Zusammenfassung der Ressource
Tipologies
textuals
- El text
narratiu
- Explica uns fets, reals o
ficticis, en un determinat
ordre, que cal que sigui
coherent amb la intenció
del narrador. Caben dues
possibilitats d'ordre.
- El temps
- Adverbis
- Locucions
adverbials
de temps
- Preposicions+nom
- Oracions
temporals
- Verbs
- Substantius
- Etapes/estructura
- 1.Introducció
- 2.Complició
- 5.Moralitat
- 3.Avalució
i reacció
- 4.Resolució
- Aspectes externs
i interns
- La trama
- El tema
- Els personatges
- El temps
- La manera
- La veu
- Tipus
- El conte
literari
- Tècniques
- Els punts de vista
narratius i el tractaments
del temps són els
mateixos que els de la
novel·la. Els procediments
són: narració i descripció,
diàleg i monòleg.
- Estructura
- 1.Introducció
- 2.Desenvolupament
- 3.Desenllaç
- Tancat
- Obert
- Relat breu d’un fet
real o fictici amb
l’objectiu d’entretenir,
reflexionar o divertir
- El gènere
epistolar
- Crea la il·lusió d’un document
autèntic, la qual cosa la
converteix en un dels
procediments preferits pel
realisme.
- El resum
- La capacitat de reduir un text a 1/4 part dels
seus mots. S'ha d'aconseguir reproduir
fidelment el contingut i l'organització d'un text
original, però de manera reduïda. Cal saber-hi
distingir primer la informació que és essencial
de la que és accessòria, per poder-la expressar
després d'una manera condensada i objectiva.
- Què cal tenir en
compte per resumir?
- Capacitat de síntesi
- El producte final ha
de ser un resum, no
un esquema
- Trobar totes les
idees principals
- No fer
interpretacions
personals
- El text
explicatiu
- Explicació d'un tema o
d'unes idees que es
presenten d'una manera
clara i seguint un ordre lògic.
Té una finalitat informatica o
didàctica.
- Estructura
- 1.Introducció
- 2.Desenvolupament
del tema
- 3.Conclusió
- Característiques
i recursos
- Objectivitat en
l'explicació
- Oracions
subordinades
- Present d'indicatiu
- Nombroses nominalitzacions
- Adjectius neutres, específics i precisos
- Hiperònims i
hipònims
- Connectors
- Aposicions
- Oracions atributives
- Tipus
- Text de
semidivulgació
- Text de divulgació
- Text científic
pedagògic
- Text
cientificotècnic
especialitzat
- Text d'investigació
- Text científic oficial
- La progressió
automàtica
- Model de tema derivat
- Model de progressió lineal
- El text
predictiu
- Ens informa sobre una situació
futura, en base a una situació i uns
condicionaments actuals, per tal de
fer-ne una preparació adequada.
- Característiques
- Temps verbals per
indicar prediccions
- Temps verbals per
indicar condició
- Temps verbals per
indicar possibilitat
- El text
descriptiu
- Explicar com són les coses i les
persones, a detallar-ne les
característiques, l’aspecte o les
qualitats que presenten.
- Estructura
- 1.Tema
- 2.Expansió
- Tipus
- Objectiva
- Funció
referencial
- Llenguatge
denotatiu
- Subjectiva
- Funció
explicativa
- Funció
simbòlica
- Recursos
lingüístics
- Nom
- Adjectivació
- Oració
atributiva
- Verbs en
present o
imperfet
- Situacionals
- La descripció
científica
- Divulgativa
- Especialitzada
- El gènere
dramàtic: el teatre
- És un gènere que narra uns fets a l’espectador per
mitjà del diàleg que mantenen uns personatges, i en
alguns casos aquest es limita a la veu d’un sol
personatge i, per tant, parlaríem de monòleg. conté els
mateixos elements narratius que una novel·la.
- Característiques
- Divisió externa en actes
- Divisió d'actes en escenes
- Disdacàlia (anotacions)
- Acotacions
- Espai escènic
- Escenografia
- Formes teatrals
- Tragèdia
- Comèdia
- Drama
- Sarsuela
- Òpera
- Musical
- Vodevil
- El text
periodístic
- El registre lingüístic utilitat de forma general
en els mitjans de comunicació, que es troba
a mig camí entre el llenguatge més
especialitzat i el més accessible al públic, rep
el nom d’estàndard. El text
periodístic s’ha d’ajustar a uns condicionants
com són el temps, en els orals, i
l’espai, en els escrits. A més ha de ser
entenedor i unívoc en la seva interpretació.
Per això el llenguatge periodístic es basa en
les màximes de precisió, claredat i economia
lingüística que en garanteixen l’eficàcia.
- Tipologies
textuals
- Narratius
- Conversacional
- Argumentatiu
- Predictius
- Els gèneres
informatius
- La notícia
- Informa el lector de fets ocorreguts
recentment. El llenguatge ha de ser clar, concís,
senzill i atractiu per al lector. Una notícia
completa, ha de respondre a les indicacions
qui, què, on, quan, per què, etc. Aquestes
indicacions han de figurar en el primer
paràgraf i, si n'hi ha, en el seu titular.
- Estructura
- Elements de titulació
- Avanttítol
- Títol
- Subtítol
- Destacats
- Cos
- Entrada o lead
- Titolets
- Background
- Tipus
- Última hora
- Prevenció
- Sumari
- Complementaries
- Cronològiques
- Continuïtat
- Creació
- Espacials
- La crònica
- És un relat periodístic que informa
sobre uns fets que es produeixen
d'una manera imprevista o previsible.
L'estil és més lliure que el de la
noticia. El seu cos pot ser cronològic
o pot oferir una introducció. Pot tenir una finalitat
informativa o interpretativa.
- El reportatge
- És un article periodístic que tracta
de forma exhaustiva temes que no
són de plena actualitat però que
desperten l'interès del públic lector.
- L'entrevista
- És un diàleg extens i a fons
que manté el periodista amb
un personatge prestigiós o
d'actualitat.
- De personalitat
- D'opinió
- Els gèneres d'opinió
- L'editorial
- És l'article d'opinió o
de fons que, sota
l'òptica de la direcció
del periòdic, reflecteix
les grans orientacions
del diari i fa palesa la
seva ideologia; mai no
va signat.
- Estructura
- 1.Introducció
- 2.Desenvolupament
- 3.La cloenda
- L'article d'opinió
- Exposen anàlisis, crítiques i valoracions
sobre fets i temes actuals d'interès
general.
- El comentari
- La columna
- La col·laboració
- L'acudit
- Les cartes a la direcció
- Exposen crítiques, denúncies,
comentaris, felicitacions, etc., sobre
fets o qüestions d'actualitat. No han
de superar les vint línies i han d'anar
signades.
- La crítica
- Consisteix en una ressenya informativa i
avaluadora d'una obra. L'encapçala una
fitxa, que conté les dades més rellevants
- El text
argumentatiu
- Té la funció de convèncer.L'emissor està
normalment implicat en el missatge del text.
- Estructura
- 1.Introducció
- 2.Motius o arguments
- 3.Conclusió
- Tipus
- Polític
- Llenguatge elaborat
- Ús de vocabulari especial
- Figures retòriques
- Per expressar oposició utilitza
però, sinò, també, a pesar de, etc.
- Per expressar la causa utilitza
perquè, ja que, puix, etc.
- Per expressar conseqüència
utilitza doncs, per tant, així, etc,
- Recursos
- Cometes
- Guionets
- Citacions d'autoritat
- Interrogació retòrica
- Recursos lingüístics
- Ús de la ironia
- Contar un relat
- Ús de la repetició
- Posar de manifest determinats valors
- Augment d'autoritat
- Les qüestions retòriques
- El text
instructiu
- Ens obliga, ens aconsella o ens
recomana fer una sèrie d'accions i ens
informa, a vegades, de per què hem de
fer-les i com hem de fer-les. Acostumen
a ser esquemàtics i concisos. Els
missatges s'elaboren sempre amb un
codi, que és el conjunt de signes o
senyals de significat convencional i les
regles per a la seva utilització.
- Carasterístiques
- La forma verbal
bàsica per expressar
les instruccions és
l'imperatiu.
- Per expressar la manera com s'han
de fer les accions, es poden usar:
adverbis i locucions adverbials.
- Per expressar la finalitat d'una
acció, es poden usar: la preposició
per a + nom, oracions introduïdes
per nexes finals, per o locucions
finals + infinitiu i verbs que, per la
seva significació, indiquen finalitat.