Sociolingüística

Question	Answer
Llenguatge Llengua Parla	- Capacitat que té l'ésser humà per poder comunicar-se. - Codi comú de signes verbals que elabora una societat constantment al llarg de la seva història i que serveix per comunicar-se. - Realització concreta i individual de la llengua que els parlants fan en un moment determinat.
Variació Lingüística Varietat Lingüística	- Riquesa de possibilités comunicatives donades per la llengua. - Realització concreta d'una variació.
Dialecte	Una de les modelitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini.
Dialectes constitutius Dialectes consecutius	- Deriven directament del llatí. - Resultat de l'evolució de la llengua exportada a causa de l'expansió territorial.
Isoglossa	Línia imaginària que assenyala en un mapa el límit entre la presència i l'absència d'un tret lingüístic determinat i que separa dues àrees dialectals.
Varietats dialectals	Depenen dels parlants. - Diacrònica: variació del llenguatge a través de la història. - Diatòpica: Depén de la situació geogràfica. - Diastràtica: Depén del grup social.
Varietats funcionals o registres	Distintes maneres d'utilitzar la llengua d'acord amb la situació comunicativa en què es troben els parlants. - Tema - Nivell de formalitat - Canal comunicatiu - Intenció
Registre cientificotècnic	- Canal escrit. - Tema específic. - Dennotació i monosèmia. - Claredat, precisió, concisió. - Nivell de formalitat neutre. - Objectivitat i impersonalitat. - Caràcter verificable. - Abundància de tecnicismes, neologismes, sigles i, en algunes matèries, de codis pròpis.
Registre literari	- Canal escrit. - Connotació i polisèmia. - Receptor desconegut i universal. - Subjectivitat i emotivitat. - Grau elevat d'elaboració formal. - Intenció estètica. - Ús de figures retòriques i recursos estilístics.
Registre col·loquial	- Canal oral. - Textos conversacionals. - Temes generals i quotidians. - Subjectivitat i emoció. - Poc elaborat i espontani. - Frases fetes, refranys, eufemismes, onomatopeies. - Frases inacabades. - Abundància d'interrogacions, exclamacions, imperatius, vocatius, interjeccions. - Reforçat per codis no lingüístics.
Registre vulgar	- Canal oral. - Poca elaboració textual. - No segueix la norma lingüística. - Paraules i expressions grolleres. - Pobresa lèxica. - Repeticions abundants. - Frases inacabades. - Ús de mots jòquer.
L'argot	Parla privada d'un grup social. Té un caràcter críptic que fa que en ocasions només el conegui el grup social que l'usa. - Professional - Marginal
Xava Bleda Ultra	Característiques fonètiques: - Castellà - Català. - Català - Castellà. - Ultracorrecions.
Estàndard	Varietat comuna, general i supradialectal que coneixen la majoria de parlants d'una llengua i la tenen com a model de referència. Té com a finalitat facilitar la intercomunicació entre els parlants.
Funcions de la varietat estàndard	- Unificadora (respecte a les diferències internes). - Separadora (respecte a altres comunitats lingüístiques). - Prestigiadora (per a la comunitat i per als individus). - Participativa (intervenció en el desenvolupament de la cultura). - Marc de referència (model de correció lingüística)
Lingüística Sociolingüística	- Estudia els mecanismes de funcionament de la llengua. - Estudia les relacions entre la llengua i la societat.
Ús lingüístic Àmbit d'ús Normes d'ús	- Utilització que feim de la llengua. - Situació en la qual utilitzam la llengua. - Conjunt d'usos lingüístics imposats de manera arbitrària per la societat.
Comunitat lingüística Consciència lingüística	- Grup que comparteix una mateixa llengua però també uns elements simbòlics i unes actituds que condueixen a la cohesió del grup. - Sentiment íntim que tenen els parlants d'una llengua de les regles i els valors lingüístics.
Contacte lingüístic Conflicte lingüístic	- Contacte entre dues o més llengües que són emprades per uns mateixos parlants o per parlants diferents dins una mateixa comunitat lingüística. - Dues llengües es disputen els àmbits d'ús d'un territori.
Causes que produeixen el contacte entre llengües	- Processos d'expansió i d'unificació política. - Moviments migratoris. - Contactes internacionals. - Veïnatge.
Bilingüisme Diglòssia	- L'ús altern de dues llengües per part d'un individu o d'un grup social. - Separació funcional de les llengües segons els nivells de formalitat.
Tipus de bilingüisme	Individual: - Instrumental / Integratiu (motivació psicològica). - Ordenat / Desordenat (grau d'interferència). - Simètric / Asimètric (grau de destresa). Col·lectiu: - Limitat / Generalitzat (grau d'extensió). - Uniforme / Dual (relació geogràfica).
Tipus de diglòssia	- Interna: entre els diferents dialectes. - Externa: entre dues llengües.
Lleialtat lingüística Autoodi	- Resistència d'una llengua que en una comunitat lingüística ha de lluitar contra una sèrie de factors exteriors que són contraris al seu manteniment. - Sentiment negatiu cap a la llengua pròpia que condueix cap al seu abandonament progressiu.
Interlingua Pidgin Crioll	- Llengua emprada com a mitjà de comunicació entre dos o més grups de gent que parla llengües diferents i no disposa d'una llengua comuna. - Interlingua per a l'intercanvi comunicatiu entre els xinesos i els anglòfons. - Interlingua de la costa est del continent Americà.
Interposició Interferència	- Comunicació per part de la comunitat lingüística minoritzada en la llengua dominant. - Canvis produïts en la estructura interna de la llengua minoritzada per la influéncia de la llengua dominant.
Canvi lingüístic Assimilació	- Procés de transformació d'una llengua. - Una minoria immigrada és absorbida per per aquella societat que l'ha rebuda.
Substitució lingüística Normalització lingüística	- Substitució de la llengua pròpia per parlar la llengua de la comunitat dominant. - Recuperació dels àmbits d'ús i les funcions socials d'una llengua.
Procés de substitució lingüística	1. Bilingüització 2. Bilingüisme i diglòssia 3. Substitució
La normalització lingüística depén de...	1. La voluntat política 2. El redreçament social 3. Recolzament dels immigrants
Normativització	Procés d'elaboració d'unes normes lingüístiques.
Estandardització	Promoció de la variertat estàndard.
Planificació lingüística	Acció de govern.
Política lingüística	Construcció d'un marc legal.

Next up

Description

Resource summary

Similar

	Created by Paula van Eenennaam about 9 years ago