TIPOLOGIES TEXTUALS

TIPOLOGIES TEXTUALS

EL TEXT NARRATIU
1. CONCEPTE: Narrar és relatar uns fets, siguin reals, o de ficció, amb la finalitat d’entretenir. La narració és un tipus de text que explica uns fets en un determinat ordre, que cal que sigui coherent amb la intenció del narrador.
2. ESTRUCTURA: introducció, complicació, avaluació, reacció I resolució i per últim la moralitat.
3. EL CONTE LITERARI
  1. CONCEPTE: relat breu d’un fet o d’un seguit de fets reals, llegendaris o ficticis amb l’objectiu d’entretenir, reflexionar, moralitzar o divertir. Hi han dos tipus de comptes: el compte tradicional i la rondalla.
  2. ESTRUCTURA
    1. INTRODUCCIÓ--> Presentarem als personatges, el temps i l'espai
    2. DESENVOLUPAMENT---> Desplegament del conflicte.
    3. DESENLLAÇ--> És la conclusió del relat (molt important en el conte literari).
      1. DESENLLAÇ OBERT: l'autor no dóna solució a la història i el lector s'ha d'imaginar un possible fina
      2. DESENLLAÇ TANCAT: l'autor posa final a la història sense donar opció al lector.
4. GÈNERE EPISTOLAR
  1. CONCEPTE: Modalitat literària en què els autor o artistes de l'època s'envien cartes i a partir d'aquestes es va observant l'evolució dels personatges.
EL TEXT D'ESCRIPTIU
1. CONCEPTE: Descriure consisteix a explicar com són les coses i les persones, a detallar-ne les característiques, l’aspecte o les qualitats que presenten.
  1. PROSOPOPEIA: Si es descriuen els trets físics d’una persona.
  2. ETOPEIA: si són els trets psicològics,
  3. RELAT: si es barrejen els trets psicològics i físics.
  4. CARICATURA: Si es fa una exageració o una deformació
2. ESTRUCTURA: tema i expansió
  1. TEMA--> és el motiu de la descripció i primer se’n fa una definició.
  2. EXPANSIÓ--> que desenvolupa el tema amb nova informació. De vegades l'expansió està basada en una enumeració selectiva, és a dir, esmentar els detalls que fan que l'objecte es distingeixi dels altres.
3. DESCRIPCIÓ OBJECTIVA: presenta amb detall les característiques d’allò que es descriu, sense apreciacions personals. Hi predomina la funció referencial i el llenguatge denotatiu.
4. DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA: no detalla els trets tal com es manifesten en la realitat sinó que l’autor els presenta amb una visió personal.
5. DESCRIPCIÓ CIENTÍFICA
  1. CONCEPTE I CARACTERÍSIQUES: La descripció que trobem en els textos de registres tècnics i científics es caracteritza per l'ús un vocabulari especialitzat. Aquests textos són objectius. Tant si són escrits com orals tenen caràcter de text preparat.
  2. DIVULGATIUS si són adreçats a un públic ampli i amb caràcter didàctic.
  3. ESPECIALITZATS si són adreçats a un públic molt restringit, amb una funció d'intercanvi d'informació.
EL TEXT EXPLICATIU
1. CONCEPTE: Els textos explicatius «exposen una cosa a fi de fer-la comprendre o donar-la a conèixer a algú". Les explicacions són els textos didàctics per excel·lència, perquè tenen com a objectiu fer comprendre els fenòmens sobre els quals han aportat la informació necessària.
2. ESTRUCTURA
  1. INTRODUCCIÓ--> on es presenta el tema de què es parlarà..
  2. DESENOLUPAMENT DEL TEMA
  3. CONCLUSIÓ--> tracta de fer una síntesi del que s'ha dit.
3. TIPUS DE TEXTOS EXPLICATIUS
  1. TEXT CIENTIFICOTÈCNIC ESPECIALITZAT, propi dels especialistes d'una matèria
  2. TEXT DE SEMIDIVULGACIÓ, adreçat a un públic universitari o amb uns certs coneixements del tema
  3. TEXT DE DIVULGACIÓ, dirigit a un ampli sector de la societat
  4. TEXT CIENTÍFIC PEDAGÒGIC, propi de l'educació, llibres de text, etc.
  5. TEXT D'INVESTIGACIÓ, del tipus tesi doctoral o similar
  6. TEXT CIENTÍFIC OFICIAL, informes d'equips investigadors
EL TEXT PERIODÍSTIC
1. CONCEPTE: S'entén com a text periodístic a aquell que es redacta per ser publicat en mitjans massius de comunicació, especialment de tipus imprès. El seu objectiu és informar sobre temes d'interès general o d'interès per a un segment en particular de persones.
2. ELS GÈNERES INFORMATIUS
  1. LA NOTÍCIA
    1. CONCEPTE: la seva funció és informar el lector de fets ocorreguts recentment. El llenguatge que fa servir la notícia ha de ser clar, concís, senzill i atractiu per al lector. Una notícia perquè sigui completa, ha de respondre a les indicacions qui, què, on, quan i per què, però això no vol dir que no n’hi puguin aparèixer d’altres com a qui, com, quines conseqüències, etc.
    2. ESTRUCTURA
      1. ELEMENTS DE TITULACIÓ
        AVANTTÍTOL (que serveix per contextualitzar la informació)
        TÍTOL (que és una sola frase, de construcció breu i senzilla on es resumeix i destaca el tret més remarcable de la informació)
        SUBTÍTOL (que explica i complementa el títol).
        DESTACATS per remarcar algunes idees del text.
      2. EL COS
        Trobem l’entrada o lead on, tenint en compte que la presentació de la informació és ordenada, s’amplia la informació que conté el títol i es pretén captar l’atenció del lector a fi que continuï llegint la notícia.
      3. DESENVOLUPAMENT
        De forma ordenada s’han d’anar responent les preguntes què, qui, com, on, quan i si és possible per què.
    3. TIPUS DE NOTÍCIA
      1. D'ULTIMA HORA : expliquen fets que s'acaben de produir, de qualsevol àrea i indret. •
      2. DE PREVENCIÓ: pretenen sensibilitzar sobre els problemes que afecten la societat.
      3. DE SUMARI: informen de les lleis o la política que afecten la ciutadania.
      4. COMPLEMENTÀRIES: amplien la informació principal.
      5. CRONOLÒGIQUES: segueixen la cronologia vital del protagonista i són complementàries.
      6. DE CONTINUÏTAT : segueixen i informen d'un fet que es dilata en el temps. •
      7. DE CREACIÓ: acostumen a sortir als dominicals. Són de tema lliure
      8. ESPACIALS: : informen sobre fets que es produeixen a diversos llocs.
  2. LA CRÒNICA
    1. CONCEPTE: és un relat periodístic que informa sobre uns fets esdevinguts en un espai de temps concret. La crònica sol ser complementària d'altres notícies sobre esdeveniments que es produeixen de manera imprevista. L'estil de la crònica és més lliure que el de la notícia.
    2. CRÒNICA INFORMATIVA: és el gènere propi del corresponsal o enviat especial.
    3. CRÒNICA INTERPRETATIVA: està vinculat a un cronista especialitzat. Té la finalitat d'interpretar el sentit dels esdeveniments com a observador qualificat dels fets.
  3. EL REPORTATGE
    1. CONCEPTE: El reportatge és un article periodístic que tracta de forma exhaustiva temes que no són de plena actualitat però que desperten l'interès del públic lector. El reporter crea la informació en lloc de buscar-la. El reportatge respon a dues situacions comunicatives diferents: d'una banda amplia un fet d'actualitat, narrat des de l’òptica del protagonista; de l'altra desenvolupa un tema concret que capta l’atenció del públic i que els mitjans de comunicació tracten d'investigar i ampliar.
  4. L'ENTREVISTA
    1. CONCEPTE: L'entrevista és un diàleg extens i a fons que manté el periodista amb un personatge prestigiós o d'actualitat. L'objectiu és aconseguir el màxim d'informació sobre la persona o el tema en què ell està qualificat.
    2. ENTREVISTA DE PERSONALITAT: : té l'objectiu de revelar el món interior d'una persona rellevant; se centra en els aspectes més representatius del seu tarannà i de la seva obra o activitat professional.
    3. ENTREVISTA D'OPINIÓ: se centra en les manifestacions i comentaris que una persona qualificada fa sobre una matèria determinada.
3. GÈNERE D'OPINIÓ
  1. CONCEPTE: La funció dels gèneres d'opinió és crear un parer, favorable o desfavorable, sobre un fet recent per tal d'influir positivament en la consciència de la ciutadania. Els comentaristes són testimonis directes d'aquests esdeveniments
  2. L'EDITORIAL
    1. CONCEPTE: 'article d'opinió o de fons que, sota l'òptica de la direcció del periòdic, reflecteix les grans orientacions del diari i fa palesa la seva ideologia
    2. ESTRUCTURA
      1. INTRODUCCIÓ: anuncia el tema, el relaciona i el contrasta amb els fets de l'actualitat.
      2. DESENVOLUPAMENT: exposa la tesi i els arguments
      3. CLOENDA: Hi apareixen judicis, opinions i contrastos
  3. ARTICLE D'OPINIÓ
    1. CONCEPTE: Els articles d'opinió exposen anàlisis, crítiques i valoracions sobre fets i temes actuals d'interès general.
    2. Segueix la mateixa estructura que els textos expositius o argumentatius.
    3. EL COMENTARI: : és un article concís que té un espai propi en el diari o revista. Els temes sön molt variats.
    4. LA COLUMNA: és un article que ocupa una o dues columnes impreses del mitjà informatiu. És el gènere periodístic més personal i l'estil pot ser molt variat
    5. LA COL·LABORACIÓ: és l'article d'opinió més extens. La direcció l'encomana a col·laboradors versats en alguna matèria..
    6. L'ACUDIT: és l'expressió d'una opinió en què l'especialista mira l'actualitat des d'un punt de vista crític i incisiu.
  4. LES CARTES A LA DIRECCIÓ
    1. CONCEPTE: exposen crítiques, denúncies, comentaris, felicitacions, etc., sobre fets o qüestions d'actualitat. No han de superar les vint línies i han d'anar signades.
  5. LA CRÍTICA
    1. OONCEPTE: és una modalitat del gènere d'opinió que consisteix en una ressenya informativa i avaluadora d'una obra.
EL TEXT PREDICTIU
1. CONCEPTE: El text predictiu ens informa sobre una situació futura, en base a una situació i uns condicionaments actuals, per tal de fer-ne una preparació adequada.
2. COM PODEM REALITZAR UN TEXT PREDICTIU? Amb el temps condicional , el mode subjuntiu, el present d'indicatiu ,el futur compost, i verbs que suggereixin per ells mateixos una predicció.
EL TEXT INSTRUCTIU
1. CONCEPTE: ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie d'accions i ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les. Primer, acostuma a presentar la finalitat que persegueix i després, exposa un seguit d'instruccions. Aquestes segueixen l'estructura següent: marca d'ordre -acció que s'ha de fer- com s'ha de fer
2. Per expressar les instruccions és l'imperatiu.
3. Per expressar la manera com s'han de fer les accions, es poden usar: adverbis i locucions adverbials
4. Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom, oracions introduïdes per nexes finals... entre altres.
5. Per indicar instruments podem fer servir: per mitjà de, mitjançant, amb...
EL TEXT ARGUMENTATIU
1. CONCEPTE: El text argumentatiu té la funció de convèncer.
2. ESTRUCTURA
  1. INTRODUCCIÓ, és la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte
  2. MOTIUS O ARGUMENTS, s'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és el cas.
  3. CONCLUSIÓ, recull la idea principal (TESI) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf.
3. Un tipus de text argumentatiu molt freqüent és el POLÍTIC El seu llenguatge és elaborat i fa servir recursos lingüístics que atreguin i convencin el receptor, com són l'ús d'un vocabulari especial i de figures retòriques.
EL RESUM
1. CONCEPTE: Entenem per resum la capacitat de reduir un text a 1/4 part dels seus mots, aproximadament. Amb el resum s'ha d'aconseguir, reproduir contingut i l'organització d'un text original, però de manera reduïda.
2. CONCELLS: no s'ha de fer interpretacions personals, hi ha d'haver totes les idees principals, el producte final ha de ser un resum, no un esquema, demostrar capacitat de síntesi.
EL GÈNERE DRAMÀTIC: EL TEATRE
1. CONCEPTE: El teatre és un gènere que narra uns fets a l’espectador per mitjà del diàleg que mantenen uns personatges, i en alguns casos aquest es limita a la veu d’un sol personatge i, per tant, parlaríem de monòleg. Parlem de monòleg interior si el personatge ens va transmetent el seu pensament com si pensés en veu alta i no s’adrecés explícitament al públic.
2. FORMES TEATRALS CLÀSIQUES
  1. LA TRAGÈDIA: tragèdia tracta temes elevats i seriosos, amb personatges importants i rellevants de la societat dominats per fortes passions I com a destí una desgràcia.
  2. LA COMÈDIA: té una intenció crítica, satírica o moralitzant. Tracta temes més propers a la quotidianitat i els personatges són més populars, més identificables pel públic i el desenllaç és feliç
  3. EL DRAMA: és considerat un gènere mixt, barreja dels dos anteriors. El tractament del tema és serios i greu i hi ha la possibilitat d’un desenllaç tràgic, però els personatges són propers als espectadors i poden dominar el seu destí

Siguiente

Descripción

Resumen del Recurso

Similar

	Creado por lauri lopez hace casi 9 años