L’ART BARROC

1. El terme barroc apareix amb un cert senti pejoratiu, i sembla derivar de "Barrueco", nom donat a una perla de forma irregular, associant-lo a la complexitat de l'art d'aquesta època. Per aquest motiu l'irregular i el complex es barregen en la definició del barroc.
2. Actualment, entenem per Barroc l'estil que al llarg del segle XVI i part del segle XVIII apareix a Itàlia i s'estén per Europa, amb un llenguatge propi i complex, amb diferents solucions estètiques i formals.

1. Tendència de barrejar les disciplines artístiques.
2. Gust per la teatralitat.
3. Contrast entre llums i ombres.
4. Cerca l'espiritualitat, les sensacions i les passions internes.

Nota:

• L'estil Barroc neix a Itàlia, especialment a Roma i els nous mecenes són principalment els Papes.

1. Característiques Generals
   1. La concepció de l’edifici és unitària.
   2. Sensació de moviment mitjançant: exuberància decorativa, ús de plantes de forma elipticas i ovals, creació dels efectes de llum ombra.
   3. Hi ha una fascinació pel curvilini i dels ritmes ondulats, sobre el recte. Metamorfosi de les línies.
   4. La Arquitectura va unida a l’urbanisme.
   5. Sorgeix l'ús d'elements nous, espectaculars i atractius; és el cas de la columna salomònica.
2. Itàlia

   Nota:

   • L'art barroc italià manté uns esquemes que són clàssics i preval la iconografia religiosa.
   1. CARLO MADERNO (1556-1629)

      Nota:

      • Gran urbanista i arquitecte de la Roma prebarroca. 
      1. Basílica de Sant Pere del Vaticà,

         Nota:

         • Desfà la primitiva idea de Bramante, de la planta de creu grega, i allarga la nau major i construeix una façana que s’articula mitjançant un ordre gegant de columnes corínties que suporten un entaulament, i un àtic de poca alçada.
   2. GIAN LORENZO BERNINI (1598-1680)

      Nota:

      • És el màxim exponent del Barroc romà.  És escultor, pintor, decorador, urbanista i per descomptat arquitecte.
      1. Baldaquí de Sant Pere

         Nota:

         • Cobreix l'altar major situat sota el cimbori de la basílica. Aquesta immensa construcció de bronze a penes té una línia recta i hi ha gust per la escenogràfic, diàfan, dinàmic i ondulant.
      2. Plaça de Sant Pere del Vaticà

         Nota:

         • Aconsegueix un grandiós efecte de perspectiva urbanística gràcies a la combinació de la gran columnata el·líptica. Les columnes neixen de la façana de la basílica com dos grans braços que acullen la humanitat.
   3. FRANCESCO BORROMINI (1599-1667)

      Nota:

      • És un arquitecte que juga més amb el canvi, el moviment i amb els espais interiors.
      1. San Carlo alle Quattro Fontane

         Nota:

         • Esglèsia de planta el·líptica i paret ondulant, resolta mitjançant línies còncau-convexes que envolten a l'espectador.
      2. Sant’Ivo alla Sapienza

         Nota:

         • Planta mixtilínia basada en una estrella de sis puntes i un alçat original rematat per una cúpula decora da en espiral.
3. França

   Nota:

   • Es desenvolupà un art més contingut: plantes més senzilles, façanes més severes, respecte per les proporcions i els detalls dels ordres clàssics, i renúncia a les ondulacions i als efectes més espectaculars.
   1. CLAUDE PERRAULT (1613-1688)
      1. Façana Museu de Louvre

         Nota:

         • Destaca la solemnitat romana del Cinquecento a l’esperit reial francès.
   2. JULES HARDOUIN-MANSART (646-1708)

      Nota:

      • Fou un arquitecte francès, un dels més importants del  segle xvii europeu, considerat la culminació del Barroc a França, estil que va servir per engrandir el nom de Lluís XIV.
      1. Palau de Versalles

         Nota:

         • La planta del palau té forma de U, la façana exterior del qual  s’articula entorn a un cos horitzontal dividit en 3 pisos. 
4. Espanya

   Nota:

   • Manté els esquemes fonamentals dels edificis. A la primera meitat del segle XVII persistien els models herrerians caracteritzats per l’austeritat i la simplicitat; en canvi, a la segona meitat del segle, la influència dels Churriguera donarà pas a una arquitectura molt més ornamental.
   1. JUAN GÓMEZ DE MORA (1596-1648).

      Nota:

      • Pertany al corrent herrerià. El seu estil és sobri i geomètric.
      1. El Convent de l’Encarnació

         Nota:

         • Exemple de l'arquitectura eclesiàstica del segle XVIII a Espanya. Importància dels relleus tallats en pedra que adornen la façana central.
      2. El Panteó Reial d'El Escorial
      3. Plaça Major de Madrid.

         Nota:

         • La Plaça està compost per elements típics del barroc madrileny: maó vermell a les façanes, llindes i balconades corregudes i torres rematades per chapiteles.
   2. Família Churriguera

      Nota:

      • L'any 1700, amb la recuperació econòmica, a Castella, el panorama arquitectònic és dominat per aquesta família. 
      1. ALBERTO CHURRIGUERA (1676-1750)
         1. Plaça Major de Salamanca

            Nota:

            • La bella decoració, els efectes policroms de la pedra i el granit, fan d'aquesta plaça un exemple singular, amb un to més alegre i festiu, enfront de la severitat d'altres places castellanes.
      2. FERNANDO CASAS Y NOVOA (1670-1750)

         Nota:

         • Va ser el principal representant de l'arquitectura barroca a Galícia.
         1. Façana de l’Obradoiro

            Nota:

            • El moviment, la decoració i l'empenta vertical creen efectes de pur sabor barroc.
5. Rococó

   Nota:

   • Aquest moviment es desenvolupa a França a la primera meitat del segle XVIII,
   1. Característiques Generals
      1. Es posa al servei de l’aristocràcia.
      2. Gust per la decoració xinesa.
      3. La decoració interior es desborda.
      4. El palau urbà serà l’edifici preferit.
   2. Espanya

      Nota:

      • El gust rococó es manifestà en la decoració interior dels palaus borbònics. 
      1. Palau d’Orient, d’Aranjuez i de La Granja

Nota:

• En escultura també és Roma el centre creador i propagador de les formes barroques.

1. Característiques Generals
   1. Lligada a l'arquitectura i pintura.
   2. Afany de teatralitat.
   3. Representacions dels sentiments i emocions.
   4. Predomina de la línia corba.
   5. Destaca el tema religiós.
2. Itàlia
   1. GIAN LORENZO BERNINI (1598-1680)

      Nota:

      • Les seves característiques principals seran: el moviment exaltat, la recerca de qualitats texturals i un profund naturalisme.
      1. David

         Nota:

         • Presenta figura combatent o en ple moviment, de gran força expressiva i d'iconografia mitològica i bíblica.
      2. El rapte de Proserpina

         Nota:

         • Grup escultòric que presenta un caràcter violent i dinàmic.
      3. Apol·lo i Dafne

         Nota:

         • Gran dinamisme i expressivitat.
      4. Èxtasi de Santa Teresa

         Nota:

         • El tractament de les qualitats és absolutament pictòric, donant als draps una lleugeresa gairebé immaterial que contrasta amb la sensació de pes de la santa esvaïda. S'aborda, en aquesta obra, fins i tot la representació dels núvols flotant en l'aire.
3. Espanya
   1. IMATGERIA

      Nota:

      • L’escultura del Barroc espanyol es basa en temes religiosos, especialment retaules i imatges de fusta policromada.  Els principals centres foren, al segle XVII i XVIII, Castella, Andalusia i Múrcia. 
      1. Característiques Generals
         1. Predomini de la temàtica religiosa.
         2. Destaca el dramatisme i el naturalisme.
         3. Absència de sensualitat.
      2. CASTELLA

         Nota:

         • Realisme violent i patètic. 
         1. Gregorio Fernández

            Nota:

            • El seu art és d’un extremat naturalisme, que destaca sempre els detalls patètics. També domina l’anatomia i el plegat dels draps, i aconsegueix efectes dramàtics molt intensos amb la gestualitat de les mans i les expressions de les cares.
            1. Crist jacent

               Nota:

               • Plasmació del dolor i la crueltat, amb abundància de sang; realisme feridor i efectista, quasi teatral.
      3. ANDALUSIA

         Nota:

         • Realisme classicista.
         1. Juan Martínez Montañés

            Nota:

            • Rebutjava el patetisme castellà i preferia la serenitat i la severitat clàssiques. Les seves obres es troben molt a prop de la tradició renaixentista.
            1. Crist de la clemència

               Nota:

               • Realista, però idealitzada, modelat suau i equilibrat.
         2. Alonso Cano

            Nota:

            • Les seves figures són molt estilitzades i delicades, sobretot les femenines. 
            1. Immaculada Concepció

               Nota:

               • Caracteritzada per fragilitat, delicadesa, finesa, dolçor i bellesa.
      4. MÚRCIA

         Nota:

         • Els preludis del Rococó.
         1. Francisco Salzillo

            Nota:

            • Realitza grups escultòrics amb una sensibilitat propera al gust i a la religiositat populars, sempre amb la fusta com a material base.
            1. Oració a l’hort

               Nota:

               • Caracteritzada per dolçor i elegància amb tonalitats pastels i vivacitat de color.

Nota:

• També en el camp de la pintura és Itàlia, i especialment Roma, el centre Barroc.

1. Característiques Generals
   1. Domini de la perspectiva aèria.
   2. Hegemonia de la llum.
   3. Predomini del color sobre la línia.
   4. Temàtica religiosa.
   5. Tècnica: la pintura a l’oli sobre llenç o la pintura al fresc.
2. Països Baixos

   Nota:

   • L'enfrontament entre catòlics i protestants, el desenvolupament de el comerç i els desitjos d'independència van produir l'escissió, al segle XVI dels Països Baixos a Holanda (protestant) i Flandes (catòlica). L'aristocràcia i l'Església van ser els principals clients dels artistes.
   1. FLANDES

      Nota:

      • Predominen els temes religiosos i mitològics destinats a als nobles i a l’església.
      1. PETER PAULUS RUBENS (1577-1640)

         Nota:

         • El seu estil es podria resumir en tres exaltacions: el color, el moviment i la forma gruixuda. L’obra de Rubens abasta tota mena de temes: religiosos, mitològics, històrics, retrats, etc.
         1. Adoració dels Reis Mags

            Nota:

            • Tema religiós amb composicions efectistes i impressionants.
         2. Les Tres Gràcies

            Nota:

            • Tema mitològic, on domina la sensualitat dels nus.  Presenta una escena calmada i tranquil·la en què les tres deesses semblen ballar un rondó sense fi.
         3. Judici de Paris

            Nota:

            • Destaca la genial representació dels musculosos joves i nimfes de pell blanca.
   2. HOLANDA

      Nota:

      • Predominen els temes profans i religiosos limitats a la vida de crist i l’Antic Testament.
      1. REMBRANDT VON RYN (1606-1669)

         Nota:

         • Va ser la figura més important del barroc holandès. El llegat artístic de Rembrandt sorprèn per la seva abundància. Conrea tots els gèneres: religiosos, mitològics, paisatges... En els seus retrats capta la psicologia del representat. A través dels seus nombrosos autoretrats es pot observar la seva evolució física i anímica.
         1. La ronda de nit

            Nota:

            • Destaca el dinamisme de la composició, la manera de destacar els dos personatges principals no tan sols per la seva situació central, sinó encara més, per la llum.
         2. La lliçó d’anatomia

            Nota:

            • Hi ha una atmosfera dominada pel clarobscur que proporciona volum als personatges que els envolta
      2. JAN VERMEER DE DELFT (1632-1675)

         Nota:

         • A la pintura d'interior, una de les màximes figures és Vermeer, en les composicions del qual la llum arriba a una subtilesa suprema. Capta la suavitat de les llums dins de les habitacions, il·luminant figures i objectes de la vida quotidiana.
         1. La lletera

            Nota:

            • Els objectes de la taula constitueixen una autèntica natura morta, on el pintor fa gala de la seva excel·lent tècnica per a la plasmació de la senzillesa, aconseguint resultats vius i nets.
3. Espanya

   Nota:

   • El segle XVII està considerat com el Segle d'Or de la pintura espanyola. A aquest període corresponen algun dels pintors més reconeguts de la història de l'art espanyol. 
   1. Característiques Generals
      1. Predomini de la religiosa.
      2. Ús del tenebrisme.
      3. Realisme i el naturalisme equilibrat.
   2. CASTELLA
      1. Diego Velázquez (1599-1660)

         Nota:

         • Un dels més grans genis de tota la pintura universal, està a cavall entre el realisme de la primera part del segle i el barroquisme de la segona, i entre l’escola sevillana i la madrilenya. El seu viatge a Itàlia el portarà a l'abandonament del tenebrisme, al temps que li fa concebre noves preocupacions pel color, el nu i la perspectiva aèria.
         1. L’aiguader de Sevilla

            Nota:

            • Predomina el tema realista, d'escena de la vida quotidiana.
         2. La farga de Vulcà

            Nota:

            • Tema mitològic representat amb elements estrictament humans i amb una lleu ironia.
         3. Las Meninas

            Nota:

            • El quadre és el millor exemple de la consecució de l'atmosfera, de l'aire, com en aquest immens sostre o en els passadissos que es podrien imaginativament caminar fins a la porta. Aquesta obra va influir en nombrosos pintors com a Goya que va fer la família de Carles IV o en Picasso que va fer interpretacions.
   3. ANDALUSIA
      1. Francisco de Zurbaran (1598-1664)

         Nota:

         • La seva simplicitat i les disposicions senzilles resulten avui totalment modernes, a més de transmetre’ns el sentiment de religiositat. Un gènere que també va conrear amb assolida perfecció és el dels natures mortes, en els quals va imposar una sòbria ordenació i assoleix una inimitable immaterialitat a força de la llum blanca.
         1. Sant Hug en el refetor dels cartoixans

            Nota:

            • Ús d’un tenebrisme peculiar.
      2. Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682)

         Nota:

         • Els seus quadres són més un apropament de la religió a la vida quotidiana i familiar per a commoure la pietat i la tendresa, que no l’exaltació dels grans profetes, els màrtirs heroics o les virtuts ascètiques.
         1. Nens menjant fruita o nens menjat raïm i meló

            Nota:

            • Reflex d’una societat en crisi on el picar és un element viu del paisatge.
   4. MÚRCIA
      1. Francesc Ribalta (1565-1628)

         Nota:

         • Fou un pintor realista, amb una il·luminació molt contrastada que va introduir a la Península l’estil naturalista de Caravaggio.
         1. La barbuda dels Abruzzos

            Nota:

            • Quadre naturalista que demostra que l'ànsia de bussejar en la realitat que inspira els pintors barrocs desemboca de vegades en la representació de tot allò que es dóna en la naturalesa, encara que sigui desagradable, rar o lleig.
         2. Martiri de Sant Felip

            Nota:

            • El dibuix destaca per la seva precisió, les pinzellades són pastoses i les figures estan dotades d'una exquisida corporeïtat.
4. Rococó

   Nota:

   • La pintura d’aquest període ha estat tradicionalment menyspreada a la Història de l’Art, considerada com una manifestació menor, pintura de gènere feta amb ofici però sense geni.
   1. Característiques Generals
      1. Trenca amb el classicisme.
      2. Pintura al gust del públic.
      3. Temàtica: Festa, jocs, nus femenins, escenes mitològiques, retrats, pintura d’interior i paisatge.
      4. Tècnica a l’oli i el llenç.
   2. Jean-Honoré Fragonard (1732-1806)

      Nota:

      • La seva tècnica era fluïda i lluminosa.
      1. El gronxador

         Nota:

         • L'obra presenta un paral·lelisme entre el moviment del gronxador i la volubilitat de l'amor femení de la figura, repartit entre el marit i l'amant, molt del gust de la societat francesa de l'època.
5. Itàlia

   Nota:

   • Al igual que en l'escultura, s'interessa per l'expressió i la representació dels sentiments interiors, les passions, els temperaments.
   1. CARRACCI

      Nota:

      • Representa la imatge amb una òptica molt més mesurada i propera als cànons de la bellesa ideal i serena.
      1. Frescs del Palazzo Farnese

         Nota:

         • És una pintura molt il·lusionista, i també per moments molt complexa. I malgrat això les diferents escenes tenen un mateix ritme i una mateixa sensualitat per expressar l'alegria de viure.
   2. CARAVAGGIO

      Nota:

      • Va ser l'iniciador de la tècnica de l'tenebrisme en pintura. Hi ha una preocupació constant per l'estudi de la llum.
      1. La vocació de Sant Mateu

         Nota:

         • És l'obra en què més clarament es percep la nova manera de tractar la llum, al col·locar les figures en una habitació fosca que rep il·luminació únicament d'un finestra que no es veu, en un angle superior del quadre.
      2. La mort de la Mare de Déu

         Nota:

         • L'escena transcorre en un ambient humil. Els colors són molt foscos, amb els únics tocs lluminosos del vermell de la roba de la morta i un gran teló vermell que penja per la part superior de la tela, motiu usual en un quadre fúnebre.