Astronomia: lèxic -Àlex Lluch

L’[blank_start]astronomia[blank_end] és la ciència que estudia els moviments i la naturalesa dels astres, així com l’estructura de l’univers. L’[blank_start]astrologia[blank_end] és un estudi especulatiu (i, per tant, no científic) de les influències dels astres sobre les persones i sobre el seu destí, seguint els conceptes predominants abans del naixement de la ciència moderna.

Austral-[blank_start]boreal[blank_end] equinocci-[blank_start]solstici[blank_end] periheli-[blank_start]afeli[blank_end] rotació-[blank_start]translació[blank_end] ze￾nit-[blank_start]nadir[blank_end]

[blank_start]estrela Polar[blank_end], que és l’estrela més brillant de la constel·lació de l’Ossa Menor. L’[blank_start]estrela del dia[blank_end] és el planeta Venus, quan al matí es veu brillar des de la Terra. L’[blank_start]estrela fugaç[blank_end] és un meteor que apareix brillant com una estrela en travessar l’atmosfera i que s’apaga de seguida. Una [blank_start]pluja d’estreles[blank_end] és un conjunt de meteorits que són visibles a simple vista perquè s’encenen en entrar a l’atmosfera i que, immediatament, es desintegren.

[blank_start]Constel·lació[blank_end]: grup arbitrari que s’ha format amb les estreles fixes i que rep un nom determinat. [blank_start]Any llum[blank_end]: unitat de longitud usada en astronomia que equival a la distància que recorre la llum en un any. [blank_start]Meteorit[blank_end]: cos sòlid celeste, generalment de dimensions reduïdes, que travessa l’atmosfera de la Terra i que, en alguns casos, arriba a la superfície.

[blank_start]Bòlid[blank_end]: meteorit que travessa l’atmosfera deixant un rastre lluminós, especialment aquell que explota i que provoca la caiguda d’aeròlits. [blank_start]Galàxia[blank_end]: conjunt massiu d’estreles, planetes, pols interestel·lar, gasos, partícules i matèria còsmica, lligats gravitacionalment, que forma part constitutiva de l’univers. [blank_start]Cometa[blank_end]: cos celeste del sistema solar format per un nucli poc dens de gel, pols i roques acompanyat d’una cua llarga, que tan sols es visible quan s’aproxima al Sol.

[blank_start]Veure les estreles[blank_end]: sentir vivament un dolor. [blank_start]Estar a la lluna[blank_end]: estar molt distret, immers en els propis pensaments. [blank_start]Quedar-se a la lluna de València[blank_end]: frustrar-se un desig o una esperança. [blank_start]Tindre bona o mala estrela[blank_end]: tindre bona o mala sort. [blank_start]Estar de bona o de mala lluna[blank_end]: estar de bon o de mal humor. [blank_start]Demanar la lluna[blank_end]: demanar una cosa que no es pot donar o que és molt difícil o impossible d’obtindre.

Constel·lacions: [blank_start]Andròmeda[blank_end] Estreles: [blank_start]Vega[blank_end] Satèl·lits: [blank_start]Europa[blank_end]

Constel·lacions: [blank_start]Cassiopeia[blank_end] Estreles: [blank_start]Rigel[blank_end] Satèl·lits:[blank_start]Fobos[blank_end]

Constel·lacions: [blank_start]Orió[blank_end] Estreles: [blank_start]Sírius[blank_end] Satèl·lits: [blank_start]Cal·listo[blank_end]