Explica uns fets, reals o
ficticis, en un determinat
ordre, que cal que sigui
coherent amb la intenció
del narrador. Caben dues
possibilitats d'ordre.
El temps
Adverbis
Locucions
adverbials
de temps
Preposicions+nom
Oracions
temporals
Verbs
Substantius
Etapes/estructura
1.Introducció
2.Complició
5.Moralitat
3.Avalució
i reacció
4.Resolució
Aspectes externs
i interns
La trama
El tema
Els personatges
El temps
La manera
La veu
Tipus
El conte
literari
Tècniques
Els punts de vista
narratius i el tractaments
del temps són els
mateixos que els de la
novel·la. Els procediments
són: narració i descripció,
diàleg i monòleg.
Estructura
1.Introducció
2.Desenvolupament
3.Desenllaç
Tancat
Obert
Relat breu d’un fet
real o fictici amb
l’objectiu d’entretenir,
reflexionar o divertir
El gènere
epistolar
Crea la il·lusió d’un document
autèntic, la qual cosa la
converteix en un dels
procediments preferits pel
realisme.
El resum
La capacitat de reduir un text a 1/4 part dels
seus mots. S'ha d'aconseguir reproduir
fidelment el contingut i l'organització d'un text
original, però de manera reduïda. Cal saber-hi
distingir primer la informació que és essencial
de la que és accessòria, per poder-la expressar
després d'una manera condensada i objectiva.
Què cal tenir en
compte per resumir?
Capacitat de síntesi
El producte final ha
de ser un resum, no
un esquema
Trobar totes les
idees principals
No fer
interpretacions
personals
El text
explicatiu
Explicació d'un tema o
d'unes idees que es
presenten d'una manera
clara i seguint un ordre lògic.
Té una finalitat informatica o
didàctica.
Estructura
1.Introducció
2.Desenvolupament
del tema
3.Conclusió
Característiques
i recursos
Objectivitat en
l'explicació
Oracions
subordinades
Present d'indicatiu
Nombroses nominalitzacions
Adjectius neutres, específics i precisos
Hiperònims i
hipònims
Connectors
Aposicions
Oracions atributives
Tipus
Text de
semidivulgació
Text de divulgació
Text científic
pedagògic
Text
cientificotècnic
especialitzat
Text d'investigació
Text científic oficial
La progressió
automàtica
Model de tema derivat
Model de progressió lineal
El text
predictiu
Ens informa sobre una situació
futura, en base a una situació i uns
condicionaments actuals, per tal de
fer-ne una preparació adequada.
Característiques
Temps verbals per
indicar prediccions
Temps verbals per
indicar condició
Temps verbals per
indicar possibilitat
El text
descriptiu
Explicar com són les coses i les
persones, a detallar-ne les
característiques, l’aspecte o les
qualitats que presenten.
Estructura
1.Tema
2.Expansió
Tipus
Objectiva
Funció
referencial
Llenguatge
denotatiu
Subjectiva
Funció
explicativa
Funció
simbòlica
Recursos
lingüístics
Nom
Adjectivació
Oració
atributiva
Verbs en
present o
imperfet
Situacionals
La descripció
científica
Divulgativa
Especialitzada
El gènere
dramàtic: el teatre
És un gènere que narra uns fets a l’espectador per
mitjà del diàleg que mantenen uns personatges, i en
alguns casos aquest es limita a la veu d’un sol
personatge i, per tant, parlaríem de monòleg. conté els
mateixos elements narratius que una novel·la.
Característiques
Divisió externa en actes
Divisió d'actes en escenes
Disdacàlia (anotacions)
Acotacions
Espai escènic
Escenografia
Formes teatrals
Tragèdia
Comèdia
Drama
Sarsuela
Òpera
Musical
Vodevil
El text
periodístic
El registre lingüístic utilitat de forma general
en els mitjans de comunicació, que es troba
a mig camí entre el llenguatge més
especialitzat i el més accessible al públic, rep
el nom d’estàndard. El text
periodístic s’ha d’ajustar a uns condicionants
com són el temps, en els orals, i
l’espai, en els escrits. A més ha de ser
entenedor i unívoc en la seva interpretació.
Per això el llenguatge periodístic es basa en
les màximes de precisió, claredat i economia
lingüística que en garanteixen l’eficàcia.
Tipologies
textuals
Narratius
Conversacional
Argumentatiu
Predictius
Els gèneres
informatius
La notícia
Informa el lector de fets ocorreguts
recentment. El llenguatge ha de ser clar, concís,
senzill i atractiu per al lector. Una notícia
completa, ha de respondre a les indicacions
qui, què, on, quan, per què, etc. Aquestes
indicacions han de figurar en el primer
paràgraf i, si n'hi ha, en el seu titular.
Estructura
Elements de titulació
Avanttítol
Títol
Subtítol
Destacats
Cos
Entrada o lead
Titolets
Background
Tipus
Última hora
Prevenció
Sumari
Complementaries
Cronològiques
Continuïtat
Creació
Espacials
La crònica
És un relat periodístic que informa
sobre uns fets que es produeixen
d'una manera imprevista o previsible.
L'estil és més lliure que el de la
noticia. El seu cos pot ser cronològic
o pot oferir una introducció. Pot tenir una finalitat
informativa o interpretativa.
El reportatge
És un article periodístic que tracta
de forma exhaustiva temes que no
són de plena actualitat però que
desperten l'interès del públic lector.
L'entrevista
És un diàleg extens i a fons
que manté el periodista amb
un personatge prestigiós o
d'actualitat.
De personalitat
D'opinió
Els gèneres d'opinió
L'editorial
És l'article d'opinió o
de fons que, sota
l'òptica de la direcció
del periòdic, reflecteix
les grans orientacions
del diari i fa palesa la
seva ideologia; mai no
va signat.
Estructura
1.Introducció
2.Desenvolupament
3.La cloenda
L'article d'opinió
Exposen anàlisis, crítiques i valoracions
sobre fets i temes actuals d'interès
general.
El comentari
La columna
La col·laboració
L'acudit
Les cartes a la direcció
Exposen crítiques, denúncies,
comentaris, felicitacions, etc., sobre
fets o qüestions d'actualitat. No han
de superar les vint línies i han d'anar
signades.
La crítica
Consisteix en una ressenya informativa i
avaluadora d'una obra. L'encapçala una
fitxa, que conté les dades més rellevants
El text
argumentatiu
Té la funció de convèncer.L'emissor està
normalment implicat en el missatge del text.
Estructura
1.Introducció
2.Motius o arguments
3.Conclusió
Tipus
Polític
Llenguatge elaborat
Ús de vocabulari especial
Figures retòriques
Per expressar oposició utilitza
però, sinò, també, a pesar de, etc.
Per expressar la causa utilitza
perquè, ja que, puix, etc.
Per expressar conseqüència
utilitza doncs, per tant, així, etc,
Recursos
Cometes
Guionets
Citacions d'autoritat
Interrogació retòrica
Recursos lingüístics
Ús de la ironia
Contar un relat
Ús de la repetició
Posar de manifest determinats valors
Augment d'autoritat
Les qüestions retòriques
El text
instructiu
Ens obliga, ens aconsella o ens
recomana fer una sèrie d'accions i ens
informa, a vegades, de per què hem de
fer-les i com hem de fer-les. Acostumen
a ser esquemàtics i concisos. Els
missatges s'elaboren sempre amb un
codi, que és el conjunt de signes o
senyals de significat convencional i les
regles per a la seva utilització.
Carasterístiques
La forma verbal
bàsica per expressar
les instruccions és
l'imperatiu.
Per expressar la manera com s'han
de fer les accions, es poden usar:
adverbis i locucions adverbials.
Per expressar la finalitat d'una
acció, es poden usar: la preposició
per a + nom, oracions introduïdes
per nexes finals, per o locucions
finals + infinitiu i verbs que, per la
seva significació, indiquen finalitat.