A la mort de Mahoma, el gran imperi es va formar
es va denominar califat, ja q estava dirigit per un
califa. Era la màxima autoritat política i religiosa, i
era considerat el successor del profeta. Així, els
primers períodes de la història d l'islam es
coneixen amb el nom d califats, ja q la seua
extensió i la d l'islam es van correspondre. El
califa governava ajudat pels càrrecs següents.
Visir o
ministre
Encarregat d dirigir
l'administració
central, ajudat pel
divan o govern.
Valís
Governadors d
les províncies
d l'imperi.
Cadis
Administradors d
justícia segons les
normes de l'Alcorà.
632-660
Califat
ortodox
Després de la mort de Mahoma
l'any 632, els familiars del profeta
van estar al capdavant del califat.
Aquest Califat ortodox, o perfecte,
va situar la capital a la ciutat d
Medina (a l'actual Aràbia Saudita).
660-750
Califat
omeia
Entre el 660 i el 750, el
califat va estar en mans
d la dinastia dels
omeies, q va establir la
capital a Damasc (Síria).
750-1258
Califat
abbàssida
La dinastia abbàssida va establir la capital
a Bagdad (Iraq). No obstant això, aquesta
dinastia va perdre a poc a poc el poder i la
unitat del califat es va fragmentar entre
els segles VIII i X. D'aquesta manera,
l'extensió d l'islam ja no es va
correspondre amb la d'un califat, sinó q
van sorgir regnes independents q podien
estar governats per califes o per emirs, q
eren prínceps amb autoritat política.
La societat i
l'economia
La societat va estar
condicionada per
l'existència d diferents
grups religiosos.
Entre els
musulmans es
distinguia :
Una minoria
aristocràtica composta
per familiars dels califes
o dels emirs.
La majoria d la població
estava formada per
artesans, agricultors i
ramaders q no tenien
propietats. També hi havia
esclavitud, la seua situació
era, menys dura q a Roma i
als regnes germànics.
Els jeus i els cristians
tenien lleis pròpies. Podien
mantenir la seua religió,
però a canvi pagaven uns
impostos especials.
Les activitats
econòmiques
La civilització islàmica va sorgir en
territoris molt poc pluosos, per la qual
cosa el desenvolupament d l'agricultura
va depender d la creació d sistemes d
regadiu per a conduir l'aigua. Aquets
sistemes estaven compostos per séquies i
sénies. Gràcies a aixó, es va aconseguir
una agricultura pròspera on quan
predominar cultius com l'arrròs i els
fruiters, a més d l'olivera, el blat i la vinya.
El comerç tingué una importància
especial, a causa d la localització del
territoti islàmic entre l'Africa, Europa i
l'Extrem Orient. A més, el comerç
marítim es veié afavorint pel
desenvolupament d'instruments d
navegació com la brúixola i l'astrolabi.
Per a les transaccions comercials,
usaren monedes fortes, com el dínar
d'or i el dírham de plata.
La ciutat islàmica
medieval
Les ciutats estaven
emmurallades i es
caracteritzaven per
tenir una estructura
irregular
El palau fortificat
on residia el
governant era
l'alcàsser
Les ciutats també
eren centres
religiosos, ja q
contenien mesquites
A mesura q les ciutats creixien,
anaren sorgint els ravals. Eren
grups d vivendes, destinats
normalment a les classes més
baixes, q es situaven a l'exterior
d la muralla
Al centre hi havia el
mercat o soc, una
plaça on es feien els
intercanvis comercials
L'art i la
cultura
L'art
islàmic
On més va destacar l'art musulmà va
ser en l'arquitectura. S'hi aprecien les
influències d'altres cultures,
principalment de la persa i la bizantina,
L'edifici més característic és la
mesquita, encara q també destaquen
altres edificacions civils, com les
residències dels califes o els banys.