1_TIPOLOGIES TEXTUALS (1)

NARRACIÓ
1. DEF: És un tipus de text que explica uns fets en un determinat ordre de forma coherent. Hi ha dues possibilitats d'ordre: el mateix què han succeit els fets i l'alteració de l'ordre.
  1. Estructura:
    1. • introducció (plantejament d'una situació estable)
    2. • complicació (plantejament d'un conflicte)
    3. • avaluació i reacció (avaluació del conflicte i reacció per part dels personatges)
    4. • resolució (resolució del conflicte i pas a una nova situació)
    5. • moralitat (conclusió que respon a la intenció del narrador)
  2. Aspectes externs i interns:
    1. • la veu, que contempla les relacions entre els fets narrats, la persona que els narra i els personatges que hi intervenen.
    2. • la trama (suma d'accions desenvolupades a la narració)
    3. • el tema (assumpte de què parla la narració)
    4. • el temps, que contempla les diferències entre el temps real de la història narrada i la forma en què està expressat a la narració mitjançant tres factors:
      1. Ordre
      2. Duració
      3. Freqüència
    5. • la manera, que contempla la distància amb què són presentats els fets al lector i la perspectiva amb què li són mostrats
2. Conte literari
  1. DEF: Entenem per conte el relat breu d’un fet o d’un seguit de fets reals, llegendaris o ficticis amb l’objectiu d’entretenir, reflexionar, moralitzar o divertir Cal distingir entre conte tradicional o rondalla –anònim, de transmissió oral i de caràcter popular- i conte literari –d’autor reconegut i de caràcter culte
  2. Tècniques: Els punts de vista narratius i el tractaments del temps de conte són els mateixos que els de la novel·la. Així mateix, els procediments també coincideixen: narració i descripció, diàleg i monòleg.
  3. Estructura:
    1. 1. Introducció. Presentació dels personatges, el temps i l’espai de l’acció. També s’hi planteja la situació inicial.
    2. 2. Desenvolupament.: Desplegaments del conflicte, amb situacions ascendents i descendents, i situacions de clímax.
    3. 3. Desenllaç. Conclusió del relat.
      1. Desenllaç obert: El narrador no dóna cap solució a la història o conflicte plantejat al relat, de manera que el lector s’ha d’imaginar un possible final.
      2. Desenllaç tancat. L’autor resol tots els conflictes i no dóna cap opció al lector.
3. Gènere Epistolar
  1. Modali.tat literària basada en la correspondència entre escriptors, o artistes en general, o bé en produccions literàries escrites en forma epistolar però que no formen part d’una correspondència estricta.Crea la il·lusió d’un document autèntic, la qual cosa la converteix en un dels procediments preferits pel realisme
TEXT DESCRIPTIU
1. DEF: Descriure consisteix a explicar com són les coses i les persones, a detallar-ne les característiques, l’aspecte o les qualitats que presenten. La descripció no només és literària, sinó que la podem trobar en textos quotidians
2. Estructura: El tema és el motiu de la descripció i primer se’n fa una definició. L’expansió es pot basar en una enumeració selectiva, és a dir, en l’enumeració dels elements que fan que l’objecte es distingeixi d’altres de semblants, o bé en una enumeració exhaustiva, és a dir, en la citació de tants elements com es vulgui.
3. Tipus de descripcions:
  1. La descripció objectiva presenta amb detall les característiques d’allò que es descriu, sense matisacions ni apreciacions personals. Hi predomina la funció referencial i el llenguatge denotatiu. És una descripció funcional, pròpia dels llenguatges tècnics.
  2. La descripció subjectiva no detalla els trets tal com es manifesten en la realitat sinó que l’autor els presenta amb una visió personal.
  3. Prosopopeia: Si es descriuen els trets físics d’una persona
  4. Etopeia: si són els trets psicològics
  5. Retrat: prosopopeia i etopeia.
  6. Caricatura: en el cas que es faci una exageració o una deformació.
4. Recursos lingüístics
  1. El nom és el punt de partida de la descripció.
  2. L’adjectivació, en forma de qualificatius o d’estructures equivalents, és el recurs que caracteritza allò que es descriu.
  3. L’estructura oracional més usual és l’atributiva.
  4. El temps verbal més utilitzat és el present o l’imperfet.
  5. La selecció lèxica és un factor determinant en un text descriptiu, ja que tots els mot han de contribuir a descriure una realitat de manera que el resultat sigui compacte i arrodonit.
  6. L’ampliació i l’aprofundiment de la descripció s’aconsegueix amb la presència de mots d’un mateix camp semàntic o propers semànticament.
5. La descripció que trobem en els textos de registres tècnics i científics es caracteritza per l'ús un vocabulari especialitzat. Aquests textos són objectius i tenen un alt grau de formalitat. Tant si són escrits com orals tenen caràcter de text preparat, no espontani. Els textos de caràcter tècnic i científic poden ser:
  1. • divulgatius, adreçats a un públic ampli i amb caràcter didàctic
  2. • especialitzats, adreçats a un públic molt restringit, amb una funció d'intercanvi d'informació.
TEXT EXPLICATIU
1. DEF: Els textos explicatius «exposen una cosa a fi de fer-la comprendre o donar-la a conèixer a algú". Les explicacions són els textos didàctics per excel·lència, perquè tenen com a objectiu fer comprendre els fenòmens sobre els quals han aportat la informació necessària.
2. Estructura
  1. 1. Introducció: on es presenta el tema de què es parlarà.
  2. 2. Desenvolupament del tema.
  3. 3. Conclusió: sol correspondre a una síntesi del que s'ha dit.
3. Característiques dels textos expositius:
  1. • Hi abunden oracions subordinades de relatiu i aposicions, ja que permeten afegir informació secundària.
  2. • El temps verbal característic és el present d'indicatiu, per la seva atemporalitat.
  3. • La selecció de substantius i verbs té en compte els criteris de claredat i precisió, per evitar ambigüitats.
  4. •Hi ha nombroses nominalitzacions, tant d'accions com de processos o estats, ja que permeten la síntesi i l'abstracció de la informació.
  5. • Els adjectius són neutres, aporten matisos específics i precisos.
  6. • La cohesió lèxica queda garantida per la repetició de paraules, la utilització´d'hiperònims i hipònims i mots de la mateixa família.
  7. • L'objectivitat en l'explicació: oracions en tercera persona.
  8. • Els connectors tenen un paper important, sobretot els que estableixen relacions lògiques i els que concreten o matisen.
4. Tipus de text expositiu
  1. • Text de semidivulgació, adreçat a un públic universitari o amb uns certs coneixements del tema
  2. • Text de divulgació, dirigit a un ampli sector de la societat
  3. • Text cientificotècnic especialitzat, propi dels especialistes d'una matèria
  4. • Text científic pedagògic, propi de l'educació, llibres de text, etc.
  5. • Text d'investigació, del tipus tesi doctoral o similar
  6. • Text científic oficial, informes d'equips investigadors.
5. Elements lingüístics
  1. • Oracions atributives
  2. • Aposicions
  3. • Abundància de subordinació
  4. • Connectors de causa i conseqüència, que expliciten l'organització lògica de les idees (ja que, perquè, consegüentment, tanmateix...)
  5. • Expressions per denominar vinculades a les definicions ( noms, infinitius, oracions precedides pel nexe que, oracions interrogatives indirectes, oracions de relatiu substantivades)
6. Recursos lingüístics:
  1. El verb de l'explicació és el present d'indicatiu, encara que no s'ha de descartar la presència dels altres temps verbals
  2. La utilització d'adjectius i d'adverbis. És per això que s'empren els adjectius «imprescindibles», és a dir, els especificatius o classificatius.
  3. L'ús dels termes ens assegura una interpretació única. Els termes comporten una absència d'ambigüitat, i evitar l'ambigüitat és una condició bàsica de tot text explicatiu.
  4. Connectors, conjuncions o altres tipus de locucions: les causals, les il·latives i les finals; i també les que matisen la validesa de les assercions, com les adversatives, les condicionals i les concessives
  5. Estructures modals i comparatives tenen un paper important en les operacions d'exemplificació.
TEXT PERIODÍSTICS
1. DEF: El registre lingüístic utilitat de forma general en els mitjans de comunicació,rep el nom d’estàndard. Ha de ser entenedor i unívoc en la seva interpretació. Per això el llenguatge periodístic es basa en les màximes de precisió, claredat i economia lingüística que en garanteixen l’eficàcia.
2. NOTíCIA
  1. DEF: És un tipus de text narratiu, la funció del qual és informar el lector de fets ocorreguts recentment. El llenguatge que fa servir la notícia ha de ser clar, concís, senzill i atractiu per al lector. Una notícia perquè sigui completa, ha de respondre a les indicacions qui, què, on, quan i per què. Això no vol dir que no n’hi puguin aparèixer d’altres com a qui, com, quines conseqüències, etc.
  2. Estructura de la notícia: Els elements de titulació que són aquells en què el lector fixa primerament l’atenció (com en el material fotogràfic).
    1. -L´avanttítol (que serveix per contextualitzar la informació)
    2. -El títol (que és una sola frase, de construcció breu i senzilla on es resumeix i destaca el tret més remarcable de la informació)
    3. -El subtítol ( que explica i complementa el títol)
    4. -Els destacats ( en una altra mida o format de lletra) per remarcar algunes idees del text.
    5. -Lead on: la presentació de la informació és jeràrquicament ordenada, s’amplia la informació que conté el títol i es pretén captar l’atenció del lector a fi que continuï llegint la notícia.
    6. -Desenvolupament del text: on de forma ordenada s’han d’anar responent les preguntes què, qui, com, on, quan i si és possible per què.
  3. Tipus de notícia
    1. • D' última hora : abasten fets que s'acaben de produir, de qualsevol àrea i indret.
    2. • De prevenció : pretenen sensibilitzar sobre els problemes que afecten la societat.
    3. • De sumari : informen de les lleis o la política que afecten la ciutadania.
    4. •Complementàries : amplien la informació principal.
    5. • Cronològiques : segueixen la cronologia vital del protagonista i són complementàries.
    6. • De continuïtat : segueixen i informen d'un fet que es dilata en el temps.
    7. • De creació : acostumen a sortir als dominicals. Són de tema lliure.
    8. • Espacials : informen sobre fets que es produeixen a diversos llocs
3. CRÒNICA
  1. DEF: La crònica és un relat periodístic que informa sobre uns fets esdevinguts en un espai de temps concret. La crònica sol ser complementària d'altres notícies sobre esdeveniments que es produeixen de manera imprevista o previsible.
  2. Característiques
    1. -El cos de la crònica pot seguir els fets de manera cronològica o pot oferir-ne una introducció descriptiva, una anècdota, una declaració, un testimoni, etc..Segons la seva finalitat poden ser informatives o interpretatives.
    2. -L'estil de la crònica és més lliure que el de la notícia i el cronista usa l'argot propi de cada àmbit.
    3. -Té la finalitat d'interpretar el sentit dels esdeveniments com a observador qualificat dels fets.
    4. -Segons quina en sigui la temàtica: són la crònica negra, l'esportiva, la política, la de societat i la cultural. .
    5. -És el gènere propi del corresponsal o enviat especial.
    6. -La crònica interpretativa està vinculat a un cronista especialitzat.
4. REPORTATGE
  1. DEF: El reportatge és un article periodístic d'extensió variable que tracta de forma exhaustiva temes que no són de plena actualitat però que desperten l'interès del públic lector. El reporter crea la informació en lloc de buscar-la.
  2. Característiques
    1. -Amplia un fet d'actualitat, narrat des de l’òptica del protagonista
    2. -Desenvolupa un tema concret que capta l’atenció del públic i que els mitjans de comunicació tracten d'investigar i ampliar.
  3. Estructura
    1. Títol
    2. Entrada
    3. -El cos de la informació:El cos de la informació és extens i inclou les dades, les causes, les conseqüències o les vivències del reporter. Acostuma a haver-hi entrevistes, declaracions, testimoniatges, citacions, etc.
    4. -Suport gràfic.
5. ENTREVISTA
  1. DEF: L'entrevista és un diàleg extens i a fons que manté el periodista amb un personatge prestigiós o d'actualitat. L'objectiu és aconseguir el màxim d'informació sobre la persona o el tema en què ell està qualificat.
  2. Tipus
    1. • L' entrevista de personalitat : té l'objectiu de revelar el món interior d'una persona rellevant; se centra en els aspectes més representatius del seu tarannà i de la seva obra o activitat professional. Va precedida de dades biogràfiques.
    2. • L' entrevista d'opinió : se centra en les manifestacions i comentaris que una persona qualificada fa sobre una matèria determinada. L'eix de l'entrevista no és tant la personalitat de l'entrevistat com el tema. Va precedida de la presentació de l'entrevistat.
6. EDITORIAL
  1. DEF: L'editorial és l'article d'opinió o de fons que, sota l'òptica de la direcció del periòdic, reflecteix les grans orientacions del diari i fa palesa la seva ideologia; mai no va signat.
  2. Estructura
    1. -La introducció: anuncia el tema, el relaciona i el contrasta amb els fets de l'actualitat.
    2. -El desenvolupament: exposa la tesi i els arguments.
    3. -La cloenda: evidencia la interpretació de l'editorialista. Hi apareixen judicis, opinions i contrastos.
7. ARTICLE D'OPINIÓ
  1. DEF: Els articles d'opinió exposen anàlisis, crítiques i valoracions sobre fets i temes actuals d'interès general.
  2. Estructura: és molt diversa. S'acostuma a seguir la tipologia textual expositiva o argumentativa. Els raonaments són divulgatius. El títol pot suggerir el to de l'article: humor, informació crítica, etc
  3. Tipus
    1. • El comentari: és un article concís que té un espai propi en el diari o revista. El redacta un periodista habitual del mitjà i els temes són molt variats.
    2. • La columna: és un article que ocupa una o dues columnes impreses del mitjà informatiu. El columnista treballa habitualment al diari en el qual té reservat un espai una o dues vegades per setmana.
    3. • La col·laboració : és l'article d'opinió més extens. La direcció l'encomana a col·laboradors versats en alguna matèria.
    4. • L' acudit : és l'expressió d'una opinió en què l'especialista mira l'actualitat des d'un punt de vista crític i incisiu.
8. CARTES A LA DIRECCIÓ
  1. DEF: Les cartes a la direcció exposen crítiques, denúncies, comentaris, felicitacions, etc., sobre fets o qüestions d'actualitat. No han de superar les vint línies i han d'anar signades. S'hi respecta el registre lingüístic i, si s'escau, s'hi fan les esmenes ortogràfiques adients
9. CRÍTICA
  1. DEF: La crítica és una modalitat del gènere d'opinió que consisteix en una ressenya informativa i avaluadora d'una obra. L'encapçala una fitxa, que conté les dades més rellevants tant de l'obra com de l'autor o autora.
  2. Tipus
    1. Literatura
    2. Arts Plàstiques
    3. Música
    4. Espectacles i temes diversos
TEXT PREDICATIU
1. DEF: El text predictiu ens informa sobre una situació futura, en base a una situació i uns condicionaments actuals, per tal de fer-ne una preparació adequada.
2. La forma verbals • El temps condicional • El mode subjuntiu • El present d'indicatiu • El futur compost • Verbs que suggereixin per ells mateixos una predicció.
3. Per expressar les condicions es poden usar: • Oracions introduïdes per nexes condicionals (si, posat que, mentre que, etc.) • Locucions com amb la condició de+infinitiu, la locució en cas de+nom • Verbs o substantius que, pel seu significat, indiquen condició.
4. TEMPS VERBALS PER INDICAR PREDICCIONS • Futur simple: Demà plourà. • Futur compost: L'any que ve hauré acabat la carrera. • Condicional simple: Si dixessis de fumar, et trobaries més bé. • Present de subjuntiu: Em farà anar malament que vinguin demà. • Imperfet de subjuntiu: M'agradaria que fos pilot. • Present d'indicatiu: Arribo demà.
5. PER INDICAR POSSIBILITAT • és possible que (+present subjuntiu) • possiblement (+futur) • pot ser que (+present de subjuntiu) • tal vegada

Next up

1_TIPOLOGIES TEXTUALS (1)

Description

Resource summary

Similar

	Created by TWEWY Maniac about 9 years ago

	Copied by christianbujan98 about 9 years ago