841 la "Canço".

-2ª etapa. En 1859 es recuperaren a Barcelona els Jocs Florals

-3ª etapa. 1870, els Jocs Florals també es convocaren a València, i l'any 1878 es creà Lo Rat Penat.

-4ª etapa. A les Illes Balears, la Renaixença s'introduí cap a a fi del S.XIX i les primeries del XX.

La poesia   El gènere més conreat durant la Renaixença. Els Jocs Florals estimulen la creació de la temàtica patriòtica i amorosa.   Els escriptrs empraren un estàndar literari arcaïtzant. Hi havia 2 corrents: -Poetes de guant: llengua antiquada -Poetes d'espardenya: llengua viva del poble

TEODOR LLORENTE València, 1836-1911. Estudià dret i filosofia, també fou periodista, fundador i director del diari Las Provincias. Va escriure Poemes històrics, patriòtics, religiosos i amorosos. També escrigué poemes de tema rural com "Vora el barranc dels Algadins".

CONSTANTÍ LLOMBART   Pseudònim de Carmen Navarro i Llombart (València, 1848-893). En 1878 fundà, amb Teodor Llorente, LO RAT PENAT. Escrigué Los fills de la morta viva.

El context social i la narrativa europea   Es desenvolupà al llarg del S.XIX seguint els moviments estètics i ideològics en un context històrics de grans transformacions econòmiques socials. Els escriptors eren hereus de la Revolució Francesa de 1789, en què triomfaren els valors burgesos (llibertat, igualdat i fratenitat). Es van succeir diferents corrents estètics: durant la 1ª meitat de segle predominen les idees romàniques, però durant la 2º meitat triomfaren el realisme i el naturalisme. -Romanticisme: Defensà arreu d'Europa la llibertat dels individus i dels pobles. Aquest esperit produí a casa nostra el moviment de la Renaixença, que impulsà la recuperació de la literatura culta i la recuperació dels nostres escriptors clàssics medievals com a referents literari i el tractament de temes històrics propis. -Realisme i Naturalisme: Propugnaven la cerca de la veritat i l'objectivitat per sobre de les idees. El gènere literari més conreat fou la poesia. A la 1ª del S.XIX, la manca d'escriptors de novel·la afavorí la lectura de traduccions d'autors europeus, entre els quals destaquen:     -L'anglés Walter Scott. La narrativa romàntica de la Reaixença adoptà l'estil medievalitzant i conservador de Walter Scott, que   situava l'acció en moments històrics de crisi i que pretenia descriure l'època amb objectivitat a partir d'uns personatges ficticis   com a protagonistes.

-Els francesos Chateaubriand, Victor Hugo, Alfred de Vigny, Balzac, Zola o George Sand. Proclamaren la llibertat de l'escriptor en     la interpretació de la història des de la pròpia subjctividad.

-L'alemany Goethe, autor romàntic que conreà la poesia, el teatre i la novel·la filosòfica.

    La narrativa es desenvolupà, per tant, amb un cert retard, però i trobem el ressò dels corrents literaris que se succeïen a Europa: romanticisme, costumisme, realisme i el naturalisme.     Antoni de Bofarull   Fou un dels escriptors principals de la Renaixença, historiador i autor de poesia, novel·la i teatre, a més de coautor d'una gramàtica. Fundà el diari satíric El Hongo i publicà articles de crítica literària en diversos diaris, en els quals reivindicà el restabliment dels Jocs Florals.

Narcís Oller   Alternà la professió d'advocat amb l'escriptura de novel·les, contes, quadres de costums, teatre i llibres de memòries. Inicià la seua carrera literària en castellà, però la relació amb escriptors de la Renaixença i amb els crítics Josep Yxart i Joan Sardà, introductors del naturalisme. Oller busca la veritat en l'art, entesa com a reproducció de la realitat, perspectiva que el lliga a la realitat del seu temps i el seu entorn.

?? ?????? ???????ò??? ?? ?????? ?????????   El teatre valencià del S.XIX s'arrela en la tradició popular dels col·loquis del segle anterior, i es mané malgrat les disposicions legals en contra, com ara el decretde 1867 que prohibia l'ús de cap altra llengua que no fóra el castellà , fet que forçava els autors a escriure textos bilingües. L'interés pel teatre es relaciona amb la consilodació de les classes mitjanes urbanes i l'ascens de la burguesia. Una mostra d'aquest interés fou la inaguració en 1832 del Teatre Nou de Valencia, que es transformà en Teatre Principal en 1854. Cal tindre en compe que el teatre decimonòic no fou gens homogeni; a mitjan S.XIX havia 2 tendències teatrals: poular i culte.   ➤ᴛᴇᴀᴛʀᴇ ᴘᴏᴘᴜʟᴀʀ defensava l'ús de la llengua "tal com es parla", recollia expressions més vives i col·loquials. Els temes tractats era fidel a la descripció de la vida quotidiana, també hi havia teatre religiós popular, com els miracles de sant Vicent Ferrer. El gènere més representatiu fou el sainet; predominava caràcter còmic i burlesc de situacions domèstiques amb personatjes típics de les classes populars i amb una temàtica amorosa, algunes obres adoptaven una visió més cítica amb els costums socials o decisions polítiques. Uns autors de sainets destaquen Josep Bernat i Baldoví, Eduard Escalante i Françesc Palanca i Roca, i el català Frederic Soler. ➤ᴛᴇᴀᴛʀᴇ ᴄᴜʟᴛᴇ compartia idels i criteris de la Renaixença, volian recuperar la literatura culta, els autors evitaren l'ús de vulgarismes i castellanismes, i els substituïren amb arcaismes medievals; anomenaren aquesta llengua "llemosina". El corrent culte es caracterizava per que recreava ambients i personatjes històrics, preferentment medievals i temes realistes i de crítica social. Autors més representatius foren Àngel Guimerà i Victor Balaguer.    

??????  ?????????  

(València, 1834-1895) Visqué la seua infantesa amb una família humil del Cabanyal. De jove treballà com pintor de ventalls mentre escrivia obres de teatre, prompte entrà en conteacto amb autors de la Renaixença. Les dues primeres obres tracten de la vida de sant Vicent Ferrer. Fou autor de Sainets com ara Un grapaet i prou, Bufar en caldo gelat ... Les seues obres tingueren un gran èxit e influïren en altres saineters. Les caraterístiques que permete reconéixer-los són una mostra d'humor dels costums i conflictes de les classes mitjanes i baixes. S'hi manifiesta especialment el desig d'ascensió social dels personatges , que per aconseguir-ho canvien el valencià pel castellà, com signe de distinció social.

À???? ??????à

(1845-1924) Nasqué a Santa Cruz de Tenerife. Fou un dels fundadors del setmanari La Renaixença (1871) i es donà a coneixer com a poeta en 1877, any en què guanyà 3 premis del Jocs Florals. El gènere qui atorgà el reconeiement del públic fou el teatre. En la trajectòria teatral hi ha 3 etapes: ➤ʀᴏᴍÀɴᴛɪᴄᴀ. Correspon a l'estrena de la 1ª obra teatral, Gal·la Placída, suposà la restauració del teatre culte català.   ➤ᴅʀᴀᴍᴇꜱ ʀᴇᴀʟɪꜱᴛᴇꜱ. Entre 1890 i 1900, él abandonà l'estètica romàntica i evolucionà vers el realisme amb temes més pròxims als problemes de l'època en obres com Maria Rosa ... És el periode de plenitud de l'autor.   ➤ᴇᴛᴀᴘᴀ ꜰɪɴᴀʟ. És un període eclèctic, rep la influència del modernisme i prova de renovar-se amb noves formes d'expressió .