Té set forats que es va
construir durant els
segles XV i XVI, formant
una família que anava
des de la soprano a la
tenor. La canya
s’introduïa a la boca, el so
resultava rígid.
BOMBARDA
És un instrument de
fusta, de llengüeta doble
i tub sempre recte i de
perforació en forma de
con, avantpassat de
l'oboè i del fagot. Va tenir
diverses dimensions i va
formar una família de
set instruments.
BISELL
FLAUTA DE BEC
La flauta de bec té sis mides. Durant el Renaixement i fins
al Barroc va ser un instrument principal a tot Europa, era
barata, fàcil de tocar; un instrument popular i senzill.
FLAUTA BAIXA
Era molt menys menys popular que la flauta de bec a l'Edat
Mitjana i al Renaixement a conseqüència de la seva major dificultat
d'execució. El seu tub és cilíndric, de fusta i té sis forats per tocar.
TROMPETA
És un instrument de caràcter militar que normalment anava
acompanyat de timbals. En el s. XVI es corba el llarg tub per fer-les
més manejables quan es desfila amb elles o es munta a cavall.
SACABUTX
Va ser construït en quatre mides : alt, tenor, baix i doble
baix. És l’antecedent directe del trombó de vares, únicament
es diferencia per el menor diàmetre de la campana i
l'embocadura és més petita. i el seu timbre és diferent.
CORNETA
Es bufa a través de l'embocadura, el
seu tub és de fusta i té forats. El seu
àmbit depèn de la capacitat de
l’instrumentista.
DE CORDA
PUNTEJATS
ARPA
Cordes col·locades
en posició vertical,
col·locades dins un
marc de forma
triangular, un
costat del qual fa
de caixa de
ressonància. Escala
cromàtica.
LLAÜT
És un instrument
cordòfon compost i
sense cordes. La caixa
té forma de mitja pera
i és unida a un mànec
de llargada variable.
Les cordes són cinc de
dobles i una de senzilla
són pinçades. El seu so
és suau però definit.
VIHUELA
Tenia un fons pla.
Afinació: do – fa – la
- re. Té cinc cordes i
una de senzilla.
Connotacions
morisques
FREGATS
VIOLÍ
S’obté el so fregant
les cordes amb un
arquet. Té quatre
cordes (sol – re – la –mi).
L’extensió és de
tres octaves i mitja.
DE TECLA
ORGUE
Està constituït per jocs de
tubs que si toques les
tecles sonen al buf del
vent generat per manxes.
CLAVIORGUE
És una combinació d'un orgue i un
cèmbal. Va ser un experiment
renaixentista. La primera informació
d'aquest instrument la trobem al 1480.
CLAVICORDI
El so és produït per la percussió
d’unes plaquetes metàl·liques, les
tangents sobre les cordes que estan a
l’interior d’una caixa rectangular..
Constava de 38 tecles.
CLAVICÈMBAL
És de teclat i cordes pinçades. Les cordes
d’acer dins una caixa són pinçades per un bec
de cuir, emplaçat en el martinet. Eren petits,
no superior a tres octaves i mitja o quatre..
Alguns podien constar de dos teclats.
DE PERCUSSIÓ
PANDERO
Té una sola membrana.
Música folklòrica gallega i
portuguesa. per
acompanyar música
instrumental de dansa.