3867751
Description
Flashcards by Paula van Eenennaam, updated more than 1 year ago
|
Created by Paula van Eenennaam
about 9 years ago
|
|
| Question | Answer |
| Llenguatge Llengua Parla | - Capacitat que té l'ésser humà per poder comunicar-se. - Codi comú de signes verbals que elabora una societat constantment al llarg de la seva història i que serveix per comunicar-se. - Realització concreta i individual de la llengua que els parlants fan en un moment determinat. |
| Variació Lingüística Varietat Lingüística | - Riquesa de possibilités comunicatives donades per la llengua. - Realització concreta d'una variació. |
| Dialecte | Una de les modelitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini. |
| Dialectes constitutius Dialectes consecutius | - Deriven directament del llatí. - Resultat de l'evolució de la llengua exportada a causa de l'expansió territorial. |
| Isoglossa | Línia imaginària que assenyala en un mapa el límit entre la presència i l'absència d'un tret lingüístic determinat i que separa dues àrees dialectals. |
| Varietats dialectals | Depenen dels parlants. - Diacrònica: variació del llenguatge a través de la història. - Diatòpica: Depén de la situació geogràfica. - Diastràtica: Depén del grup social. |
| Varietats funcionals o registres | Distintes maneres d'utilitzar la llengua d'acord amb la situació comunicativa en què es troben els parlants. - Tema - Nivell de formalitat - Canal comunicatiu - Intenció |
| Registre cientificotècnic | - Canal escrit. - Tema específic. - Dennotació i monosèmia. - Claredat, precisió, concisió. - Nivell de formalitat neutre. - Objectivitat i impersonalitat. - Caràcter verificable. - Abundància de tecnicismes, neologismes, sigles i, en algunes matèries, de codis pròpis. |
| Registre literari | - Canal escrit. - Connotació i polisèmia. - Receptor desconegut i universal. - Subjectivitat i emotivitat. - Grau elevat d'elaboració formal. - Intenció estètica. - Ús de figures retòriques i recursos estilístics. |
| Registre col·loquial | - Canal oral. - Textos conversacionals. - Temes generals i quotidians. - Subjectivitat i emoció. - Poc elaborat i espontani. - Frases fetes, refranys, eufemismes, onomatopeies. - Frases inacabades. - Abundància d'interrogacions, exclamacions, imperatius, vocatius, interjeccions. - Reforçat per codis no lingüístics. |
| Registre vulgar | - Canal oral. - Poca elaboració textual. - No segueix la norma lingüística. - Paraules i expressions grolleres. - Pobresa lèxica. - Repeticions abundants. - Frases inacabades. - Ús de mots jòquer. |
| L'argot | Parla privada d'un grup social. Té un caràcter críptic que fa que en ocasions només el conegui el grup social que l'usa. - Professional - Marginal |
| Xava Bleda Ultra | Característiques fonètiques: - Castellà - Català. - Català - Castellà. - Ultracorrecions. |
| Estàndard | Varietat comuna, general i supradialectal que coneixen la majoria de parlants d'una llengua i la tenen com a model de referència. Té com a finalitat facilitar la intercomunicació entre els parlants. |
| Funcions de la varietat estàndard | - Unificadora (respecte a les diferències internes). - Separadora (respecte a altres comunitats lingüístiques). - Prestigiadora (per a la comunitat i per als individus). - Participativa (intervenció en el desenvolupament de la cultura). - Marc de referència (model de correció lingüística) |
| Lingüística Sociolingüística | - Estudia els mecanismes de funcionament de la llengua. - Estudia les relacions entre la llengua i la societat. |
| Ús lingüístic Àmbit d'ús Normes d'ús | - Utilització que feim de la llengua. - Situació en la qual utilitzam la llengua. - Conjunt d'usos lingüístics imposats de manera arbitrària per la societat. |
| Comunitat lingüística Consciència lingüística | - Grup que comparteix una mateixa llengua però també uns elements simbòlics i unes actituds que condueixen a la cohesió del grup. - Sentiment íntim que tenen els parlants d'una llengua de les regles i els valors lingüístics. |
| Contacte lingüístic Conflicte lingüístic | - Contacte entre dues o més llengües que són emprades per uns mateixos parlants o per parlants diferents dins una mateixa comunitat lingüística. - Dues llengües es disputen els àmbits d'ús d'un territori. |
| Causes que produeixen el contacte entre llengües | - Processos d'expansió i d'unificació política. - Moviments migratoris. - Contactes internacionals. - Veïnatge. |
| Bilingüisme Diglòssia | - L'ús altern de dues llengües per part d'un individu o d'un grup social. - Separació funcional de les llengües segons els nivells de formalitat. |
| Tipus de bilingüisme | Individual: - Instrumental / Integratiu (motivació psicològica). - Ordenat / Desordenat (grau d'interferència). - Simètric / Asimètric (grau de destresa). Col·lectiu: - Limitat / Generalitzat (grau d'extensió). - Uniforme / Dual (relació geogràfica). |
| Tipus de diglòssia | - Interna: entre els diferents dialectes. - Externa: entre dues llengües. |
| Lleialtat lingüística Autoodi | - Resistència d'una llengua que en una comunitat lingüística ha de lluitar contra una sèrie de factors exteriors que són contraris al seu manteniment. - Sentiment negatiu cap a la llengua pròpia que condueix cap al seu abandonament progressiu. |
| Interlingua Pidgin Crioll | - Llengua emprada com a mitjà de comunicació entre dos o més grups de gent que parla llengües diferents i no disposa d'una llengua comuna. - Interlingua per a l'intercanvi comunicatiu entre els xinesos i els anglòfons. - Interlingua de la costa est del continent Americà. |
| Interposició Interferència | - Comunicació per part de la comunitat lingüística minoritzada en la llengua dominant. - Canvis produïts en la estructura interna de la llengua minoritzada per la influéncia de la llengua dominant. |
| Canvi lingüístic Assimilació | - Procés de transformació d'una llengua. - Una minoria immigrada és absorbida per per aquella societat que l'ha rebuda. |
| Substitució lingüística Normalització lingüística | - Substitució de la llengua pròpia per parlar la llengua de la comunitat dominant. - Recuperació dels àmbits d'ús i les funcions socials d'una llengua. |
| Procés de substitució lingüística | 1. Bilingüització 2. Bilingüisme i diglòssia 3. Substitució |
| La normalització lingüística depén de... | 1. La voluntat política 2. El redreçament social 3. Recolzament dels immigrants |
| Normativització | Procés d'elaboració d'unes normes lingüístiques. |
| Estandardització | Promoció de la variertat estàndard. |
| Planificació lingüística | Acció de govern. |
| Política lingüística | Construcció d'un marc legal. |
Want to create your own Flashcards for free with GoConqr? Learn more.