Va ser la primera manifestació lírica en una llengua romànica.
Els trobadors solien ser nobles, encara que també hi hagué que primer eren joglars i arribaren a ocupar llocs importants.
Caracteristiques
De caracter amorós
Balada i dansa (cançons)
L'ESCONDIT (génere) trobador es disculpa
a la dama per trair el secret amorós
ALBA: amants s'acomiaden després de
passar la nit junts
PASTOREL·LA: diàleg entre una pastora i un
senyor que vol conquistar-la
Plany (cant de lloança)
Sirventés (crítica d'atac personal)
Estils
Trobar lleu: poesia lleugera, directa i emotiva
Trobar clus: juga amb el sentit de les paraules i
conceptes. Més hermètic i moralitzador
Trobar ric: presenta una riquesa formal i
varietat de figures retòriques
Trobadors mes
importants
PONÇ DE LA GUÀRDIA:
Nota:
Cavaller, natural de Ripoll. Va compondre cancions preciosistes durant el segle xii, dedicades a la seua esposa.
GUILLEM DE BERGUEDÀ
Nota:
Personatge capaç d'injurar de forma cruel i grollera les personalitats feudals del segle xii. També poeta enguinyós, elegant i enamorat.
CERVERÍ DE GIRONA
Nota:
Trobador professional que va viure durant el segle xiii. Va estar al servei de reis i nobles i es va mantenir en un discret equilibri lloant i blasmant. Els seus comentaris són un bon reflex de la política de l'època.
RAMÓN VIDAL DE BESALÚ
Nota:
Va viure durant el segle xiii, s'en conserven poesies líriques, un poema narratiu i el tractat gramatical més antic en una llengua romànica: ''Las razós de trobar''.
GUILLEM DE CABESTANY
Nota:
Segle xiii, va escriure cançons amoroses assolides per una gran popularitat. li va ser atribuïda la llegenda d'origen oriental, el gilós
JAUFRÉ RUDEL
Nota:
Trobador occità que visqué a principis del segle xii. Fou senyor de Blaia. Participà en croades i es pensa que morí a Terra Santa. Es conserven sis cançons d'amor i es un clar representant del trobar lleu