Enmig del conflicte Bel·lic, la Junta Central va
organitzar una "consulta al país" i, davant
l'esfondrament de l'Estat, va endegar una
convocatoria de Corts. Les respostes assenyalaven
als governs de Carles VI com a responsables de la situació.
La Junta no va poder refer-se després de les derrotes
militars i del fustigament de sectors absolutistes, va
haver de cessar i va ser substuïda per una regència
encapçalada pel bisbe d'Ourense (gener de 1810). A
causa del context bel·lic, l'elecció dels disputats va ser
complicada i no sempre van poder desplaçar-se ni
arribaren a pendre possesió. (Catalunya va disposar de
24 diputats, 13 dels quals eren absolutistes, i els altres,
reformistes i liberals
L'abolició de l'Antic Règim
Les Corts de Cadis van aprovar entre
1810 i 1814, un seguit de lleis i decrets
destinats a eliminar l'Antic Règim i a
ordenar l'Estat com un 'Règim Liberal'.
Tota la població va deixar d'estar
sotmesa a la jurisdicció privada i va
passar a dependre de l'autoritat pública i
de la legislació de l'Estat.
També es va intentar iniciar una reforma agrària
per mitjà de l'exportació dels béns dels convents
suprimits pel govern Bonapartista, de la venda o el
repartiment de terrenys erms i de béns comunals
i de la limitació de les primogenitures. També es
van introduir mesures pròximes al liberalisme
econòmic per impulsar la producció i el comerç
suprimint les traves per crear un mercat nacional.
La constitució de 1812
Durant mes de 3 anys les Corts van desenvolupar una
activitat legislativa molt intensa aprovant un seguit de
lleis, decrets i la primera constitució de l'Espanya
contemporània. El projecte constitucional va elaborar un
comissió parlamentaria el text va ser promulgat el 19 de
març de 1812
El articulat definia els 'drets del ciutadà' (dret de
petició d'educació i de propietat), les llibertats civils
(llibertat de pensament, d'opinió i d'imprenta).
Tambè la garantia de la seguretat individual amb la
inviolabilitat del domicili, els drets penals i procesals,
i l'abolició de la tortura